A un home d'uns 70 anys és entrevistant per un periodista en ple carrer. L'home entrevistat s'expressa de la següent manera:
Sóc fill d'exiliats.
Fins als 27 anys i poc abans de la transició no vaig poder tornar A Espanya per culpa de Franco.
Al meu pare, pobre, no sabíem ni on enterrar-lo.
La meva mare va estar molts anys en cadira de rodes.
Ara tinc 70 anys.
Fa mesos em van treure el 30 % d'un pulmó.
La meva dona és immigrant.
Tinc tres fills amb ella.
Dels tres només treballa una, la del mig,…. però no cobra res i també té problemes perquè el seu marit és un xoriço i un pocavergonya i segurament el tancaran a la presó ....
La gran s'acaba de divorciar.
L'altre gendre era alcohòlic i drogadicte i ha deixat la meva filla gran amb dos nens.
El petit dels meus fills encara viu a casa i és més s'ha casat amb una divorciada i l'ha portat a viure amb nosaltres. Aquesta senyora abans treballava, tenia un bon lloc, però des que va venir a la meva casa ja no fa res. Ara tenen dues nenes que també viuen sota el nostre sostre….i a sobre aquest any, amb el de la crisi, gairebé no ens hem pogut anar de vacances i si m'apures…… ni he pogut celebrar que Espanya ha guanyat el Mundial.
El periodista posa els ulls molt rodons i comenta:
Majestat, no crec que la seva situació sigui tan dolenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada