divendres, 31 de desembre del 2010

Bon any nou a tothom !!!!!

Tanquem aquest 2010 amb 24 posts més que l'any 2009 o sigui una mitjana de de 2 posts al mes més. No ho haguéssim dit mai

Com a últim post d'aquest 2010 us volem desitjar un bon any nou 2011 a tothom, amb aquesta mítica cançó dels Irlandesos U2.

dilluns, 27 de desembre del 2010

Bona Nadala: Altres cançons de Nadal - Quan somrius

Primer vàrem parlar d'una cançó de Nadal exemplar amb Do They Know its Christmas, desprès de la banalització absoluta de les nadales, amb la terrorífica aliança entre la Cadena Telecinco i el cantant Leonardo Dantes. Demanem públiques disculpes per això, per compensar la relliscada avui posarem una excel·lent i  nostrada Nadala.

Quan somrius, un tema original de Josep Thió (Sopa de Cabra), va ser la felicitació nadalenca de TV3 de l'any 2001. Es tracta del tema que cantaven conjuntament tots els músics que participaven en el disc Altres cançons de Nadal, editat per Música Global, i que incloïa els grups de rock i pop català més destacats d'aquell moment.

Segur que reconeixereu els Gossos, Glaucs, Adrià Puntí, Lax'n'Busto, Txell Sust, Menaix a trua, Fora des sembrat, Toni Xuclà, Flac, No nem bé, Xesca Fort, Mesclat i Los Sencillos

dissabte, 25 de desembre del 2010

Mala Nadala: Leonardo Dantés amb Paquito i el Flecha - En Navidad

Si en l'anterior post, parlàvem del que és una Nadala exemplar, per la música la lletra i la intenció final, avui passarem a l'extrem contrari. La frivolització, la manca del sentit del ridícul i la nula qualitat musical caracteritzen tot allò que fa Leonardo Dantés, un dels personatges més pintorescos que circulen per aquesta autèntica fàbrica de freaks televisius, en que s'ha convertit la cadena Espanyola de Televisió Telecinco.
Acompanyat de dos personatges anomenats Paquito i el Flecha, i per encàrrec de la falsa escriptora Ana Rosa Quintana, Dantés, va composar (?) aquesta horrorosa nadala pel programa dels matins de Telecinco.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Bona Nadala: Band Aid, Do They Know its Christmas

Aquesta cançó és una de les que més escoltem quan s'acosten les dates nadalenques. L'any 1984 una sèrie de cantants britànics encapçalats per Bob Geldof (The Boomtown Rats) i Midge Ure (Ultravox), van constituir el SuperGrup Band Aid, amb la idea de gravar una cançó, els beneficis de la qual anirien a un fons per combatre la fam a Etiòpia. Sota el títol Do They Know its Christmas (Saben ells que és Nadal), la lletra intenta conscienciar que hi ha molta gent al món que no sap que és el Nadal. (consumista del món Occidental).

But when you're having fun There's a world outside your window And it's a world of dread and fear Where the only water flowing Is the bitter sting of tears


El single va ser llançat el 29 de novembre de 1984, i va anar directe al número 1 a l'UK Singles Chart. Pels curiosos, la llista de tots el qui van intervenir:

Linda Ronstadt
Adam Clayton (U2)
Phil Collins (Genesis)
Bob Geldof (The Boomtown Rats)
Steve Norman (Spandau Ballet)
Chris Cross (Ultravox)
John Taylor (Duran Duran)
Paul Young
Tony Hadley
Glenn Gregory (Heaven 17)
Simon Le Bon (Duran Duran)
Simon Crowe
Marilyn
Keren Woodward (Bananarama)
Martin Kemp (Spandau Ballet)
Jody Watley (Shalamar)
Bono (U2)
Paul Weller (The Style Council, and previously The Jam)
James "J.T." Taylor (Kool & The Gang)
George Michael (Wham!)
Midge Ure (Ultravox)
Martyn Ware (Heaven 17)
John Keeble (Spandau Ballet)
Gary Kemp (Spandau Ballet)
Roger Taylor (Duran Duran)
Sara Dallin (Bananarama)
Siobhan Fahey (Bananarama)
Sting (The Police)
Pete Briquette (The Boomtown Rats)
Francis Rossi (Status Quo)
Robert 'Kool' Bell (Kool & the Gang)
Dennis Thomas (Kool & the Gang)
Andy Taylor (Duran Duran)
Jon Moss (Culture Club, former member of Adam and the Ants)
Rick Parfitt (Status Quo)
Nick Rhodes (Duran Duran)
Johnny Fingers (The Boomtown Rats)
David Bowie (who contributed via a recording that was mailed to Geldof and then dubbed onto the single)
Boy George (Culture Club)
Holly Johnson (Frankie Goes to Hollywood)
Paul McCartney (Wings and The Beatles, who contributed via a recording that was mailed to Geldof and then dubbed onto the single)
Stuart Adamson (Big Country)
Bruce Watson (Big Country)
Tony Butler (Big Country)
Mark Brzezicki (Big Country)

dilluns, 20 de desembre del 2010

Bon Nadal 2.0

Original iniciativa de l'empresa portuguesa Excentric per felicitar i explicar el Nadal a la manera 2.0 és a dir a través de mòbil, Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, Gmail, Quadrangular, Amazon etc...

El vídeo està en portuguès però s'entén perfectament.
Els temps canvien, però el sentiment segueix sent el mateix.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Artur Mas i el Concert Econòmic

El principal argument de campanya d'Artur Mas, el Concert Econòmic, sembla que haurà d'esperar fins l'any 2012, segons paraules del propi Artur, qui no te intenció de portar-lo a la taula de negociació amb l'estat fins d'aquí, com a mínim, dos anys.
Pel que fa a l'opinió dels responsables de la cosa a Espanya, tant del PP com del PSOE, ja han donat a entendre que ni se'ls hi passa pel cap la possibilitat de negociar aquest tipus de fiançament per Catalunya, amb l'argument (miserable) què és impossible.

Estem doncs davant del primer engany i decepció d'Artur Mas i això que encara no és President de la Generalitat. Esperem i desitgem que les renuncies de CiU, no afectin a alguns del avenços (que si que n'hi ha hagut i molts) assolits pel criticat tripartit, com la llei del Cine o la Llei de la memòria històrica.

Com sempre qui millor ha captat la jugada del futur President de la Generalitat, han sigut els responsables del program Polònia amb aquest agut gag.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Home de 70 anys molt desgraciat

A un home d'uns 70 anys és entrevistant per un periodista en ple carrer. L'home entrevistat s'expressa de la següent manera:

Sóc fill d'exiliats.

Fins als 27 anys i poc abans de la transició no vaig poder tornar A Espanya per culpa de Franco.

Al meu pare, pobre, no sabíem ni on enterrar-lo.

La meva mare va estar molts anys en cadira de rodes.

Ara tinc 70 anys.

Fa mesos em van treure el 30 % d'un pulmó.

La meva dona és immigrant.

Tinc tres fills amb ella.

Dels tres només treballa una, la del mig,…. però no cobra res i també té problemes perquè el seu marit és un xoriço i un pocavergonya i segurament el tancaran a la presó ....
La gran s'acaba de divorciar.

L'altre gendre era alcohòlic i drogadicte i ha deixat la meva filla gran amb dos nens.

El petit dels meus fills encara viu a casa i és més s'ha casat amb una divorciada i l'ha portat a viure amb nosaltres. Aquesta senyora abans treballava, tenia  un bon  lloc, però des que va venir a la meva casa ja no fa res. Ara tenen dues nenes que també viuen sota el nostre sostre….i a sobre aquest any, amb el de la crisi, gairebé no ens hem pogut anar de vacances i si m'apures…… ni he pogut celebrar que Espanya ha guanyat el Mundial.

El periodista posa els ulls molt rodons i comenta:

Majestat, no crec que la seva situació sigui tan dolenta.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Triomf incontestable de La Masia

El plantejament esportiu del Barça, ha rebut el reconeixement mundial que encara li mancava. Tres dels jugadors formats a  La Masia, Messi, IniestaXavi, son els finalistes a la Pilota d'Or de l'any 2010.
Cal recordar que aquesta any aquest guardó és la unificació dels premis que atorgaven d'una banda la revista France Fotball i  de l'altre la FIFA.
És la tercera vegada a la història que tres jugadors del mateix equip aspiren al guardó, un fet que no passava des de l'AC Milan dels anys 1988 i 1989 amb la diferència que eren jugadors fitxats a cop de talonari i no formats a la seva escola de futbol de Milanello. Una vegada coneguts els candidats, no serà fins el 10 de gener quan se sabrà el guanyador del trofeu com a millor jugador del món.

Mentrestant un imitat ex-jugador del Madrid, format a La Fábrica, l'escola de futbol del club, ha sigut enxampat per les autoritats turques, conduint sota el efectes de l'alcohol. Resumint mentre La Masia acumula finalistes a la Pilota d'Or, Guti bufa en un altre tipus pilota.

divendres, 3 de desembre del 2010

A ERC li cal un nou Congrés de Vilafranca


Després del mals resultats  que ERC ha obtingut a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, un grup de militants anònims creiem que cal fer una reflexió.
D’entrada hi ha molta gent interessada, de fora el partit, en convertir això en un ball de dimissions, baralles i punyalades “traperes”, per que els interessa una ERC afeblida i barallada.

Creiem que no és el moment de dimissions en bloc ni de congressos extraordinaris (l’últim va ser lamentable) hem de pensar que el cicle electoral l’acabarem el proper mes de maig a les eleccions municipals, un cop passades aquestes eleccions si cal fer un Congrés.

Si al partit hi ha d’haver canvis (d’orientació i de persones)  s’ha de fer ordenadament i no de manera traumàtica, com ha sigut habitual en la convulsa història recent del partit.
Esperem i desitgem que les coses és facin des de dins i amb el màxim consens i correcció. No han de començar a desfilar militants o executives locals "rajant" en públic de la direcció o d’aquest o aquell càrrec del partit. Seria bo que per una vegada la militància tingués sentit d’organització, en això a ERC n’hem d’aprendre molt del PSC (PSC-PSOE) i CiU.Creiem que el replantejament que ha de fer ERC va més enllà de qui ha d’ocupar la direcció.

L’estratègia d’esquerra ha vingut marcada pel Congrés de Vilafranca de l’any 1996, on el partit iniciava el viatge de l’esquerra nacional i s’apostava fort en la confluència de les qüestions socials i nacionals com element estratègic per avançar cap a una majoria social sobiranista.
Dos eixos marcaven clarament el discurs: l’equidistància dels dos grans partits i l’espoli fiscal que pateix el nostre país. El primer s'ha anat qüestionat amb el pas del temps i ha perdut credibilitat sobretot després del segon tripartit i els pactes a les diputacions;  el segon punt és avui assumit per totes les forces del catalanisme. Ens cal doncs un nou missatge i algunes cares noves, per donar credibilitat al projecte.

Ara és el moment de llançar un missatge positiu, procurar fer un Congrés de Vilafranca 2, que rellanci el partit com ho va fer el de l’any 1996, és necessari tornar a il·lusionar la militància i l’entorn amb nous missatges, noves estructures i repetim algunes cares noves, cal també recuperar persones que ens abandonat els darrers anys.

Molta gent vol enterrar esquerra, però gràcies a la gent de base, que porta molts anys picant pedra des dels barris i els municipis, el partit és molt més fort del que els nostres enemics voldrien. Situacions molt pitjors hem sigut capaços de remuntar.

Salut i Independència.

dimarts, 30 de novembre del 2010

La caverna i la manipulació de portades

La caverna mediàtica espanyola (la de aquí i la d'allà) està altament excitada vejeu sinó com il·lustren diferents diaris, a la portada, la imatge d'Artur Mas al balcó de l'Hotel Majestic, celebrant la victòria electoral. La fotografia està voluntàriament retallada per semblar que Mas està davant d'una bandera espanyola, i no davant d'una senyera com era el cas. Potser la frase d'Alícia Sanchez Camacho (àlies Alícia Croft), dient que comença l'era de la Catalunya Espanyola, no és casualitat.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Auto-medicació després del resultat electoral

Aquest matí no estem de massa humor, després de veure com la representació de  l'independentisme recula al Parlament de Catalunya, passant de 21 a 14 diputats, l'unionisme avança, passa de 17 a 21 diputats i l'autonomisme continua essent hegemònic al nostre país, passant de 97 a 100 diputats. Per mirar de donar una mica de vitalitat a la parròquia, res millor que escoltar a Bruce Springsteen i el seu motivador no Surrender

Molt bona recomanació via facebook d'una gran patriota del barri de Sant Andreu de Barcelona.

"Like soldiers in the winter's night With a vow to defend No retreat, baby, no surrender".

divendres, 26 de novembre del 2010

Diumenge 28N eleccions, recull de vídeos de campanya

Farem un recull de vídeos de campanya per aquesta jornada de reflexió, els anirem afegint conforme els anem trobant

Convergència i Unió, vídeo presidencialista


Esquerra Republicana, apel·la a les emocions Gent valenta


ICV són més d'esquerres que ningú (diuen)


PSC(PSC-PSOE)Montilla parla (però no comunica)


PP de Catalunya (o no) fent por a la gent.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Curiosa manera d'aparcar



Sobren les paraules, anàvem a fer un comentari però ens acusarien de masclistes.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Llengua, aquesta és l'actitud (I) Joan Puigcercós

El passat dimarts 9 de novembre el primer canal de Televisión Española va emetre una nova edició del Programa "Tinc una pregunta per vostè", els convidats van ser per aquest ordre Artur Mas, Joan Puigcercós i un representant del grup mixt. El fet més destacable per nosaltres va ser l'inici del torn de preguntes pel candidat d'ERC. Un home gran, li va preguntar a Puigcercós, amb un to insolent: ¿Si yo le hablo en castellano usted me contestarà en castellano?. La resposta del candidat d'Esquerra Republicana impecable i educada....



Des d'aquest modest blog subscrivim i fem nostre aquesta excel·lent resposta de Puigcercós, per que tal hi com ha dit en un dels fòrums del Racó Català l'usuari arrancanaps:
Si un catalanoparlant exigeix que li parlin en català es un "feixista", en canvi si ho fa un castellà aleshores el feixista es el que s'hi nega... això deu ser el famós "bilingüisme". Amén

dimarts, 9 de novembre del 2010

"Fora de joc", documental sobre els impediments a les seleccions catalanes

Les seleccions esportives catalanes, passen per autèntiques curses d'obstacles per poder tenir un reconeixement internacional. Aquest tema el va tractar en profunditat el periodista Lluis Simon, amb el llibre  Catalunya contra Espanya, El partit interminable, que ja vàrem comentar en aquest post el passat mes de febrer

Avui la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes fa la pre-estrena al Cinema Comèdia de Barcelona del documental "Fora de Joc" que denuncia els moviments que ha fet el govern espanyol i les diferents federacions espanyoles, en contra de la internacionalització de les nostres seleccions

El documental, de 52 minuts de durada, és obra de la productora Batabat propietat del Grup Cultura 03, principal promotor del Diari Ara. Com tots els documentals d'aquesta productora ("La gran nit del Sant Jordi", "Terra Lliure", "Tete Montoliu, una mirada") el rigor i la bona factura estan garantits.

El reportatge finalment s'ha emès el 29 de desembre de 2011 pel canal Esport3



Si voleu veure el reportatge sencer el podeu recuperar en aquest enllaç:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3881670

dimecres, 3 de novembre del 2010

LipDup Independència, amb música d'Obrint Pas

El mes de març parlàvem d'un nou fenomen a Internet anomenat LipDub, dèiem que és un tipus de vídeo que combina la sincronització de llavis i el doblatge d'àudio per a fer un vídeo musical.

El Passat 27 d'octubre és publicava a Youtube el LipDub, gravat a Vic, uns dies abans, amb la cançó  del grup valencià Obrint Pas, La Flama. L'argument per cohesionar la gravació era, ras i curt La Independència i aconseguir el record (certificat) de més participació en una gravació d'aquest tipus. El resultat és aquest, probablement molts ja l'haureu vist.



El vídeo ja ha aconseguit diverses fites, en una setmana, més de mig milió de visites i més de 14.000 comentaris (en moltes llengües), s'ha convertit en un fenomen internacional. Felicitats als promotors de la iniciativa, senzillament impressionant !!!

dilluns, 1 de novembre del 2010

El tancament d'una empresa russa fa caure de cop una cinquena part de l'spam d’internet

El Passat 26 d'octubre la policia russa tancava l'empresa  SpamIt. Aquesta notícia no tindria cap altre interès, si no fos per que desprès d'aquest tancament va caure de cop una cinquena part l'enviament de correu brossa (spam) a Internet.
La policia  cerca ara el propietari de l'empresa, Ígor A. Gússev, encara que el més probable és que hagi abandonat el país. Uns pocs dies abans el propietari de SpamIt havia publicat un missatge a la seva pàgina anunciant la fi de les activitats comercials. Ara el web només te un missatge en llengua francesa que diu El rei és mort, Visca el rei!. Aquest missatge segurament vol dir que obriran el servei en una altra lloc d'Internet.

El que sembla més que provat és que SpamIt enviava cinquanta mil milions de correus diaris, pràcticament tot l'spam de Viagra i d'alguns medicaments mes sortia de xarxes que havia infectat aquesta empresa. També sembla provat que que les autoritats russes han tolerat i protegit, els difusors de spam, en benefici d'operacions de terrorisme cibernètic, com els atacs a servidors de Geòrgia o Estònia. I és molt probable que el tancament estigui relacionat amb la recent visita del president Medvèdev a Califòrnia, on es va reunir amb les grans empreses del sector de la informàtica i internet, que li van expressar la seva preocupació per l'actuació de les empreses russes en aquest camp.

El que és segur és que tots ara estarem més tranquils a l'hora de obrir el nostre correu electrònic i trobar menys correu no desitjat a la nostra bústia.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Gonelles Morts, frikisme nostrat insular

Ja vam parlar en aquest post dedicat a Josmar, que en llengua catalana també és pot fer música freak, avui farem un viatge cap a l'illa de Mallorca.
La paraula gonella s'utilitza a les illes per definir aquells personatges que, per entendre'ns al País Valencià els anomenaríem blaveros, és a dir una gent que sosté la teoria que la llengua que és parla a les Illes Balears i a Catalunya no és la mateixa, i s'inventen una gramàtica per cada illa.
Sempre han sigut un sector minoritari, però darrerament determinats personatges, vinculats al PP illenc (pocs però podersos) i a l'auto anomenada Associación Cultural Círculo Balear, presidida pel xenòfob anti-català Jorge Campos Asensi, han revifat aquest discurs.

Com a singular resposta a tot això a aparegut un grup anomenat Gonelles Morts, ells mateixos es defineixen com a Friki-rap, tenen cinc discs al mercat, que és poden baixar gratuïtament des del seu web. Lletres anti-gonelles, rimes un pel forçades, melodies de disicutible gust i això si molt d'entusiasme.

La cançó que hem seleccionat, és del seu segon disc, Ses aventures des foner reaccionari i sa fulla dramàtica (2007), és titula El segon Assalt.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Més demagògia, més boicot

Continua la desinformació, la mentida i la demagògia, aquest vídeo elaborat suposadament per algú que és fa dir Iberiaroja, potser vist des d'una perspectiva d'esquerres, és un autèntic manual de manipulació de la informació i de foment de l'odi contra Catalunya. Ja ho deia Josep Pla, el que més s'assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d'esquerres.
Ens recorda una mica aquell vídeo del canal 7 madrileny que posàvem  el passat més de gener.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Softcatalà 13 anys


El passat dissabte 2 d'octubre s'acompliren els 13 anys de la fundació de Softcatalà, organització sense ànim de lucre, que va néixer amb l'objectiu de fomentar l’ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies amb la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta, i realment desprès d'aquest període la seva aportació ha sigut vital per la presència del català a la xarxa i a milers d'ordinadors personals.

El projecte inicial de tres joves voluntariosos de traduir el Netscape al català, ha passat a ser desprès de 13 anys:

Una comunitat de  més de 40.000 membres subscrits a llistes de correus, fòrums, etc.
Més de 500.000 visitants únics al web, fonamentalment al traductor, però també al corrector i a descarregar-se programari.
Més de 15 equips de treball de traducció.
Al voltant de 1.000.000 de còpies de programes distribuïdes cada any.
 
S'han traduït centenars de programes al català i s'han aconseguit els següents premis:
Premi Nacional d'Internet
Premi Nacional de Cultura
Premi Carme Serrallonga a la Qualitat Lingüística...
Només hi falta la Creu de Sant Jordi, se'l mereixen més que ningú.

Si voleu saber-ne més Jordi Mas un dels fundadors en dona més informació aquí

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Iniciativa Independetista conjunta a Twitter #Votaindependencia!


Des de la xarxa una sèrie d'activistes encapçalats per Xavier Mir (un altre iniciativa seva), estan promovent un hashtag al twitter que demana a la gent, que vagi a votar el 28-N, i que voti Independència

El grup pretén donar un missatge conjunt, sigui quin sigui el vot de cada un d'ells, és igual si uns voten ERC, SI o Rcat., del que és tracta és d'unificar el missatge independentista ja que políticament no ha estat possible. En definitiva com diuen els seus impulsors ''no passa res perquè no anem junts, però si que cal donar aquest missatge d'unitat''

#votaindependencia és també una petició formal a CiU perquè no traeixin l'esperit del 10 de juliol i perquè es repensin la determinació de no fer ni declaració d'independència ni referèndum en tota la legislatura vinent.

No cal dir que des d'aquest modest blog ens sumem a aquesta lloable iniciativa.

dijous, 7 d’octubre del 2010

La Felicitat, a la Basca

Parlàvem en un dels primers posts que fem en aquest blog de la felicitat, Matt Harding va viatjar a través de moltes nacions de la Terra, va començar a ballar, i en va filmar el resultat. Ara uns joves bascos han repetit l'experiència de l'aventurer-ballarí americà, i durant vint-i-un mesos han recorregut tots els racons d'Euskalerria, han ballat, han fet amics, i finalment  n'han fet un vídeo amb la meteixa música de Garry Shyman. L'han titulat Dancing in the Basque Country (2009-2010)



Potser va ser la inspiració per fer el vídeo de la cançó de l'estiu de 2010 del Club Super 3, titulada Fem un salt, en aquest cas de Catalunya, Andorra, Mallorca i Menorca deixant alguns indrets dels Països Catalans per visitar.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Ryno motors, mobilitat sostenible, amb monocicle elèctric


L'empresa nord-americana Ryno Motors, amb seu a Portland (Oregon), està ultimant el desenvolupament d'un nou enginy, per millorar la mobilitat urbana, l'aparell en qüestió, consta només d'una roda i pesa aproximadament 57 kilos. Està preparat per suportar a un conductor de fins a 114 kilos de pes i pot salvar desnivells de fins el 30%.

El més innovador d'aquest aparell és la seva bateria, anomenada LiFe04 (bateria de ions de liti), un tipus de bateria que presenta moltes avantatges respecte les actuals d'àcid, doncs són més lleugeres, més compactes, més respectuoses amb el medi ambient i el que és més important accepten un major nombre de càrregues i cada càrrega és fa en menys temps que una bateria convencional, en aquest cas uns 90 minuts.
Les prestacions d'aquest monocicle de moment són: una velocitat màxima de 40 Km/h i una autonomia aproximada d'uns 50 Km..

La companyia, te previst el llançament al mercat americà per la propera primavera del 2011, a un preu que rondaria els 3.500 dolars, uns 2.800 euros al canvi actual, un preu semblant al del també innovador (en el seu moment) patinet Segway, amb qui sembla que competirà.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Chinitito. Chúpala (malviviendo.com)

Malviviendo és una serie de televisió que de moment només s'emet per internet. La serie te el seu corresponent Facebook (més de 16,000 seguidors) i Twiter (més de 7,000 Followers), darrera de tot això segons diu el seu web hi ha un grup de joves que han acabat els estudis i després engrossir les llistes de l'atur han decidit fer un pas endavant i crear la seva pròpia sèrie, sense pressupost de producció (40 euros per al primer capítol es pot considerar pressupost?), amb pocs mitjans tècnics i molta imaginació.

En el segon capítol de la primera temporada d'aquesta serie, apareix un cantant dels que ens agraden en aquest blog (per freaks), respon al nom de Chinito, i és un cantant singular que després de donar moltes voltes per metros de grans ciutats, l'èxit li va aparèixer gairebé per sorpresa a Itàlia, on porta gravats tres discos:

Me dicen el seis pesetas de 1999.
Escúchame lo que te digo y vamos conmigo de 2001.
Amor marrón de 2008.

D'aquest últim disc és la cançó que apareix en l'esmentat capítol, titulada Chúpala, només ens atrevim a qualificar-la com una rumba de lletra agosarada, vosaltres mateixos hi podeu posar els adjectius.


Videoclip - Chinitito from malviviendo on Vimeo.

dimarts, 28 de setembre del 2010

PlayBook de BlackBerry, més competència per l'Ipad


Ja parlàvem no fa gaire d'una possible competència per l'Ipad de Apple, des de Còrdova (Espanya) amb l'iFree Tablet, o la Índia amb el OlivePad. Ara sembla que un dels principals fabricants de terminals de telefonia mòbil també s'hi posa.
Research In Motion (RIM), la companyia propietària de la marca de mòbils i agendes electròniques BlackBerry, ha aprofitat la conferència de desenvolupadors la Blackberry Developer Conference, que s'està celebrant des del passat 27 de setembre a San Francisco, per anunciar el seu nou dispositiu Tablet, un producte anomenat finalment PlayBook, (s'havia rumorejat amb el nom de BlackPad)

Els anomenats Tablet PC volen omplir el nínxol de mercat que hi ha entre els smartphones i els ordinadors portàtils. La majoria dels models no tenen teclat físic (és tàctil virtual), però permeten als usuaris descarregar llibres i video, navegar per Internet i enviar correu electrònic.

El nou dispositiu de RIM te una pantalla tàctil de 7 polzades, dues càmeres de fotografiar (una a cada costat), Bluetooth i connexions USB, HDMI, i accés a internet  de banda ampla.
RIM utilitzarà pel seu 'tablet' un sistema operatiu completament nou construït per QNX Programari Systems, empresa que va adquirir a principis d'aquest any. El tablet de RIM serà  fabricat per Quanta Computer Inc. amb seu a Taiwan.

En aquest moment hi ha dos possibilitats de desenvolupament d'aplicacions, els populars apps (petites aplicacions que complementen el programari original), per al sistema operatiu de BlackBerry:
Aplicacions Web amb HTML 5. Els desenvolupadors podran crear aplicacions convincents amb HTML5, CSS i JavaScript ®, que aprofiten el motor de renderitzat WebKit.
Aplicacions Web amb Flash. Els desenvolupadors poden fer us de les Eines d'Adobe, i crear aplicacions visualment riques amb Flash 10.1.

divendres, 24 de setembre del 2010

El Gato al agua, pedagogia de l'odi

Hem parlat molt en aquest blog de la gent d'Intereconomia Televisón, dels seus singulars i poc objectius Informatius, dels seus curiosíssims i poc rigorosos reportatges, d'alguna de les seves tertulianes com Isabel Duran, així com del seu principal impulsor Julio Ariza, creador d'un grup multimèdia, que satisfà els principis bàsics de la caverna.

Avui parlarem del seu programa estrella el Gato al Agua, que es un programa on l'insult, la difamació, i l'odi són el pa nostre de cada dia. El programa te el format de tertúlia moderat pel "periodista" (o no) Antonio Jiménez. Els tertulians cada dia és barallen a veure qui la diu més grossa i l'audiència mitjançant vots per SMS, decideix qui ha sigut el tertulià mes cafre del dia i s'emporta "el gato al agua" un premi en forma de petita estàtua d'un gat. Els seus tertulians a part de gastar una considerable dosi diària de bilis, mala bava i odi, també consumeixen grans quantitats de gomina i tint pel cabell.

En Aquest programa va ser on Eduardo Garcia Serrano va qualificar la Consellera de Sanitat Marina Geli de guarra, puerca i zorra, molt cristià tot plegat.

Com sempre el millor resum del programa l'han fet els nois de Polònia.

dilluns, 20 de setembre del 2010

David Foster?

Aquest blog fa molts pocs dies ha descobert David Foster. Nascut com a David Walter Foster el 1949 a Victoria a l'estat de la Columbia Britanica del Canadà. És un polifacètic compositor productor i músic, sobretot al piano i als teclats, de llarga trajèctoria tant al seu País com als Estats Units.

Ha treballat com ha productor d'estrelles musicals de to tipus d'estils com: Earth Wind and Fire, Andrea Bocelli, Céline Dion, Mariah Carey, Gloria Estefan, Diamond , Whitney Houston, Cher, Prince, Chicago, Chaka Khan, Barbra Streisand, Kenny Rogers, Olivia Newton-John, Madonna, Michael Jackson, Bryan Adams, Christina Aguilera i molts d'altres.

Propietari d'un segell discogràfic 143-Records,(la distribució del qual corre a càrrec de Warner Music) amb el qual va produir i llençar els primers treballs discogràfics d'artistes com The Corrs, Michael Buble, Renee Olstead i Josh Groban.

Com a compositor cal destacar que l'any 1985 va composar la banda sonora de la pel·licula St. Elmo's Fire, que incloïa el tema Love Theme from St. Elmo's Fire, que va arribar al lloc 15 en llistes de pop dels EUA. Ara la seva composició i interpretació més coneguda, sobretot a Catalunya, és Winter Games, el tema principal dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 a Calgary, segur que us sona....

divendres, 17 de setembre del 2010

Microsoft diu que millora la velocitat del seu Internet Explorer


El gegant informàtic Microsoft va presentar el passat 15 de setembre a Sant Francisco la nova versió beta (de proves) del seu navegador Internet Explorer 9 (IE9), l'aparença d'aquest navegador és un còpia descarada del Google Chrome

Segons Microsoft, un dels avantatges de l'IE9 és que suporta el llenguatge HTML5, la qual cosa suposa que permetrà descarregar més ràpidament vídeo d'alta qualitat. El nou navegador també resulta més ràpid a l'hora de fer córrer aplicacions escrites en Javascript, una cosa en el que el IE 8 era molt més lent que Chrome de Google o el Firefox de Mozilla.
La companyia va destacar que el IE9 és més estable i carrega les pàgines web més ràpidament que els seus predecessors, i que aquesta versió alleuja la càrrega de treball de la CPU en tasques com reproduir imatges i vídeos a internet. A més, es recolza en la unitat de processament gràfica de l'ordinador el que, segons la companyia, serveix per "desbloquejar el 90% de la capacitat d'aquest, que abans ho acaparaven els navegadors". uns avantatges que tractarà d'aprofitar per recuperar quota de mercat enfront del Chrome de Google, Firefox de Mozilla i Safari d'Apple.

Tot molt maco sobre el paper, inconvenients? un de bàsic l'IE9 només funciona amb Windows 7 o Windows Vista, no funciona amb Windows XP, i de moment no hi haurà versions per altres sitemes operatius (Mac o Linux) que no siguin l'últim de la companyia propietat de Bill Gates.

Encara que Microsoft segueix sent líder al mercat de navegadors, la quota de l'Explorer ha caigut del 74% fins al  60% en dos anys, segons dades de Net Applications. Mentre, la quota de Firefox ha passat a ser en aquest mateix període del 19% al 23%; la de Chrome ha passat de l'1,1% al 7,5% (malgrat que es va llançar al mercat al desembre de 2008), i la de Safari d'un 2,8% a un 5,2%

Recordem que Microsoft, es va veure obligada per la UE a desvincular el seu navegador del sistema operatiu, perquè els clients tinguessin l'opció de triar. Això va ser bàsic en el seu moment per l'expansió dels altres navegadors d'Internet.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Els perills de llençar una Síndria

Va passar al concurs televisiu The Amazing Race, que emet la cadena de Televisió nord-americana CBS, aquest concurs consisteix en fer un viatge per parelles sense saber-ne la destinació, i per saber on s'ha d'anar els concursants han de passar diverses proves. El cas que ens ocupa, la concursant havia de fer punteria amb una mena de tiraxines gegant, tota divertida i sense ser gaire conscient del que li passaria va començar a disparar síndries....

dissabte, 11 de setembre del 2010

La Diada i el nou Independentisme

Últimament, sembla que l'esport preferit del nou Independentisme és carregar contra ERC. Les ires d'aquesta gent sempre van mal enfocades, des d'aquest món, és crítica amb molt mala llet al partit de Puigcercós, el nois d'Intereconomia no ho farien millor.

Aquesta setmana s'ha fet pública una carta del CCN (Centre Català de Negocis) acusant a ERC de no se que, repetim sembla que l'únic horitzó del nou independentisme sigui culpar a ERC de tot. Sembla que si encara no som independents, és per que ERC no vol, oblidant que les forces hegemòniques del país (CiU i PSC(PSC-PSOE)) són unionistes.

No ens agrada gens com ens barallem els independentistes. Esperem i desitgem que aquesta Diada, l'independentisme, en general, no torni a fer el ridícul, a fer-se retrets, a discutir de manera estèril,  debats del tipus, tu m'has fet, tu m'has dit, si tu fas jo faré, etc..

Moltes vegades aquestes discussions agafen un caire ridícul, i ens ve al cap aquella memorable escena de la pel·licula La Vida de Brian..........

dijous, 9 de setembre del 2010

Algunes esmenes al codi ètic de la Junta de Sandro Rosell

Recentment, i cara la galeria, la nova junta del Barça presidida, per Sandro (Alexandre) Rosell, ha aprovat un nou codi ètic pels seus directius. La mesura està força bé però tal com diu el soci Jordi Gespes en al seu facebook si podrien introduir algunes esmenes, aquí les seves propostes:


1- No tindràs empreses del sector dels esports, especialment del futbol, com Bonus Sports Management, la qual encara no tenim constància que hagi venut el senyor Rosell tal i com va prometre en campanya electoral.
2- No estaràs imputat per corrupció per la Fiscalia Brasilera per haver participat en el cobrament irregular de 3'5 milions d'euros per part d'una empresa propietat del president Rosell (Ailanto) en un partit entre Brasil i Portugal.
3- Els directius no patrocinaran una secció professional del FC Barcelona com fa l'empresa Borges del directiu Ramon Pont amb la secció d'Handbol. És lleig i incompatible.
4- No demanaràs disculpes a ningú per ser catalans ni per parlar en català en els actes oficials del FC Barcelona.
5- No insultaràs la història del Barça maltractant públicament les seves figures històriques.
6- No embrutaràs el prestigi del Club filtrant a la premsa de Madrid falses insinuacions sobre la honradesa i dignitat dels que han estat dirigents del FC Barcelona.
7- No manipularàs els comptes del Club en el teu benefici per no haver d'avalar, imputant al teu favor els ingressos que han obtingut altres.

No cal dir que aquest blog subscriu les set esmenes.

dimarts, 7 de setembre del 2010

The Fun Theory hi torna

Recordeu el post que vàrem fer el passat més de gener?, on preguntàvem si era necessari agafar les escales mecàniques de les estacions de tren o metro?, tot formava part de la campanya The Fun Theory, ideada per l'agència DDB Stockholm.
Dèiem que The Fun Theory és una iniciativa molt original que impulsa Volkswagen i que propugna que la manera més fàcil de canviar el comportament de la gent per millora-lo, és fer que aquest sigui divertit. L'estimul del mes de gener per que la gent no agafes les escales mecàniques era convertir-les en un piano, ara la campanya vol que la gent faci un us correcte de les papereres públiques, com estimular-ho?, doncs amb imaginació.

dissabte, 4 de setembre del 2010

El CCN impulsa una nova emissora, Ràdio Som


Aquesta setmana ha començat a emetre una nova emissora, en període de proves Ràdio SOM. De moment emetrà des de les 6 del matí a les 10 del vespre, i els caps de setmana de les 10 del matí a les 4 de la tarde. És pot sintonitzar a la freqüència 94.2 mhz, de moment només per una part de l'àrea metropolitana de Barcelona. La intenció dels promotors és anar ampliant la seva cobertura.

Oficialment la ràdio serà inaugurada el proper 9 de setembre.
Aquesta nova iniciativa empresarial està impulsada pel Centre Català de Negocis (CCN) i segons el comunicat de premsa "Ràdio SOM vol esdevenir la ràdio que defensa la nació catalana", no cal dir que la cosa pinta bastant bé.
Si esteu interessats en aquest atractiu projecte us podeu afegir als seu grup de Facebook
Des d'aquest modest blog desitgem a aquesta nova emissora tota la sort del món.

diumenge, 29 d’agost del 2010

Jose Luis y su guitarra, caspa amb missatge

Avui portem a Jose Luis Martínez Gros, cantant espanyol, més conegut al món artístic amb el nom de José Luis y su Guitarra, va néixer a Jaén el dia 11 de Juny de l'any de 1936. Va cursar els seus estudis a Madrid, obtenint el títol d'Enginyer en Obres Públiques.

Tocava la guitarra i cantava com a aficionat, fins que al començament de 1958 va portar alguns enregistraments casolans a Radio Madrid. Immediatament li van proposar fer un programa setmanal, i va obtenir un èxit notable. Philips el va contractar per gravar el seu primer EP, que va incloure alguns  èxits com Poker, Campesina y Mariquilla, aquesta última dedicada  a la seva futura esposa amb qui va tenir cinc fills. Cançons que no tenen cap interès per nosaltres. La que si té interès, per aquest blog, és aquesta cançó titulada A Peñon fijo, composada en una de les múltiples crisis que el franquisme va tenir amb la Gran Bretanya pel tema de la sobirania del penyal de Gibraltar.

Malauradament només disposem d'un fragment d'aquesta combativa cançó, feta al programa Tele Ritmo de TVE. Posteriorment a l'èxit d'aquesta cançó, sembla que va perdre la guitarra, és va retirar i és va dedicar a l'obra pública.

dimecres, 25 d’agost del 2010

OlivePad, que venen els Indis!!!.


El Passat més de febrer parlàvem en aquest post, d'un possible competidor de l'Ipad d'Apple, desenvolupat per un grup de recerca de la Universitat de Còrdova (Espanya). Sembla ser que a la Índia apareixerà un rival d'alçada de l'últim giny de la marca de la poma.

Avui parlem del nou  OlivePad, que serà comercialitzat per l'operador indi de telefonia mòbil Olive Telecom, en principi al seu país d'origen, però és possible que a causa de l'interès despertat a Occident, es comercialitzi properament. “Hem rebut moltes sol·licituds d'operadors europeus i esperem llançar el tablet en aquests mercats en breu”, va afirmar Artem Orange, CEO de l'operador. I la veritat és que no li falten arguments al dispositiu per no passar desapercebut a l'exigent mercat occidental: el tablet compta amb una pantalla tàctil de 7 polzades, Bluetooth, WiFi, GPS, jack de 3,5 mm per a auriculars, també compta amb una càmera de fotos de 3 megapíxeles, port miniUSB, suporta targetes d'emmagatzematge SD, i el que resulta més interessant, poden fer-se i rebre's trucades amb el dispositiu.

Són precisament aquestes últimes prestacions tècniques, el fet que compti amb Android (el sistema operatiu mòbil del moment) i un preu molt agressiu (uns 425 dòlars), els arguments de pes per fer front al dispositiu d'Apple.

divendres, 13 d’agost del 2010

Els deu accessoris més ridículs per l'iPhone

Els accessoris de l'iPhone s'han convertit en una manera de facilitar la vida als usuaris d'aquest telèfon. Però no sempre acaben sent útils.
La revista Mashable ha elaborat una llista amb els deu accessoris per l'iPhone més ridículs que existeixen al mercat.

Visor de televisió
Amb aquesta singular gorra es poden veure pel·lícules a qualsevol lloc. Costa uns 20 dòlars.
La web de tecnologia Gizmodo ho ha qualificat com el millor accessori de la història de l'iPhone. Però també com el pitjor.

Guants amb dits al descobert
Alguns li trobaran utilitat. Aquest invent va destinat per tots aquells que intentin utilitzar el seu iPhone amb els guants posats. Per solucionar aquest enorme problema un grup de nord-americans han creat uns guants que deixen al descobert els dits índex i polze per poder tocar els botons de l'aparell.

Suport per a videojocs
Aquesta espècie de volant és en realitat un adaptador per jugar més còmodament (o no ) amb l'iPhone. Sempre que estigueu asseguts al sofà de casa vostra, no és gaire portable. El preu aproximat del "Marware Game Grip" ronda els 40 dòlars i es pot adquirir, com la majoria d'accessoris, a través d'internet.

Funda de cowboy
Aquesta funda farà les delícies dels pistolers. En aquest "iPhone Gadget Holster" es pot guardar l'iPhone, els auriculars, les claus, monedes, i altres coses. Així no serà necessari portar els aparells a la butxaca.

Llapis tàctil
Una de les millors característiques de l'iPhone és, segons el propi Steve Jobs (Director general d'Apple), la seva pantalla tàctil. Però alguns preferiran (hi ha gent per tot) fer servir un llapis tàctil al més pur estil de les arcaiques PDAs, per no posar els seus dits al caríssim aparell.

Teleobjectiu per a la càmera de fotos
Un altre dels accessoris més curiosos per al dispositiu d'Apple. Amb aquest teleobjectiu és possible augmentar fins a sis vegades la imatge, encara que per fer fotos així, el més recomanable és comprar-se una càmera de fotos réflex, i fer servir el telèfon per a altres coses.

Funda amb forma de dessuadora
Les fundes per l'iPhone tenen la seva utilitat, especialment per als esquerrans que s'hagin comprat l'última versió del smartphone, però aquesta amb forma de dessuadora no sembla la millor opció. Ara això no se sap mai.

Suport per a paper higiènic
Un dels accessoris més surrealistes de tots. Aquest altaveu inclou un suport per col·locar-hi el rotllo de paper higiènic. El seu nom complet és "iCarta Toilet Roll Holder".
Teclat físic
Encara que l'iPhone tingui el seu propi teclat (virtual), els creadors d'aquest accessori han pensat que seria molt millor incorporar un teclat físic al dispositiu.

Netejavidre
Un eixugaparabrisa per l'iPhone, d'efectivitat i practicitat dubtosa. Tant de bo sigui només una broma. Funciona amb connexió USB, com no podia ser d'una altre manera. Desconeixem el preu d'aquest singular "gadget".

dimecres, 11 d’agost del 2010

La Roja contra el Barça

La federació espanyola de futbol a consumat la vergonya anunciada. El seleccionador d'aquesta federació, Vicente del Bosque, a convocat a set jugadors del Barça, per jugar una costellada a l'estadi Azteca de Mèxic DF (més de 2.000 metres d'alçada) aquest 11 d'agost.

Cal dir que els jugadors del Barça encara no s'han pogut entrenar amb els seu equip (que és qui els hi paga els onerosos sous) des del passat 16 de maig, dia en que és va acabar la lliga, i que d'aquí tres dies és juga el partit d'anada de la Super Copa d'Espanya a Sevilla (competició organitzada per la mateixa federació espanyola de futbol). Tot aquest despropòsit ens porta a fer-nos les següents preguntes.

-Per que la FIFA, autoritza com ha data per fer partits de seleccions l'onze d'agost? just només un més deprès de finalitzar el Mundial de Sudàfrica i en plena pretemporada  dels clubs.

-Per que la federació espanyola (presidida per l'incompetent Angel Maria Villar) aprofita aquesta data per concretar un "bolo" transoceànic, que perjudicarà sobretot els jugadors del Barça que s'hi juguen la Supercopa tres dies desprès?.

-Per que Vicente Del Bosque (ex-jugador i ex-entrenador del Real Madrid) convoca 7 jugadors de Barça, per un partit on no s'hi juga res.

-Per que el nou President del Barça, l'apolític Sandro (Alexandre?) Rosell, calla davant d'aquest abús?.

Tots sabem que hagués passat si això ho haguessín fet amb l'anterior President Laporta. Ell  segur que no s'hauria callat res, ni abans ni desprès de la convocatòria, i probablement hauria fet efecte.

Tornem al Barça poruc i que demana perdó per ser català, en fi males vibracions i això que la pilota encara no ha començat a rodar. Als culers només ens queda confiar en Guardiola (per quantes temporades més?)

diumenge, 8 d’agost del 2010

El Museu Britànic premia la Viquipèdia en català

El Museu Britànic ha atorgat a la Viquipèdia en català dos dels cinc premis oferts per a articles de qualitat sobre obres de la seva col·lecció. Els premis han estat per als articles Epifania de Miquel Àngel i Bronzes de Benín. Els altres tres són per a Royal Gold Cup, en anglès; Tabula Rosettana, en llatí, i La gran ola de Kanagawa, en castellà.
Aquests premis són fruit de la col·laboració entre la Viquipèdia i el Museu Britànic, que es va materialitzar en el nomenament de Liam Wyatt com a viquipedista resident, en un projecte pilot per establir relacions fluïdes entre ambdues comunitats. És un reconeixement que la feina de la Viquipèdia no és només de bona qualitat, sinó que, a més, és consistent amb l'objectiu del Museu Britànic de difondre l'art i arribar al públic. El Museu considera positiva la utilització dels seus recursos i la divulgació dels seus materials de recerca i ofereix un contacte amb els conservadors de cada àrea especialitzada per ajudar els editors de la Viquipèdia.
Per premiar els esforços fruit d'aquesta col·laboració, el Museu Britànic ha ofert cinc premis, amb vals bescanviables a la seva botiga en línia, per a articles nous de qualitat sobre temes referits al museu, idealment sobre obres de la seva col·lecció, en qualsevol edició lingüística de la Viquipèdia.
Encara que els articles premiats han estat un treball col·lectiu, la comunitat s'ha posat d'acord immediatament en quins usuaris mereixien rebre el premi. Segons informa un d'aquests dos usuaris premiats de la Viquipèdia en català, ha rebut la felicitació del Museu Britànic amb aquestes paraules: «Estic tan encantat que tinguem un guanyador d'una llengua diferent a l'anglesa! A més, que sigui en català és molt emocionant». Segons Jonathan Williams, conservador del Britànic, «després d'anys d'història, l'aparició d'aquestes obres en portada de la Viquipèdia serà per ara el seu moment de glòria».
Paral·lelament, Amical Viquipèdia, associació de viquipedistes en català, ha iniciat un seguit de contactes amb diferents museus per tal de mirar d'establir un projecte semblant a l'iniciat al Museu Britànic. Fruit d'aquests contactes, iniciats amb el MNAC i el Museu Picasso de Barcelona, el passat 19 de juliol es portà a terme una sessió de treball al Museu Picasso, coordinada per Conxa Rodà, entre diferents representants de museus i representants de la Viquipèdia, amb l'assistència de Liam Wyatt, per tal d'obrir camins a la col·laboració.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Eduard Khil i el Trololololo

Trololololo, és el nom amb el qual es va sobrenomenar al cantant rus Eduard Khil, la vocalització del qual (com definir-ho sinó?) del tema "Estic molt content, per fi me'n vaig a casa" s'ha convertir, els últims mesos, en un fenomen viral sorgit de Youtube.
El video mostra a Khil, un baríton oriünd de la ciutat russa de Smolensk, vestit amb trajo marró i expressió desencaixada recorrent un estudi i tarajant la cançó.
Gravada en 1976, la lletra parlava d'un cowboy, i en plena Guerra Freda, va ser omesa per evitar-se enemics en les hosts de Leonid Brezhnev, líder de la Unió Soviètica en aquells dies. Segons el mateix Khil, que avui té 75 anys, aquests versos "no podien publicar-se en aquella època".
A principis dels 90 es va instal·lar a París, on va treballar en un cafè. En l'actualitat, ajudava al seu fill en un projecte musical.
Fins que Internet va trastocar la seva vida, com ho va fer la televisió durant els anys 60 i 70, Després del retrobament amb els mitjans del seu país, va llançar una convocatòria perquè usuaris de tot arreu aportin la seva lletra. On enviar-la? "A algun lloc d'Internet" encara no especificat.

dijous, 22 de juliol del 2010

Com veuen el 10-J altres personatges

De la manifestació del passat 10 de juny, La manifestació independentista més gran de la història, hi ha hagut diferents recomptes i punts de vista, la mateixa organització (Òmnium Cultural), donava una xifra d'assistents, la Guàrdia Urbana, també, fins hi tot l'empresa Lynce s'hi va atrevir (tothom és lliure de fer el ridícul).
El millor que podem fer és agafar-ho tot amb una mica d'humor, tal com ha fet El Bixo, que ha editat aquest divertidíssim vídeo, partint d'un famós tall, d'una pel·licula  alemanya sobre la vida de Hitler.

Sembla ser que aquest vídeo ha esta esborrat diverses vegades pels administradors de Youtube i Vimeo, per problemes de copyright (això diuen) veurem quan dura aquí, si l'esborrisin, a dailymotion encara es pot veure.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Herència de Sudàfrica 2010, la Vuvuzela

Parlàvem en aquest post, del recent Mundial de Sudàfrica, de la barreja de política i esport que tothom ha fet en diferent grau.
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.
De moment però la gent s'ho agafa amb humor, com en aquest "trailer" d'una hipotètica quarta part de la saga de "El Senyor dels Aneylls, la Comunitat de la Vuvuzela"

dijous, 15 de juliol del 2010

Torna el NODO?

Intereconomia TV, últimament acapara tots els posts que fem sobre la Caverna.
Ja sigui parlant de l'us dels preservatius a l'Àfrica, o fent un recull de les mentides que diu a les seves tertúlies la tertuliana (no podem dir-li periodista) Isabel Duran.
Però és que són senzillament insuperables, ens ho posen molt fàcil, no cal escriure gaire, mireu sinó el resum que feien, el 10 de juliol, el dia de la manifestació (independentista) més gran que ha viscut mai Barcelona. La notícia és tal com la van donar i no, no és un gag del Polònia

dimarts, 13 de juliol del 2010

Mundial 2010, només esport?

Ja s'ha acabat el Mundial de Sudàfrica. Aquest mundial a posat varies coses de manifest.

La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.

La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?

La premsa esportiva en general a tret tots els tòpics (dolents) dels rivals a qui s'havia d'enfrontar la seva selecció, això a passat a gairebé tots els països.

El resultat ha sigut just, ha guanyat la selecció que millor ha jugat, Espanya. Però a qui si que hem de fer un punt i a part.

Aquí si que la barreja de política i esport ha estat insuperable, la tornada de la selecció guanyadora amb la lògica alegria dels seus seguidors, ha sigut aprofitada per periodistes, polítics i el Rei (tots molt espanyols), per llançar uns missatges barrocs i casposos d'unitat. Els periodistes, els polítics i el Rei, han dit, que si estem tots units, Espanya funciona, bla, bla, bla... Quan és clar que Espanya porta molts anys unida i no ha funcionat mai. També ha anat molt be al govern espanyol i el seu President, tenir el poble distret amb "la Roja", per que durant els mundials ningú ha estat massa pendent de la crisi, de la pujada de l'IVA, i del seu fracàs com a President de torn de la Unió Europea (on el ridícul ha sigut de dimensió còsmica).

El paper paranoic i esquizofrènic de la caverna esportiva espanyola (tota, premsa, radio i televisió), queda recollida en aquest acudit.

Els jugadors del Barça, de qui han estat escopint bilis i qüestionant els seus triomfs, durant tot l'any, quan canvien de samarreta i juguen igual, tenen totes les virtuts del món, senzillament ridículs i patètics.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Friquisme musical sudamericà (IV) orgia final

Hem parlat en aquest bloc del curiós fenomen musical (?) i freak, que s'ha desenvolupat a sudàmerica. Hem comentat els seus vídeos (per cutres), que reben milions de visites a Youtube,  i s'omplen de comentaris divertits.
Varem començar parlant de l'equatorià Delfin Quishpe, desprès passarem a Perú, amb les inclassificables Tigressa del Oriente i Wendy Sulca. Doncs bé alguna ment perversa va tenir la idea d'ajuntar aquests tres artistes (?), en una cançó i els seu corresponent vídeo.
El resultat us el podeu imaginar; el vídeo musical, va acompanyat per una veu en off entusiasta, d'efectes musicals desfassats, com la majoria dels vídeos del gènere vaja.
Però quin tema poden posar en comú els tres?:
La selva amazònica?, no.
L'altiplà andí?, tampoc.
La resposta és sorprenent: Israel!!!!.
Sí, els tres canten una oda a Israel, la cançó és titula "En tus tierras bailaré". A nosaltres només ens queda un dubte, la ment perversa responsable de tot això, o és del Mossad, o és de Hamás. vosaltres jutgeu.

dimarts, 29 de juny del 2010

Estatut?, Adéu Espanya!

El 30 de setembre de 2005 (fa ja casi 5 anys), El Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria el nou Estatut d’Autonomia. Aquell text,  va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés de diputats de Madrid (Espanya), recordeu a Alfonso Guerra dient que hi havia passat el ribot, per que el text era infumable (per ell)
La sentència que ara el Tribunal Constitucional, acaba de fer pública significa la segona retallada greu de l’estatut i representa un xoc de legitimitats. A un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes per referèndum. A l’altre costat 10 magistrats (alguns caducats) d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols.

Com diu Oriol Junqueras al seu bloc. És que ni tan sols ens permeten que tinguem un Síndic de Greuges amb plens poders. Ni tan sols això! S’ha acabat. Hem de sortir democràticament i educadament de l’Estat espanyol. L’Estat espanyol no ens vol.

 El Tribunal Constitucional, no només ha alterat l’Estatut sinó que ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular, de manera que ha quedat clar que allò que vol una part significativa de la ciutadania no cap a la Constitució espanyola.

Com diu un grup de facebook de recent creació, La resposta a la sentència: INDEPENDÈNCIA!, tot plegat ens porta a allò que deia Joan Maragall Adeu Espanya! 

dimarts, 22 de juny del 2010

Intereconomia i els preservatius

La cadena de televisió Intereconomia Televisión, coneguda per la seva tendència, ultra catòlica, profranaquista i anticatalana, en definitiva la tele dels fatxes, s'ha tornat a superar a sí mateixa.
Ja no són les seves tertúlies apocalíptiques de "El Gato al Agua", ni aquesta barreja constant d'esport i política en que s'ha convertit el programa de mitjanit "Punto Pelota", qui ha posat el llistó més alt del deliri, han sigut els serveis informatius de la cadena.

En un intent de desprestigiar l'us del preservatiu a l'africa, com a eina de prevenció de la sida, van donar aquest vídeo com a notícia.



No, no és un programa d'humor és la notícia editada d'un informatiu, que pretén ser seriós i rigorós.  
La caverna no te vergonya ni sentit del ridícul.

dissabte, 19 de juny del 2010

Jon Lajoie, raper singular

Joan Lajoie, és un còmic Canadenc, nascut a Montreal (Quebec), fill de mare francòfona i pare angloparlant.
Lajoie ha participat en diferents shows de la televisió canadenca. Però  el motiu pel qual avui el portem al nostre bloc, és per la seva faceta musical.

La seva primera producció musical va ser el rap, que el va fer popular, "Everyday Normal Guy", en la qual, parodiava irònic als típics rapers, explicant les activitats quotidianes i la seva naturalesa pacífica.

Després vindrien altres èxits ( a Youtube) com "The Bastard Breaks Up, "2 Girls 1 Cup Song", "Sunday Afternoon" i finalment el seu major èxit "Show me your genitals".
La  lletra d'aquesta cançó, va crear polèmica al seu país, les feministes enfadades la van qualificar de misògina.

Per nosaltres només és una broma.

dissabte, 12 de juny del 2010

Perpinyà aproba la Carta Municipal pel Català

L'onze de maig de 2010 passat serà un dia històric per als catalans de la Catalunya Nord. L’Ajuntament de Perpinyà ha aprovat, per unanimitat, una resolució on demana que el català sigui, juntament amb el francès, la llengua oficial de tot el Rosselló. De moment ja ha iniciat el camí i s’ha convertit en el primer consistori de la zona que aprova la Carta municipal per a la llengua catalana, on es demana aquesta cooficialitat. L'alcalde, Jean-Marc Pujol, ha dit que la Carta Municipal aprovada aquest dijous és un pas important: "Venim d'una situació en la qual un organisme municipal, l'Institut Font Nova, s'encarrega de la promoció del català per a l'Ajuntament. Amb la Carta Municipal, el que fem és integrar l'ús del català dins els serveis de l'Ajuntament; el català a Perpinyà ja no dependrà d'un servei extern", també espera que els 25 ajuntaments que formen part de la mancomunitat de municipis de Perpinyà, se sumin a la iniciativa

La carta s’empara en diversos textos internacionals i en la Constitució Francesa i vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana a la zona. Ara el segon pas que vol aconseguir l’Ajuntament és que els altres 228 municipis que formen la Catalunya Nord també votin, aprovin i ratifiquin el text.

Tot un canvi a França on les llengües que no són el francès, han estat sempre marginades per l'administració.  Si voleu col·laborar en la recuperació del Català a la Catalunya Nord hi ha un grup al facebook que esta fen una gran tasca:

Catalan Pour Tous

dimecres, 9 de juny del 2010

Friquisme musical sudamericà (III) Wendy Sulca

Wendy Sulca és una jove cantant nascuda el 1996 a Sant Juan de Miraflores, Perú.
Als cinc anys ja cantava a l'escola; als sis, va tenir el seu primer concert; i als set, la seva primera gira a l'interior del país. Als vuit anys va guanyar un concurs nacional de nous talents; i als nou va aconseguir els seus primers CD i DVD, amb les seves pròpies cançons.

Aquest últim any les seves cançons s'ha convertit en un fenomen viral a Youtube i ha aconseguit l'atenció dels mitjans de comunicació, de part de Sud-amèrica apareixent en nombrosos espectacles de varietats de la televisió. També a fet col·laboracions amb el grup porto-riqueny de reggaeton Calle13, i  amb els reconeguts cantants, la Tigresa del Oriente i Delfin Quishpe (aquesta col·laboració la tractarem més endavant).

Avui us portem la seva cançó més famosa “Cerveza, cerveza”. Sobte que una menor canti d'aquesta manera a una beguda alcohòlica, potser una cantant menor d'edat fen apologia d'una beguda alcohòlica, al nostre país no seria possible.

Un consell no apugeu gaire el volum del vostre ordinador els vostres timpans perillen.

dissabte, 5 de juny del 2010

Android versus iPhone


Android (el sistema operatiu per mòbils de google) guanya terreny a Apple i el seu iPhone.
A poc a poc, li està menjant terreny demostrant que en molt aspectes ho pot fer millor. La revista Maximum PC ha recollit alguns d'aquests aspectes en :10 Things Android Does Better Than iPhone US 

1.-Amb Android es pot utilitzar més d'una aplicació al mateix temps: una cosa que l'iPhone permet fer solament amb les aplicacions natives del seu gadget. Encara que en aquest aspecte el mòbil d'Apple canviarà amb la introducció aquest mes de juny de la seva nova versió. 

2.-Tota la informació visible en la teva pantalla d'inici: pots utilitzar diferents aplicacions directament en la pantalla d'inici sense haver d'entrar en cadascuna d'elles. Pots veure el temps, escoltar música i mirar la teva agenda.

3.-Una tenda d'aplicacions més permissiva: la tenda de l'iPhone té més de 180.000 aplicacions, mentre la d'Android unes 50.000. La diferència, Apple filtra totes les apps (petites aplicacions) mentre Google no ho fa.

4.-Millors notificacions: gràcies a que Android pot gestionar més d'un programa al mateix temps, les notificacions del teu Facebook o Twitter es carreguen automàticament sense haver d'obrir res. 

5.-Pots triar el maquinari: a causa que Android és un sistema operatiu instal·lat en més de 30 dispositius diferents tens un major ventall de possibilitats per triar el maquinari (càmera, memòria, processador, etc.)

6.-Pots triar la companyia telefònica: l'iPhone està vinculat a una companyia en gairebé tots els països en els quals està. Els mòbils d'Android ofereixen múltiples opcions. 

7.-Android permet instal·lar programari extern: en l'iPhone necessitem fer jailbreak (hakejar-lo) per poder instal·lar programes externs. 

8.-Les configuracions en Android es modifiquen amb major rapidesa: els mòbils amb el sistema de Google ofereixen un disseny més personalitzable. Pots portar les opcions de configuració directament a la teva pantalla d'inici. 

9.-Major integració les xarxes socials: en ser un sistema de Google tots els seus serveis estan millor integrats que en cap altre gadget. 

10.-Major gamma de preus: en córrer sobre diferents mòbils, Android ofereix una major gamma de preus a triar.