dijous, 30 de juny del 2011

Públicitat amb sentit de l'humor

La publicitat a canviat força els darrers anys, s'ha adaptat a la xarxa de manera ràpida. en aquest blog hem posat diversos exemples de publicitat viral, com quan parlàvem de la Imaginació en les campanyes de civisme
o quan ens fèiem ressò de les imaginatives campanyes de The Fun Theory, les dues vegades que ens hem referit a ells, en els posts: Cal agafar les escales mecàniques? i The Fun Theory hi torna.

Avui és publicitat pura, sense campanyes més o menys moralistes, senzillament cridant l'atenció, al principi amb el neguit i la por, per acabar de manera força divertida.

dissabte, 25 de juny del 2011

"L'equip petit" quan l'important és participar

Ara que tots sempre estem pendents del l'esport hiperprofessionalitzat, és bo mirar aquest vídeo que explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l'Associaciò de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. Els pre-benjamins d'aquest vídeo han rebut 271 gols en contra i només n'han marcat un al darrer partit de lliga. Però aquest equip, format per 13 nois i noies, dóna una lliçó del veritable sentit de practicar un esport, la motivació i el companyerisme que cal quan se surt al camp.

El vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes, dels pares i de l'entrenador del Margatània, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.

Tota una lliçó del que és l'esport, sobretot per aquells que volen guanyar sempre, de qualsevol manera i sense importar-ne el preu.

dijous, 23 de juny del 2011

Calrence Clemons, ens ha deixat

Desgraciadament aquest passat cap de setmana ens ha deixat Clarence Clemons, conegut amb el sobrenom de Big Man, Clemons era el saxofonista de la E Street Band i tothom el conexia per ser part fonamental de la banda de Bruce Springsteen, suposem que tothom per retre-li homenatge haurà posat als seus blogs, facebooks i demés comptes, vídeos dels seus "solos" en cançons del "Boss", sobretot de la cançó Jungleland, però nosaltres recordarem que també coses pel seu compte, com aquesta cançó amb el gran Jakson Browne, que ens porta bons records.

dilluns, 20 de juny del 2011

La broma japonesa més divertida

L'èxit de determinats programes televisius, a vegades és deu a que alguns del seus moments mes brillants o imprevisibles salten a la xarxa i és converteixen en vídeos virals, és el cas que ja vàrem reflectir, en el post
Els perills de llençar una Síndria del popular programa de televisió The Amazing Race de la cadena de televisió americana CBS.
Ara el programa internacional de bromes televisives Just For Laughs , la van encertat de ple amb aquesta original broma de dues suposades turistes japoneses. Millor no us expliquem res i vosaltres mateixos descubriu de que va la broma.

dilluns, 13 de juny del 2011

Els Catarres, Jenifer - la cançó del moment

No tenen discogràfica ni surten a la televisió, però la xarxa en va plena del seu nom. Autoproduïts i autogestionats, Els Catarres són el nou grup de folk-pop català que està triomfant al marge del circuït convencional, i que està format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) i Roser Cruells (contrabaix) son la sensació del moment

Els Catarres van començar la seva singladura el mes de desembre passat quan l'Èric i el Jan, de 27 anys, amb experiència en altres grups, van rebre la petició d'amenitzar una fira d'artesans d'Aiguafreda, la seva localitat d'origen, per donar una mica més d'entitat a la música van recórrer a  Roser Cruells, de 24, del poble veí de Centelles. A partir d'aquesta actuació, van començar a rebre propostes de nous concerts, amb els diners que guanyats en aquests concerts es paguen l'enregistrament d'un disc, i el pengen per que la gent se'l descarregui gratuïtament a internet. Una de les principals característiques del grup és el seu posicionament a favor de la "música lliure", també fan un videoclip de la cançó Jenifer, que és el que avui us portem al nostre blog.

La peculiar proposta de "folk festiu" d'aquest trio ha començat a "colar-se" des de fa uns dies a les principals emissores de Catalunya, mentre la seva llista de concerts es perllonga ja fins al proper mes de novembre, la majoria d'ells en espais d'entrada lliure. El grup assegura no creure en l'actual sistema discogràfic, per la qual cosa han decidit "plantar-se" i regalar la seva música gravada des del seu propi web, doncs creuen que els músics han de guanyar-se la vida tocant i suant a l'escenari.

A "Jenifer" canten en clau d'humor la història d'un jove "més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", soci del Barça i votant de CiU, que s'enamora d'una "'txoni' de Castefa", per l'amor "prohibit per el qual qual" lluitarà enfront de les "ments estretes" que pretenen separar-los.

A nosaltres en encanta, la música i el sentit de l'humor dels Catarres i a vosaltres?

Darrerament s'han fet dos versions on inverteixen la història, canviant la Jennifer per la Montserrat ho podeu llegir aquí 

També els de Polònia n'han fet una versió anomenada Oh Alícia,  entre Artur Mas i Alícia Sanchez Camacho.




Per qui ho busqui la lletra, és aquesta:

Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig 'trekking' per Montserrat,
Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
Jo que soc soci del Barça i no 'trago' ni en pintura als 'pericos' de Sarrià,
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
Jo que porto 'Els Segadors' com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el 'mundillu' casteller,
Jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
Jo que sóc més radical que el partit de Mohamed Jordi en campanya electoral,
Jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
Jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l'amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer

diumenge, 12 de juny del 2011

Ivan Zayas, la cançó freak de l'estiu?

El passat mes de maig parlàvem de Joan de Son Rapinya, el freak amateur de Mallorca, possible candidat a la cançó freak de l'estiu, ara li ha sortit un dur competidor és diu Ivan Zayas.

Va néixer a Alzira (País Valencià) en una família on el cant sempre havia estat present. Va créixer i es va criar al seu poble natal on va estudiar fins a segon de Batxillerat. L'any 2004 va participar en el concurs de karaoke del seu institut on va quedar en segona posició i menció especial del jurat com a millor coreografia (?).
El 2005 va voler aprendre altres tipus de ball com el funky i es va formar durant tres anys en una acadèmia del seu poble actuant en nombrosos espectacles i exhibicions.

Guanyador de la fase de Madrid en un important concurs que al final no va quallar "los managers" de la cadena de televisió Cuatro amb la seva cançó Voley Playa, aquesta cançó ha començat a circular per la xarxa a gran velocitat, aquí us posem un vídeo de Gandia Televisió, on desprès d'una breu entrevista l'inefable Ivan canta la canço esmentada, amb una coreografia molt personal, en fi ja direu.

divendres, 10 de juny del 2011

L'autoodi del PP valencià, el bilingüisme que volen.

En el post anterior parlàvem de com Francisco Camps vol erradicar el català de les escoles valencianes. Això no és fruit de la casualitat, en el fons és coherent amb el profund menyspreu que sempre ha tingut el PP, cap a la llengua dels valencians.

En aquest vídeo d'avui, gravat en l'acte de proclamació de candidatures a les eleccions municipals, podem veure clarament el respecte pel valencià que tenen els quadres del PP, quan el candidat a l'alcaldia de Vilarreal, és dirigeix a l'auditori en valencià. Desprès l'alcadessa de Torrent, María José Catalá, demana perdó per parlar el valencià . Diu que el valencià és la seva llengua materna i que aquest és el seu defecte.

No calen més comentaris, sobren les paraules.

dijous, 9 de juny del 2011

Francisco Camps vol erradicar el català de les escoles valencianes

L’extensió progressiva del valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament a partir del tercer curs de primària es reduirà a una sola assignatura, a part de l’assignatura de llengua catalana i literatura. Aquest fet limitarà l’ampliació del valencià a altres matèries dins de l’anomenat Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). La conselleria d’Educació del Govern valencià modifica, d’aquesta manera, l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià sense haver de passar per les Les Corts.

El passat dilluns 30 de maig, el conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana  Alejandro Font de Mora va fer públic que el seu departament ha elaborat l'esborrany d'un decret que de prosperar, representarà la sentència de mort no sols de les línies en valencià als centres educatius, sinó també dels usos públics i formals de la nostra llengua en un futur pròxim.

Els sindicats d’educació STEV, CCOO, UGT i CPAGA s’oposen a la modificació d’aquest decret denunciant que amb aquest canvi “la progressivitat d’ensenyament del valencià, que era la característica principal d’aquest programa, queda anulada”. La modificació del programa PIP coincideix amb un altre decret de la conselleria per crear una xarxa de “centres plurilingües”.

En aquests centres “plurilingües”, els alumnes podran escollir la llengua amb la qual volen ser examinats: castellà o valencià. El STEPV afirma que aquesta política “va en contra de les recomanacions europees sobre el tractament integrat de les llengües i suposa un greu retrocés en la normalització del valencià”.
La realitat en els centres educatius valencians és que només un 29% de l’alumnat estudia en programes bilingües i el 71% ho fa en un PIP (Programa d’Incorporació Progressiva). Així doncs, aquesta és una mesura més en contra de la llengua catalana al País Valencià.

Si fins ara als llibres d'història de la llengua apareixien dos moments clau contra els drets lingüístics dels valencians –l'adveniment dels Borbons i la dictadura franquista–, ara caldrà afegir la deplorable gestió del govern de Camps, amb la supressió de les línies en valencià entre molts altres atacs frontals i evidents envers la llengua catalana al País Valencià.