Després del mals resultats que ERC ha obtingut a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, un grup de militants anònims creiem que cal fer una reflexió.
D’entrada hi ha molta gent interessada, de fora el partit, en convertir això en un ball de dimissions, baralles i punyalades “traperes”, per que els interessa una ERC afeblida i barallada.
Creiem que no és el moment de dimissions en bloc ni de congressos extraordinaris (l’últim va ser lamentable) hem de pensar que el cicle electoral l’acabarem el proper mes de maig a les eleccions municipals, un cop passades aquestes eleccions si cal fer un Congrés.
Si al partit hi ha d’haver canvis (d’orientació i de persones) s’ha de fer ordenadament i no de manera traumàtica, com ha sigut habitual en la convulsa història recent del partit.
Esperem i desitgem que les coses és facin des de dins i amb el màxim consens i correcció. No han de començar a desfilar militants o executives locals "rajant" en públic de la direcció o d’aquest o aquell càrrec del partit. Seria bo que per una vegada la militància tingués sentit d’organització, en això a ERC n’hem d’aprendre molt del PSC (PSC-PSOE) i CiU.Creiem que el replantejament que ha de fer ERC va més enllà de qui ha d’ocupar la direcció.
L’estratègia d’esquerra ha vingut marcada pel Congrés de Vilafranca de l’any 1996, on el partit iniciava el viatge de l’esquerra nacional i s’apostava fort en la confluència de les qüestions socials i nacionals com element estratègic per avançar cap a una majoria social sobiranista.
Dos eixos marcaven clarament el discurs: l’equidistància dels dos grans partits i l’espoli fiscal que pateix el nostre país. El primer s'ha anat qüestionat amb el pas del temps i ha perdut credibilitat sobretot després del segon tripartit i els pactes a les diputacions; el segon punt és avui assumit per totes les forces del catalanisme. Ens cal doncs un nou missatge i algunes cares noves, per donar credibilitat al projecte.
Ara és el moment de llançar un missatge positiu, procurar fer un Congrés de Vilafranca 2, que rellanci el partit com ho va fer el de l’any 1996, és necessari tornar a il·lusionar la militància i l’entorn amb nous missatges, noves estructures i repetim algunes cares noves, cal també recuperar persones que ens abandonat els darrers anys.
Molta gent vol enterrar esquerra, però gràcies a la gent de base, que porta molts anys picant pedra des dels barris i els municipis, el partit és molt més fort del que els nostres enemics voldrien. Situacions molt pitjors hem sigut capaços de remuntar.
Salut i Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada