Per aquest festival d'Eurovison 2012, nosaltres ja varem manifestar la nostra predilecció, per la cançó Euro Neuro representant de la República de Montenegro, interpretada pel cantant-raper (?) Rambo Amadeus.
Cal destacar però aquest, any el desacomplexament de les representants de Rúsia: Buranovskiye Babushki, el cor folc d'àvies ruses, va quedar en segona posició!! (259 puntos).
De la representant espanyola millor no parlar-ne,per molt que el locutor s'esforcés a dir que ho feia molt bé, no val la pena, en la línia dels últims anys, és a dir ratllant el ridícul.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música freak. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música freak. Mostrar tots els missatges
dilluns, 28 de maig del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
Freaks a Eurovision (III)
El mes de maig´, acostuma a ser el mes, on es celebra el festival que més ens diverteix i més ens agrada: Eurovisión, en parlàrem l'any 2010 en el post, Freaks a Eurovision (I), l'any 2011 en el post Freaks a Eurovision (II).
Aquest any en parlarem abans i manifestarem la nostra predilecció, per la cançó Euro Neuro representant de la República de Montenegro, interpretada pel cantant-raper (?) Rambo Amadeus,
Que a nosaltres ens agradi no vol dir que guanyi, però creiem que és la que millor recull l'esperit del festival
Aquest any en parlarem abans i manifestarem la nostra predilecció, per la cançó Euro Neuro representant de la República de Montenegro, interpretada pel cantant-raper (?) Rambo Amadeus,
Que a nosaltres ens agradi no vol dir que guanyi, però creiem que és la que millor recull l'esperit del festival
dissabte, 31 de març del 2012
Join z bain (Instrument infernal)
Jožin z Bazin (1978) és una cançó del músic i humorista txec Ivan Mládek, és una de les cançons més populars a la República Txeca i Hongria. Mládek fins i la va anomenar "Himne Nacional" del seu programa de televisió Countryshow.
La cançó és una surrealista història d'un misteriós home-monstre devorador de vides en els pantans (Jožin z Bazin, Joey dels pantans), aquest monstre és finalment derrotat amb l'ús d'un aparell de fumigació.
La cançó és una paròdia dels contes medievals, on un valent cavaller rescata un remot regne de gent aterrida per un monstre horrible, es casa amb la princesa, i rep la meitat del regne com a recompensa. Un home que conduïa a través de la regió txeca de Moràvia en un Skoda 100 es troba un poble terroritzat per un monstre anomenat Jožin, que menja principalment turistes de Praga.
Des de l'any 2011, aquesta s'ha fet popular a Catalunya, gràcies al programa APM
La cançó és una surrealista història d'un misteriós home-monstre devorador de vides en els pantans (Jožin z Bazin, Joey dels pantans), aquest monstre és finalment derrotat amb l'ús d'un aparell de fumigació.
La cançó és una paròdia dels contes medievals, on un valent cavaller rescata un remot regne de gent aterrida per un monstre horrible, es casa amb la princesa, i rep la meitat del regne com a recompensa. Un home que conduïa a través de la regió txeca de Moràvia en un Skoda 100 es troba un poble terroritzat per un monstre anomenat Jožin, que menja principalment turistes de Praga.
Des de l'any 2011, aquesta s'ha fet popular a Catalunya, gràcies al programa APM
dilluns, 20 de febrer del 2012
Dança do Quadrado
Fins ara en l'apartat de música freak havíem posat cançons, en català, castellà i anglès, avui ens estrenarem en portuguès.
Brasil té l'honor de ser un dels països de referència en el món de la música, grans cançons i melodies de la música universal tenen origen, en aquest país, però com en tot, també hi ha un costat fosc, no gaire conegut, avui us presentem la “Dança do Quadrado”
L'any 2007, al carnaval de Diamantina, a Minas Gerais, alguns estudiants de la Unesp de Bauru van començar a cantar una cançó, que aviat es va convertir en èxit a la ciutat. Alguns nois de Belo Horizonte, van sentir la cançó i van decidir cantar-la durant les seves vacances a Porto Seguro, Badia. A l'animadora, Sharon Acyoli Arcoverde, li va cridar l'atenció, hi va veure potencial a la melodia, i va llançar amb èxit "Dança do Quadrado", presentat al públic en general en el “Caldeirão do Huck” popular programa de la televisió d'aquest país.
El vídeo creat amb el ritme funk, que té la tornada enganxosa "Cadascú en el seu quadrat", va ser publicat a Internet i en pocs dies era un dels més vistos. El moviment va cobrar força encara més amb la paròdia de "Kibe loco". Uns còmics brasilers força populars, precisament és aquest vídeo, el que us portem avui.
Brasil té l'honor de ser un dels països de referència en el món de la música, grans cançons i melodies de la música universal tenen origen, en aquest país, però com en tot, també hi ha un costat fosc, no gaire conegut, avui us presentem la “Dança do Quadrado”
L'any 2007, al carnaval de Diamantina, a Minas Gerais, alguns estudiants de la Unesp de Bauru van començar a cantar una cançó, que aviat es va convertir en èxit a la ciutat. Alguns nois de Belo Horizonte, van sentir la cançó i van decidir cantar-la durant les seves vacances a Porto Seguro, Badia. A l'animadora, Sharon Acyoli Arcoverde, li va cridar l'atenció, hi va veure potencial a la melodia, i va llançar amb èxit "Dança do Quadrado", presentat al públic en general en el “Caldeirão do Huck” popular programa de la televisió d'aquest país.
El vídeo creat amb el ritme funk, que té la tornada enganxosa "Cadascú en el seu quadrat", va ser publicat a Internet i en pocs dies era un dels més vistos. El moviment va cobrar força encara més amb la paròdia de "Kibe loco". Uns còmics brasilers força populars, precisament és aquest vídeo, el que us portem avui.
dissabte, 28 de gener del 2012
Rakel Winchester i el Marío de la Cannisera
Rakel Winchester és el nom d'un grup de Còrdova (Espanya) i deu el seu nom al sobrenom pel qual era coneguda la seva vocalista, de nom real Raquel Riquelme. Aquesta cantant havia provat sort en diversos grup singulars andalusos com "Vida en rojo" i "Txotxo'la Bernarda", aquest darrer grup va ser l'embrió del que posteriorment seria el grup que portem avui.
L'any 2004 van tenir cert ressò amb "El Marío de la Carnissera", acompanyada d'aquest vídeo que guarda el seu punt "gore"
L'any 2004 van tenir cert ressò amb "El Marío de la Carnissera", acompanyada d'aquest vídeo que guarda el seu punt "gore"
dissabte, 17 de desembre del 2011
Jon Lajoie, el raper singular, 2a part
El més de juny de l'any 2010 parlàvem de Jon Lajoie, el raper singular, avui un any i mig després portem la segona part del seu gran èxit Show me your genitals, només per adults ...
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Més friquisme musical sudamericà, ara Vaqueros Musical amb Pamela Chu
Al mes de maig de l'any passat vàrem començar una sèrie d'escrits sota el títol de Friquisme musical sudamericà, el primer post anava de dedicat a Delfin Quispe, després vingueren La Tigresa del Oriente, i Wendy Sulca, i tots tres junts amb l'èxit, En Tus Tierras Bailaré.
Sembla que aquest corrent musical sud-americà, serà una font inesgotable per el nostre blog. Avui us portem l'últim grup que despunta en aquest gènere Vaqueros Musical, que fan un joc de paraules amb una noia japonesa que al canviar de residència, es canvia el nom pel de Pamela Chu, en fi en la línia del corrent musical, molt original no és la veritat.
La lletra per a qui pugui interessar:
En los barrios bajos
de Hong Kong
una terrible japonesa
su nombre era Shillí Can Chu
no estaba bien de la cabeza.
Se fugó en un barco y se vino
a cantinas en América,
se cambió de nombre por Pamela
y era toda una sorpresa… ¡sorpresa!
Y dicen en el barrio
que Pamela por dos pesos
te hace un rico ricopete,
no quita la sabana
lo quito para que le gane
el cuete… el cuete.
Mi Pame… Pamelita
donde estas, a donde vas
vente pa´ca.
Pamela Chu, Pamela Chu,
Pamela Chu, Pamela Chu,
Pamela Chu. (4v)
Pamela Chu…
Sembla que aquest corrent musical sud-americà, serà una font inesgotable per el nostre blog. Avui us portem l'últim grup que despunta en aquest gènere Vaqueros Musical, que fan un joc de paraules amb una noia japonesa que al canviar de residència, es canvia el nom pel de Pamela Chu, en fi en la línia del corrent musical, molt original no és la veritat.
La lletra per a qui pugui interessar:
En los barrios bajos
de Hong Kong
una terrible japonesa
su nombre era Shillí Can Chu
no estaba bien de la cabeza.
Se fugó en un barco y se vino
a cantinas en América,
se cambió de nombre por Pamela
y era toda una sorpresa… ¡sorpresa!
Y dicen en el barrio
que Pamela por dos pesos
te hace un rico ricopete,
no quita la sabana
lo quito para que le gane
el cuete… el cuete.
Mi Pame… Pamelita
donde estas, a donde vas
vente pa´ca.
Pamela Chu, Pamela Chu,
Pamela Chu, Pamela Chu,
Pamela Chu. (4v)
Pamela Chu…
dimarts, 27 de setembre del 2011
Oh Alícia, versió "Polaca" de Jennifer dels Catarres
La cançó Jenifer dels Catarres, s'està convertint en una mina pel nostre blog, en vàrem parlar quan va es va convertir en la sensació del moment, i desprès quan dues emissores de ràdio, en van fer versions inverses, amb el nom de Oh Montserrat
Ara, els de Polònia també han tirat de la popular cançó, per parodiar l'estranya relació política, entre el President de la Generalitat, Artur Mas i la líder del PP a Catalunya Alícia Sanchez Camacho.
La lletra no té desperdici, és aquesta:
Jo que soc de Convergència i proclamo que ha arribat la transició... Nacional
Jo que dic Madrid ens roba i no paro de cridar en contra del dèficit... fiscal
Jo que uns dies em desperto gairebé independentista. Tot i que poc... radical
Com que necessito vots, ja veus tu quin “paripé”
He triat com a parella una “pija” del PP
Oh Alícia pactaré els pressupostos per tu
Alícia, em ficaré les estelades pel cul
I tot amb un gran sentit de país
Alícia, pactaré els pressupostos per tu
Alícia, em ficaré les estelades pel cul
No ho farem pas pitjor que el tripartit
Oh Alícia
Jo que soc de la Feliu, i no m'agrada el Julio Iglesias ni tampoc Norma Duval
Jo que parlo català amb una dicció perfecte i un accent... ideal
Ja era hora que veiessis el que debò ens convé
Per fi t'has enamorat d'una “pija” del PP
Alícia, pactarem els pressupostos per tu
Alícia, la veritat és que jo li trobo un punt
I parala-li al Mariano de mi
Alícia, Alícia, Alícia Alícia
Ara, els de Polònia també han tirat de la popular cançó, per parodiar l'estranya relació política, entre el President de la Generalitat, Artur Mas i la líder del PP a Catalunya Alícia Sanchez Camacho.
La lletra no té desperdici, és aquesta:
Jo que soc de Convergència i proclamo que ha arribat la transició... Nacional
Jo que dic Madrid ens roba i no paro de cridar en contra del dèficit... fiscal
Jo que uns dies em desperto gairebé independentista. Tot i que poc... radical
Com que necessito vots, ja veus tu quin “paripé”
He triat com a parella una “pija” del PP
Oh Alícia pactaré els pressupostos per tu
Alícia, em ficaré les estelades pel cul
I tot amb un gran sentit de país
Alícia, pactaré els pressupostos per tu
Alícia, em ficaré les estelades pel cul
No ho farem pas pitjor que el tripartit
Oh Alícia
Jo que soc de la Feliu, i no m'agrada el Julio Iglesias ni tampoc Norma Duval
Jo que parlo català amb una dicció perfecte i un accent... ideal
Ja era hora que veiessis el que debò ens convé
Per fi t'has enamorat d'una “pija” del PP
Alícia, pactarem els pressupostos per tu
Alícia, la veritat és que jo li trobo un punt
I parala-li al Mariano de mi
Alícia, Alícia, Alícia Alícia
divendres, 16 de setembre del 2011
Oh Montserrat, la torna de Jennifer de 'Els Catarres'
El mes de Juny vàrem fer un post titulat Els Catarres, Jenifer la cançó del moment, l'èxit d'aquesta cançó, ha provocat que en molt poc marge de temps, i des de dues emissores de ràdio diferents, se n'hagin fet versions invertides, és ha dir, una bonica història d'amor entre un quillo i una catalana de nom Montserrat. Curiosa coincidència en el nom, però hi ha més coincidències: el bocata de calamars o en el tipus de veu, amb aires de Sabina, casualitat, o algú ha copiat a l'altre?, no entrarem en aquest joc, només les posarem les dues, per passar un estona divertida.
Primer la versió feta per Ràdio Flaixbac, en el seu programa el Matí i la mare que el va parir, s'inventen un grup que és diu Los Chatarras
La lletra d'aquesta versió:
Yo que soy más español que el toro de Osborne o el bigote de Aznar
Yo que me pongo palote cuando tuneo mi coche o le pongo un alerón
Yo que sólo me alimento de bocata calamares, jamoncito y tapas mil
Yo que tengo pase VIP del Scorpia y el Xque, cada finde estoy allí
Yo que soy más del Madrid que el pijama de Roncero, Cristiano Ronaldo es Dios
Yo que en cada carnaval me disfrazo de Tejero, como todo bueno español
Yo siempre voy cara el sol con la mano levantada
Y ahora me he quedado pillado de una pija catalana
Oh Montserrat, me haré enxaneta por ti
Oh Montserrat, me tragaré el nuevo programa del Cuní
Lucharemos por nuestro amor charnego, Oh Montserrat
Oh Montserrat, me reiré con el 'Crackovia' por ti
Oh Montserrat, aprenderé a utilizar el porrón de vi
Lucharemos por nuestro amor charnego, Oh Montserrat
Després la versió feta per RAC105, en el seu programa Fricandó Matiner, aquesta versió està feta pel col·aborador del programa Peyu
La lletra d'aquesta versió:
Yo que soy más español que el aguilucho ‘la bandera anticonstitucional
yo que tengo una erección cuando veo a la Roja y Sergio Ramos marca un gol
yo que voto al PP y sueño con la Camacho que la pongo del revés
yo que soy socio del Madrid, y este año nos traeremos la décima aquí
Yo que escucho Andy Lucas, Bustamante y Bisbal, en el coche pongo Manolo Escobar
yo que tengo el Cara al sol de politono en el mobil, con Franco vivia mejor
Yo que siempre he defendido, lo de una, grande y libre
ahora me enamorao de una pava catalana
Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu
Ooohh Montserrat, anirem a la Patum els dos junts
I lluitarem pel nostre amor prohibit
Oooohhh Montserrat
Yo que soy más español, que los chandales adidas con el velcro en el pantalón
yo que llevo un peinado cenizero y conduzco un Seat Ibiza, tuneao
Yo que escucho al Losantos, y contrasto información con el Mundo y La Razón
yo que cada dia 20 voy al Valle los caídos a rezar, una oración
yo que siento devoción pal bocata calamares, y la Sangría Don Simón
yo que no se sumar pero ser marcar paquete, a mi churri le llamo chochete
Yo que siempre he defendido, lo de una grande y libre
ahora me enamorao de una piva catalana.
Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
Ooohh Montserrat, anirem a la Patum els dos junts
I lluitarem pel nostre amor prohibit
Oooohhh Montserrat
La gent de Polònia n'ha fet un altre versió Oh Alícia, la podeu veure aquí
Primer la versió feta per Ràdio Flaixbac, en el seu programa el Matí i la mare que el va parir, s'inventen un grup que és diu Los Chatarras
La lletra d'aquesta versió:
Yo que soy más español que el toro de Osborne o el bigote de Aznar
Yo que me pongo palote cuando tuneo mi coche o le pongo un alerón
Yo que sólo me alimento de bocata calamares, jamoncito y tapas mil
Yo que tengo pase VIP del Scorpia y el Xque, cada finde estoy allí
Yo que soy más del Madrid que el pijama de Roncero, Cristiano Ronaldo es Dios
Yo que en cada carnaval me disfrazo de Tejero, como todo bueno español
Yo siempre voy cara el sol con la mano levantada
Y ahora me he quedado pillado de una pija catalana
Oh Montserrat, me haré enxaneta por ti
Oh Montserrat, me tragaré el nuevo programa del Cuní
Lucharemos por nuestro amor charnego, Oh Montserrat
Oh Montserrat, me reiré con el 'Crackovia' por ti
Oh Montserrat, aprenderé a utilizar el porrón de vi
Lucharemos por nuestro amor charnego, Oh Montserrat
Després la versió feta per RAC105, en el seu programa Fricandó Matiner, aquesta versió està feta pel col·aborador del programa Peyu
La lletra d'aquesta versió:
Yo que soy más español que el aguilucho ‘la bandera anticonstitucional
yo que tengo una erección cuando veo a la Roja y Sergio Ramos marca un gol
yo que voto al PP y sueño con la Camacho que la pongo del revés
yo que soy socio del Madrid, y este año nos traeremos la décima aquí
Yo que escucho Andy Lucas, Bustamante y Bisbal, en el coche pongo Manolo Escobar
yo que tengo el Cara al sol de politono en el mobil, con Franco vivia mejor
Yo que siempre he defendido, lo de una, grande y libre
ahora me enamorao de una pava catalana
Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu
Ooohh Montserrat, anirem a la Patum els dos junts
I lluitarem pel nostre amor prohibit
Oooohhh Montserrat
Yo que soy más español, que los chandales adidas con el velcro en el pantalón
yo que llevo un peinado cenizero y conduzco un Seat Ibiza, tuneao
Yo que escucho al Losantos, y contrasto información con el Mundo y La Razón
yo que cada dia 20 voy al Valle los caídos a rezar, una oración
yo que siento devoción pal bocata calamares, y la Sangría Don Simón
yo que no se sumar pero ser marcar paquete, a mi churri le llamo chochete
Yo que siempre he defendido, lo de una grande y libre
ahora me enamorao de una piva catalana.
Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
Ooohh Montserrat, anirem a la Patum els dos junts
I lluitarem pel nostre amor prohibit
Oooohhh Montserrat
La gent de Polònia n'ha fet un altre versió Oh Alícia, la podeu veure aquí
dimarts, 23 d’agost del 2011
Delfin Quishpe, ara fa publicitat
Al mes de maig de l'any passat vàrem començar una sèrie d'escrits sota el títol de Friquisme musical sudamericà, el primer post anava de dedicat a Delfin Quishpe, arran del seu èxit (?) Torres Gemelas, aquest cantant equatorià nascut San Antonio de Encalado, l'any 1978, és un dels pares d'aquest tipus de música on també hi podem incloure La Tigresa del Oriente, i Wendy Sulca, si els voleu conèixer a tots tres alhora, van gravar un tema dedicat a Israel titulat, En Tus Tierras Bailaré, vídeo que no us deixarà indiferents.
Però tornem a Delfin Quishpe, el motiu pel qual torna a estar d'actualitat és que al ser una figura tant popular al seu país, ha estat reclamat per la marca d'olis Sabrosón per gravar un anunci, l'eslògan de la marca és impactant: Sabroson y Delfin Sabor hasta el fin, el vídeo supera el que el vostre imaginari freak pugui ser capaç de crear...
Però tornem a Delfin Quishpe, el motiu pel qual torna a estar d'actualitat és que al ser una figura tant popular al seu país, ha estat reclamat per la marca d'olis Sabrosón per gravar un anunci, l'eslògan de la marca és impactant: Sabroson y Delfin Sabor hasta el fin, el vídeo supera el que el vostre imaginari freak pugui ser capaç de crear...
diumenge, 12 de juny del 2011
Ivan Zayas, la cançó freak de l'estiu?
El passat mes de maig parlàvem de Joan de Son Rapinya, el freak amateur de Mallorca, possible candidat a la cançó freak de l'estiu, ara li ha sortit un dur competidor és diu Ivan Zayas.
Va néixer a Alzira (País Valencià) en una família on el cant sempre havia estat present. Va créixer i es va criar al seu poble natal on va estudiar fins a segon de Batxillerat. L'any 2004 va participar en el concurs de karaoke del seu institut on va quedar en segona posició i menció especial del jurat com a millor coreografia (?).
El 2005 va voler aprendre altres tipus de ball com el funky i es va formar durant tres anys en una acadèmia del seu poble actuant en nombrosos espectacles i exhibicions.
Guanyador de la fase de Madrid en un important concurs que al final no va quallar "los managers" de la cadena de televisió Cuatro amb la seva cançó Voley Playa, aquesta cançó ha començat a circular per la xarxa a gran velocitat, aquí us posem un vídeo de Gandia Televisió, on desprès d'una breu entrevista l'inefable Ivan canta la canço esmentada, amb una coreografia molt personal, en fi ja direu.
Va néixer a Alzira (País Valencià) en una família on el cant sempre havia estat present. Va créixer i es va criar al seu poble natal on va estudiar fins a segon de Batxillerat. L'any 2004 va participar en el concurs de karaoke del seu institut on va quedar en segona posició i menció especial del jurat com a millor coreografia (?).
El 2005 va voler aprendre altres tipus de ball com el funky i es va formar durant tres anys en una acadèmia del seu poble actuant en nombrosos espectacles i exhibicions.
Guanyador de la fase de Madrid en un important concurs que al final no va quallar "los managers" de la cadena de televisió Cuatro amb la seva cançó Voley Playa, aquesta cançó ha començat a circular per la xarxa a gran velocitat, aquí us posem un vídeo de Gandia Televisió, on desprès d'una breu entrevista l'inefable Ivan canta la canço esmentada, amb una coreografia molt personal, en fi ja direu.
dimecres, 25 de maig del 2011
Dia internacional de l'orgull freak
Ávui 25 de maig és el dia Internacional de l'Orgull Freak, hi ha dies internacionals per tot, i quin vídeo podríem posar per estar a l'alçada d'una diada com aquesta?; després de donar-hi moltes voltes, hem arribat a la conclusió que només Leonardo Dantés pot merèixer ser digne de tal esdeveniment. De fet el passat més de desembre ja férem esment d'aquest curiós personatge en el post Mala Nadala: Leonardo Dantés amb Paquito i el Flecha - En Navidad, insuperable nadala de mal gust malla lletra i mala música. Avui posarem el vídeo d'aquest cantant (?) i compositor (?), ell s'auto-anomena així, més popular a la xarxa Tiene nombres mil, jutgeu vosaltres mateixos.
diumenge, 15 de maig del 2011
Freaks a Eurovision (II)
Ahir és va celebrar a Alemanya, la trobada mundial de la cançó xarona, és a dir el Festival d'Eurovision. Azerbaidjan va trencar els pronòstics de les cases d’apostes i es va alçar amb el triomf del festival, celebrat a Düsseldorf. La cançó guanyadora ha estat Running Scared, composada per uns suecs i cantada en anglès pel duet Ell/Nikki, però res d'això és important per nosaltres.
Ara fa gairabé un any posàvem el primer post referit als Freaks a Eurovision .Un festival absolutament caspós i kitsch. En el nostre imaginari sempre hi ha aquells participants que no s'han agafat seriosament aquest certamen. Un d'ells és l'austríac Alf Poier, representant del seu país l'any 2003 amb la cançó Weil Der Mensch Zählt (Per que l'humà compte) un broma i una bona ridiculització del Festival, la lletra traduïda, ve a dir més o menys això:
M'agraden molt els animals d'aquesta Terra,
però els que prefereixo són les llebres i els óssos.
Els ocells i els escarabats es moren aviat.
Adam està al seu llit i es reprodueix amb Eva.
Els conills viuen al bosc,
els gats a la prada
I els escarbats viuen sota les teules.
Els conillets tenen nassos petites
i les gatetes urpes suaus,
i a la senyora Holle li agrada la llana del dromedari africà.
La diferència entre animals, entre micos i entre primats
no és més gran que entre els fideus i la pasta
Però qui vulgui saber més sobre els animals
ha d'estudiar biologia o informar-se al meu web.
Alguns animals tenen ales i altres tenen aletes,
uns viuen a l'aire lliure i altres en llaunes.
Els conillets tenen nassos petites
i les gatetes urpes suaus,
i a la senyora Holle li agrada la llana del dromedari africà.
Va quedar sisé, i va deixar quasi sense paraules a l'inefable José Luis Uribarri
Ara fa gairabé un any posàvem el primer post referit als Freaks a Eurovision .Un festival absolutament caspós i kitsch. En el nostre imaginari sempre hi ha aquells participants que no s'han agafat seriosament aquest certamen. Un d'ells és l'austríac Alf Poier, representant del seu país l'any 2003 amb la cançó Weil Der Mensch Zählt (Per que l'humà compte) un broma i una bona ridiculització del Festival, la lletra traduïda, ve a dir més o menys això:
M'agraden molt els animals d'aquesta Terra,
però els que prefereixo són les llebres i els óssos.
Els ocells i els escarabats es moren aviat.
Adam està al seu llit i es reprodueix amb Eva.
Els conills viuen al bosc,
els gats a la prada
I els escarbats viuen sota les teules.
Els conillets tenen nassos petites
i les gatetes urpes suaus,
i a la senyora Holle li agrada la llana del dromedari africà.
La diferència entre animals, entre micos i entre primats
no és més gran que entre els fideus i la pasta
Però qui vulgui saber més sobre els animals
ha d'estudiar biologia o informar-se al meu web.
Alguns animals tenen ales i altres tenen aletes,
uns viuen a l'aire lliure i altres en llaunes.
Els conillets tenen nassos petites
i les gatetes urpes suaus,
i a la senyora Holle li agrada la llana del dromedari africà.
Va quedar sisé, i va deixar quasi sense paraules a l'inefable José Luis Uribarri
dimarts, 3 de maig del 2011
Joan de Son Rapinya, el freak amateur de Mallorca
Coneixeu a en Joan de Son Rapinya?. És l'última Sensació on-line de l'illa de Mallorca. Un Raper diferent que no deixa indiferent a ningú. En Joan te el seu propi canal a Youtube, on hi podreu trobar molts vídeos, auto-produits per ell mateix. Desconeixem la influència que els pares de l'anomenat friqui-rap insular, Gonelles Morts, han tingut sobre aquest singular raper, però coincideixen en tenir un elevat sentit de l'humor.
D'entre tots el vídeos d'en Joan, avui us portem el seu darrer èxit, que promet ser la cançó de l'Estiu 2011, es diu Taka Taka, un cop l'escolteu una vegada ja no us la podreu treure del cap.
D'entre tots el vídeos d'en Joan, avui us portem el seu darrer èxit, que promet ser la cançó de l'Estiu 2011, es diu Taka Taka, un cop l'escolteu una vegada ja no us la podreu treure del cap.
dijous, 21 d’abril del 2011
Anem a la muntanya, més freakisme nostrat
L'abril de l'any passat parlàvem de l'exemplar més emblemàtic del freakisme musical en català, tots coneixem Josmar i el seu èxit és Superfort, ja vàrem avançar que no era l'únic freak que cantava en català, i que en posaríem més, així el més d'octubre de 2010 us presentàvem Gonelles Morts, freaks nostrats insulars.
Avui tornem a Catalunya i us presentem una cançó que va ser força popular l'any 1997, cantada pel desaparegut grup Uri Geller y sus Cucharas, titulada Jo vaig a la muntanya.
És una cançó humorística que parodia un monitor d'esplai, que porta a un grup de escoltes a la muntanya. Intenta fer-los un joc que consisteix a repetir el que ell diu en la tornada, però els nens, tossuts, només repeteixen la resposta a la primera estrofa, una i altra vegada, al final el pobre monitor acaba desesperat.
Avui tornem a Catalunya i us presentem una cançó que va ser força popular l'any 1997, cantada pel desaparegut grup Uri Geller y sus Cucharas, titulada Jo vaig a la muntanya.
És una cançó humorística que parodia un monitor d'esplai, que porta a un grup de escoltes a la muntanya. Intenta fer-los un joc que consisteix a repetir el que ell diu en la tornada, però els nens, tossuts, només repeteixen la resposta a la primera estrofa, una i altra vegada, al final el pobre monitor acaba desesperat.
diumenge, 13 de març del 2011
Silvia Padilla, freak des del canal que criticava la telescombraria.
Quan va irrompre el programa "Operación Triumfo" al món televisiu, va causar un fort impacte d'audiència. El programa s'emetia al principi pel primer canal de "Telvisión Española" i la resta de cadenes van començar a emetre succedanis d'aquest format de programa.
La cadena de televisió Cuatro, des del seu naixement volia donar lliçons a tothom del que era bona i mala televisió, i amb aire de superioritat criticava tot allò que anomenaven tele escombraria. Ells deien, que ensenyarien a tothom el que era l'autèntica televisió de qualitat. El diari del mateix grup El País, llençava dures crítiques contra el programa ideat per la productora catalana Gestmusic.
Malgrat tot al final, el canal de televisió del grup PRISA, va caure a la temptació de fer un concurs musical. Per donar cert vernís de qualitat, van comprar el format d'un programa de gran èxit a les illes britàniques anomenat The X Factor, que havia donat a conèixer excel·lents artistes com Leona Lewis.
Esperançats en trobar un artista de dimensions similars, van començar a emetre el programa, però les coses no anaren com ells pensaven i el càsting fou una gran desfilada de freaks, ni rastre d'artistes amb talent, així doncs qui millors resultats d'audiència els hi van donar van ser una serie de personatges casposos, que no sabien cantar, amb cançons impossibles, interpretades sense cap tipus de vergonya, el màxim exponent dels quals va ser la valenciana Silvia Padilla i la seva espantosa cançó Ponte el Cinturón.
Ningú s'ha d'estranyar doncs, que la cadena de televisió Cuatro hagi acabat en mans del referent de la tele-escombraria i la caspa hispana: Telecinco, propietat del pervertit President Italià, Silvio Berlusconi.
La cadena de televisió Cuatro, des del seu naixement volia donar lliçons a tothom del que era bona i mala televisió, i amb aire de superioritat criticava tot allò que anomenaven tele escombraria. Ells deien, que ensenyarien a tothom el que era l'autèntica televisió de qualitat. El diari del mateix grup El País, llençava dures crítiques contra el programa ideat per la productora catalana Gestmusic.
Malgrat tot al final, el canal de televisió del grup PRISA, va caure a la temptació de fer un concurs musical. Per donar cert vernís de qualitat, van comprar el format d'un programa de gran èxit a les illes britàniques anomenat The X Factor, que havia donat a conèixer excel·lents artistes com Leona Lewis.
Esperançats en trobar un artista de dimensions similars, van començar a emetre el programa, però les coses no anaren com ells pensaven i el càsting fou una gran desfilada de freaks, ni rastre d'artistes amb talent, així doncs qui millors resultats d'audiència els hi van donar van ser una serie de personatges casposos, que no sabien cantar, amb cançons impossibles, interpretades sense cap tipus de vergonya, el màxim exponent dels quals va ser la valenciana Silvia Padilla i la seva espantosa cançó Ponte el Cinturón.
Ningú s'ha d'estranyar doncs, que la cadena de televisió Cuatro hagi acabat en mans del referent de la tele-escombraria i la caspa hispana: Telecinco, propietat del pervertit President Italià, Silvio Berlusconi.
dissabte, 25 de desembre del 2010
Mala Nadala: Leonardo Dantés amb Paquito i el Flecha - En Navidad
Si en l'anterior post, parlàvem del que és una Nadala exemplar, per la música la lletra i la intenció final, avui passarem a l'extrem contrari. La frivolització, la manca del sentit del ridícul i la nula qualitat musical caracteritzen tot allò que fa Leonardo Dantés, un dels personatges més pintorescos que circulen per aquesta autèntica fàbrica de freaks televisius, en que s'ha convertit la cadena Espanyola de Televisió Telecinco.
Acompanyat de dos personatges anomenats Paquito i el Flecha, i per encàrrec de la falsa escriptora Ana Rosa Quintana, Dantés, va composar (?) aquesta horrorosa nadala pel programa dels matins de Telecinco.
Acompanyat de dos personatges anomenats Paquito i el Flecha, i per encàrrec de la falsa escriptora Ana Rosa Quintana, Dantés, va composar (?) aquesta horrorosa nadala pel programa dels matins de Telecinco.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Gonelles Morts, frikisme nostrat insular
Ja vam parlar en aquest post dedicat a Josmar, que en llengua catalana també és pot fer música freak, avui farem un viatge cap a l'illa de Mallorca.
La paraula gonella s'utilitza a les illes per definir aquells personatges que, per entendre'ns al País Valencià els anomenaríem blaveros, és a dir una gent que sosté la teoria que la llengua que és parla a les Illes Balears i a Catalunya no és la mateixa, i s'inventen una gramàtica per cada illa.
Sempre han sigut un sector minoritari, però darrerament determinats personatges, vinculats al PP illenc (pocs però podersos) i a l'auto anomenada Associación Cultural Círculo Balear, presidida pel xenòfob anti-català Jorge Campos Asensi, han revifat aquest discurs.
Com a singular resposta a tot això a aparegut un grup anomenat Gonelles Morts, ells mateixos es defineixen com a Friki-rap, tenen cinc discs al mercat, que és poden baixar gratuïtament des del seu web. Lletres anti-gonelles, rimes un pel forçades, melodies de disicutible gust i això si molt d'entusiasme.
La cançó que hem seleccionat, és del seu segon disc, Ses aventures des foner reaccionari i sa fulla dramàtica (2007), és titula El segon Assalt.
La paraula gonella s'utilitza a les illes per definir aquells personatges que, per entendre'ns al País Valencià els anomenaríem blaveros, és a dir una gent que sosté la teoria que la llengua que és parla a les Illes Balears i a Catalunya no és la mateixa, i s'inventen una gramàtica per cada illa.
Sempre han sigut un sector minoritari, però darrerament determinats personatges, vinculats al PP illenc (pocs però podersos) i a l'auto anomenada Associación Cultural Círculo Balear, presidida pel xenòfob anti-català Jorge Campos Asensi, han revifat aquest discurs.
Com a singular resposta a tot això a aparegut un grup anomenat Gonelles Morts, ells mateixos es defineixen com a Friki-rap, tenen cinc discs al mercat, que és poden baixar gratuïtament des del seu web. Lletres anti-gonelles, rimes un pel forçades, melodies de disicutible gust i això si molt d'entusiasme.
La cançó que hem seleccionat, és del seu segon disc, Ses aventures des foner reaccionari i sa fulla dramàtica (2007), és titula El segon Assalt.
divendres, 1 d’octubre del 2010
Chinitito. Chúpala (malviviendo.com)
Malviviendo és una serie de televisió que de moment només s'emet per internet. La serie te el seu corresponent Facebook (més de 16,000 seguidors) i Twiter (més de 7,000 Followers), darrera de tot això segons diu el seu web hi ha un grup de joves que han acabat els estudis i després engrossir les llistes de l'atur han decidit fer un pas endavant i crear la seva pròpia sèrie, sense pressupost de producció (40 euros per al primer capítol es pot considerar pressupost?), amb pocs mitjans tècnics i molta imaginació.
En el segon capítol de la primera temporada d'aquesta serie, apareix un cantant dels que ens agraden en aquest blog (per freaks), respon al nom de Chinito, i és un cantant singular que després de donar moltes voltes per metros de grans ciutats, l'èxit li va aparèixer gairebé per sorpresa a Itàlia, on porta gravats tres discos:
Me dicen el seis pesetas de 1999.
Videoclip - Chinitito from malviviendo on Vimeo.
En el segon capítol de la primera temporada d'aquesta serie, apareix un cantant dels que ens agraden en aquest blog (per freaks), respon al nom de Chinito, i és un cantant singular que després de donar moltes voltes per metros de grans ciutats, l'èxit li va aparèixer gairebé per sorpresa a Itàlia, on porta gravats tres discos:
Me dicen el seis pesetas de 1999.
Escúchame lo que te digo y vamos conmigo de 2001.
Amor marrón de 2008.
D'aquest últim disc és la cançó que apareix en l'esmentat capítol, titulada Chúpala, només ens atrevim a qualificar-la com una rumba de lletra agosarada, vosaltres mateixos hi podeu posar els adjectius.
Videoclip - Chinitito from malviviendo on Vimeo.
diumenge, 29 d’agost del 2010
Jose Luis y su guitarra, caspa amb missatge
Avui portem a Jose Luis Martínez Gros, cantant espanyol, més conegut al món artístic amb el nom de José Luis y su Guitarra, va néixer a Jaén el dia 11 de Juny de l'any de 1936. Va cursar els seus estudis a Madrid, obtenint el títol d'Enginyer en Obres Públiques.
Tocava la guitarra i cantava com a aficionat, fins que al començament de 1958 va portar alguns enregistraments casolans a Radio Madrid. Immediatament li van proposar fer un programa setmanal, i va obtenir un èxit notable. Philips el va contractar per gravar el seu primer EP, que va incloure alguns èxits com Poker, Campesina y Mariquilla, aquesta última dedicada a la seva futura esposa amb qui va tenir cinc fills. Cançons que no tenen cap interès per nosaltres. La que si té interès, per aquest blog, és aquesta cançó titulada A Peñon fijo, composada en una de les múltiples crisis que el franquisme va tenir amb la Gran Bretanya pel tema de la sobirania del penyal de Gibraltar.
Malauradament només disposem d'un fragment d'aquesta combativa cançó, feta al programa Tele Ritmo de TVE. Posteriorment a l'èxit d'aquesta cançó, sembla que va perdre la guitarra, és va retirar i és va dedicar a l'obra pública.
Tocava la guitarra i cantava com a aficionat, fins que al començament de 1958 va portar alguns enregistraments casolans a Radio Madrid. Immediatament li van proposar fer un programa setmanal, i va obtenir un èxit notable. Philips el va contractar per gravar el seu primer EP, que va incloure alguns èxits com Poker, Campesina y Mariquilla, aquesta última dedicada a la seva futura esposa amb qui va tenir cinc fills. Cançons que no tenen cap interès per nosaltres. La que si té interès, per aquest blog, és aquesta cançó titulada A Peñon fijo, composada en una de les múltiples crisis que el franquisme va tenir amb la Gran Bretanya pel tema de la sobirania del penyal de Gibraltar.
Malauradament només disposem d'un fragment d'aquesta combativa cançó, feta al programa Tele Ritmo de TVE. Posteriorment a l'èxit d'aquesta cançó, sembla que va perdre la guitarra, és va retirar i és va dedicar a l'obra pública.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)