diumenge, 25 de juliol del 2010

Eduard Khil i el Trololololo

Trololololo, és el nom amb el qual es va sobrenomenar al cantant rus Eduard Khil, la vocalització del qual (com definir-ho sinó?) del tema "Estic molt content, per fi me'n vaig a casa" s'ha convertir, els últims mesos, en un fenomen viral sorgit de Youtube.
El video mostra a Khil, un baríton oriünd de la ciutat russa de Smolensk, vestit amb trajo marró i expressió desencaixada recorrent un estudi i tarajant la cançó.
Gravada en 1976, la lletra parlava d'un cowboy, i en plena Guerra Freda, va ser omesa per evitar-se enemics en les hosts de Leonid Brezhnev, líder de la Unió Soviètica en aquells dies. Segons el mateix Khil, que avui té 75 anys, aquests versos "no podien publicar-se en aquella època".
A principis dels 90 es va instal·lar a París, on va treballar en un cafè. En l'actualitat, ajudava al seu fill en un projecte musical.
Fins que Internet va trastocar la seva vida, com ho va fer la televisió durant els anys 60 i 70, Després del retrobament amb els mitjans del seu país, va llançar una convocatòria perquè usuaris de tot arreu aportin la seva lletra. On enviar-la? "A algun lloc d'Internet" encara no especificat.

dijous, 22 de juliol del 2010

Com veuen el 10-J altres personatges

De la manifestació del passat 10 de juny, La manifestació independentista més gran de la història, hi ha hagut diferents recomptes i punts de vista, la mateixa organització (Òmnium Cultural), donava una xifra d'assistents, la Guàrdia Urbana, també, fins hi tot l'empresa Lynce s'hi va atrevir (tothom és lliure de fer el ridícul).
El millor que podem fer és agafar-ho tot amb una mica d'humor, tal com ha fet El Bixo, que ha editat aquest divertidíssim vídeo, partint d'un famós tall, d'una pel·licula  alemanya sobre la vida de Hitler.

Sembla ser que aquest vídeo ha esta esborrat diverses vegades pels administradors de Youtube i Vimeo, per problemes de copyright (això diuen) veurem quan dura aquí, si l'esborrisin, a dailymotion encara es pot veure.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Herència de Sudàfrica 2010, la Vuvuzela

Parlàvem en aquest post, del recent Mundial de Sudàfrica, de la barreja de política i esport que tothom ha fet en diferent grau.
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.
De moment però la gent s'ho agafa amb humor, com en aquest "trailer" d'una hipotètica quarta part de la saga de "El Senyor dels Aneylls, la Comunitat de la Vuvuzela"

dijous, 15 de juliol del 2010

Torna el NODO?

Intereconomia TV, últimament acapara tots els posts que fem sobre la Caverna.
Ja sigui parlant de l'us dels preservatius a l'Àfrica, o fent un recull de les mentides que diu a les seves tertúlies la tertuliana (no podem dir-li periodista) Isabel Duran.
Però és que són senzillament insuperables, ens ho posen molt fàcil, no cal escriure gaire, mireu sinó el resum que feien, el 10 de juliol, el dia de la manifestació (independentista) més gran que ha viscut mai Barcelona. La notícia és tal com la van donar i no, no és un gag del Polònia

dimarts, 13 de juliol del 2010

Mundial 2010, només esport?

Ja s'ha acabat el Mundial de Sudàfrica. Aquest mundial a posat varies coses de manifest.

La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.

La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?

La premsa esportiva en general a tret tots els tòpics (dolents) dels rivals a qui s'havia d'enfrontar la seva selecció, això a passat a gairebé tots els països.

El resultat ha sigut just, ha guanyat la selecció que millor ha jugat, Espanya. Però a qui si que hem de fer un punt i a part.

Aquí si que la barreja de política i esport ha estat insuperable, la tornada de la selecció guanyadora amb la lògica alegria dels seus seguidors, ha sigut aprofitada per periodistes, polítics i el Rei (tots molt espanyols), per llançar uns missatges barrocs i casposos d'unitat. Els periodistes, els polítics i el Rei, han dit, que si estem tots units, Espanya funciona, bla, bla, bla... Quan és clar que Espanya porta molts anys unida i no ha funcionat mai. També ha anat molt be al govern espanyol i el seu President, tenir el poble distret amb "la Roja", per que durant els mundials ningú ha estat massa pendent de la crisi, de la pujada de l'IVA, i del seu fracàs com a President de torn de la Unió Europea (on el ridícul ha sigut de dimensió còsmica).

El paper paranoic i esquizofrènic de la caverna esportiva espanyola (tota, premsa, radio i televisió), queda recollida en aquest acudit.

Els jugadors del Barça, de qui han estat escopint bilis i qüestionant els seus triomfs, durant tot l'any, quan canvien de samarreta i juguen igual, tenen totes les virtuts del món, senzillament ridículs i patètics.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Friquisme musical sudamericà (IV) orgia final

Hem parlat en aquest bloc del curiós fenomen musical (?) i freak, que s'ha desenvolupat a sudàmerica. Hem comentat els seus vídeos (per cutres), que reben milions de visites a Youtube,  i s'omplen de comentaris divertits.
Varem començar parlant de l'equatorià Delfin Quishpe, desprès passarem a Perú, amb les inclassificables Tigressa del Oriente i Wendy Sulca. Doncs bé alguna ment perversa va tenir la idea d'ajuntar aquests tres artistes (?), en una cançó i els seu corresponent vídeo.
El resultat us el podeu imaginar; el vídeo musical, va acompanyat per una veu en off entusiasta, d'efectes musicals desfassats, com la majoria dels vídeos del gènere vaja.
Però quin tema poden posar en comú els tres?:
La selva amazònica?, no.
L'altiplà andí?, tampoc.
La resposta és sorprenent: Israel!!!!.
Sí, els tres canten una oda a Israel, la cançó és titula "En tus tierras bailaré". A nosaltres només ens queda un dubte, la ment perversa responsable de tot això, o és del Mossad, o és de Hamás. vosaltres jutgeu.