No tenen discogràfica ni surten a la televisió, però la xarxa en va plena del seu nom. Autoproduïts i autogestionats, Els Catarres són el nou grup de folk-pop català que està triomfant al marge del circuït convencional, i que està format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) i Roser Cruells (contrabaix) son la sensació del moment
Els Catarres van començar la seva singladura el mes de desembre passat quan l'Èric i el Jan, de 27 anys, amb experiència en altres grups, van rebre la petició d'amenitzar una fira d'artesans d'Aiguafreda, la seva localitat d'origen, per donar una mica més d'entitat a la música van recórrer a Roser Cruells, de 24, del poble veí de Centelles. A partir d'aquesta actuació, van començar a rebre propostes de nous concerts, amb els diners que guanyats en aquests concerts es paguen l'enregistrament d'un disc, i el pengen per que la gent se'l descarregui gratuïtament a internet. Una de les principals característiques del grup és el seu posicionament a favor de la "música lliure", també fan un videoclip de la cançó Jenifer, que és el que avui us portem al nostre blog.
La peculiar proposta de "folk festiu" d'aquest trio ha començat a "colar-se" des de fa uns dies a les principals emissores de Catalunya, mentre la seva llista de concerts es perllonga ja fins al proper mes de novembre, la majoria d'ells en espais d'entrada lliure. El grup assegura no creure en l'actual sistema discogràfic, per la qual cosa han decidit "plantar-se" i regalar la seva música gravada des del seu propi web, doncs creuen que els músics han de guanyar-se la vida tocant i suant a l'escenari.
A "Jenifer" canten en clau d'humor la història d'un jove "més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", soci del Barça i votant de CiU, que s'enamora d'una "'txoni' de Castefa", per l'amor "prohibit per el qual qual" lluitarà enfront de les "ments estretes" que pretenen separar-los.
A nosaltres en encanta, la música i el sentit de l'humor dels Catarres i a vosaltres?
Darrerament s'han fet dos versions on inverteixen la història, canviant la Jennifer per la Montserrat ho podeu llegir aquí
També els de Polònia n'han fet una versió anomenada Oh Alícia, entre Artur Mas i Alícia Sanchez Camacho.
Per qui ho busqui la lletra, és aquesta:
Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig 'trekking' per Montserrat,
Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
Jo que soc soci del Barça i no 'trago' ni en pintura als 'pericos' de Sarrià,
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
Jo que porto 'Els Segadors' com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el 'mundillu' casteller,
Jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
Jo que sóc més radical que el partit de Mohamed Jordi en campanya electoral,
Jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
Jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l'amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
2 comentaris:
extraordinaria canço ordinaria que segur que trionfarà aquest estiu.
M'encanta aquesta cançò, és una de les meves preferides, juntament amb La Flama, d'Obrint Pas.
Publica un comentari a l'entrada