El Barça ahir va perdre la possibilitat de jugar la final de la Champions, en esport aquestes coses passen, no és pot guanyar sempre. Aquest memorable Barça dels últims anys és, sens dubte, fill de Johan Cruyff, el gran geni holandès del futbol, com a jugador però sobretot com a entrenador.
Avui celebra els seus 65 anys (ell diu que mai és jubilarà). Cruyff, és un home d'idees senzilles en el món del futbol, la seva filosofia del joc, queda molt ben recollida en aquesta entrevista, que li va fer el gran Antoni Bassas, al programa de TV3, Aquest any 100.
Cinc elementals capítols on hi identificareu el Barça actual!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esports. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esports. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 d’abril del 2012
dilluns, 26 de març del 2012
'Where The Trail ends', el repte
En aquest blog em parlat diverses vegades de reptes esportius extrems. Vam començar amb el Buggy Rollin, espectacular descens sobre patins, deprés parlàrem del Cliff Diving, salts sobre l'aigua en escenaris espectaculars i sorprenents, i l'últim repte d'esport extrem del qual vam parlar va ser Dean's Blue Hole, la immersió a pulmó, en el forat més profund del mar.
El nou repte d'avui el proposa Red Bull (qui sinó) que ha iniciat un nou projecte per a aquesta temporada de la mà de Freeride Entertainment.'Where The Trail ends' (On acaba la ruta) és un serial que ha arrencat aquest any amb l'objectiu de fer les delícies dels amants a les dues rodes sense motor.
Tres dels esportistes més destacats d'aquesta disciplina, Darren Berrecloth, Kurt Sorge, i Doerfling James, han estat els triats per gravar un primer tràiler en el desert del Gobi (Xina). Pujats en les seves bicicletes tot terreny, tots ells es juguen la vida descendint per camins mai explorats.
En 'Where The Trail ends' poden veure's disciplines denominades com Freeride Dirt, Slopestyle o Freestyle. Tot un espectacle d'esport extrem per a l'ull humà, però que molt pocs s'atreveixen a fer.
El nou repte d'avui el proposa Red Bull (qui sinó) que ha iniciat un nou projecte per a aquesta temporada de la mà de Freeride Entertainment.'Where The Trail ends' (On acaba la ruta) és un serial que ha arrencat aquest any amb l'objectiu de fer les delícies dels amants a les dues rodes sense motor.
Tres dels esportistes més destacats d'aquesta disciplina, Darren Berrecloth, Kurt Sorge, i Doerfling James, han estat els triats per gravar un primer tràiler en el desert del Gobi (Xina). Pujats en les seves bicicletes tot terreny, tots ells es juguen la vida descendint per camins mai explorats.
En 'Where The Trail ends' poden veure's disciplines denominades com Freeride Dirt, Slopestyle o Freestyle. Tot un espectacle d'esport extrem per a l'ull humà, però que molt pocs s'atreveixen a fer.
divendres, 10 de febrer del 2012
La hipocresia de Marca
El diari Marca continua amb la seva hipocresia, intoxicació i mal periodisme, el diari sempre anticatalà i antibarcelonista, avui publica una suposada indignació espanyola per uns gags dels guinyols del Canal + francès, que fan referència al possible dopatge d'alguns esportistes espanyols, hi dedica la portada i sis pàgines en el seu interior.
Si fem una mica de memòria, ens n'adonarem, que l'any passat quan la cadena COPE va insinuar que els èxits del Barça, eren gràcies a les substàncies dopants, ells lluny de defensar la honestedat dels jugadors del Barça (molts d'ells membres de la selecció espanyola, que tant els hi agrada) van afegir llenyar al foc posant a la portada del dia 10 de Març "Antidoping de risa en el futbol espanyol". Puta vergonya de periodisme esportiu messetari
dimecres, 28 de desembre del 2011
Touchdown sorprenent de Jerome Simpson
El wide reciver de Cincinnati Bengals, Jerome Simpson, ha sorprés mig món (aficionat o no al futbol americà) amb aquest sorprenent touchdown,
Realment és una finalització de la jugada digna de la Play Station
Realment és una finalització de la jugada digna de la Play Station
diumenge, 18 de desembre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Dean's Blue Hole, el forat blau, més profund
En aquest bloc hem parlat més d'una vegada d'esports extrems, com el Cliff Diving, o el Buggy Rollin, avui en aquesta línia us portem unes imatges maques de veure, per la seva espectacularitat i perquè a més formen part ja de la història dels esports extrems. El protagonista és l'esportista francès Guillaume Nèry, especialitzat en free diving (també anomenat apnea) i es va enfrontar al forat blau més profund del món, sense cap tipus d'ajuda, només amb els seus pulmons.
Guillaume Nèry va viatjar fins a les Illes Bahames per enfonsar-se al Dean 's Blue Hole, de 202 metres de profunditat, la seva immersió, va servir a més, per realitzar un vídeo que mostra la dificultat i la bellesa d'aquest forat blau. La seva gesta ha donat la volta al món i les imatges, que us mostrem aquí sota, han estat una autèntica sensació a Youtube (més d'un milió de visites).
Nèry és el campió del món en apnea i el Dean 's Blue Hole de les Illes Bahames duplica pràcticament la resta dels forats blaus que estan repartits per tot món. Els forats Blaus són coves submarines, normalment circulars i formades a l'Edat de Gel
Ara només cal que gaudiu de les imatges.
dissabte, 3 de setembre del 2011
Shinji Saito Campió del món de "YoYo"
El passat 6 d'agost és va acabar a Orlando (Florida) el Campionat del món de YoYo, el guanyador d'aquesta edició va ser l'esportista Japonés Shinji Saito. Tot això del YoYo a evolucionat força fins a convertir-se en un esport perfectament reglat.
Nosaltres de joves n'havíem tingut de YoYo, però ens conformaven a fer el 'columpio' o 'passejar el gosset' i ens quedem autènticament bocabadats en veure el que és capaç de fer el campió, no amb un, sinó amb dos YoYos alhora.
Nosaltres de joves n'havíem tingut de YoYo, però ens conformaven a fer el 'columpio' o 'passejar el gosset' i ens quedem autènticament bocabadats en veure el que és capaç de fer el campió, no amb un, sinó amb dos YoYos alhora.
divendres, 19 d’agost del 2011
Mourinho degrada l'esport amb el seu dit
Mohurinho ho està aconseguint, finalment el Real Madrid és convertirà en el club més odiat del món, desprès del lamentable espectacle protagonitzat pel portugués al partit de tornada de la SuperCopa d'Espanya, on amb traïdoria i sense cap motiu aparent l'entrenador ( o mànager o director general, de fet és el que mana en tot) del club blanc posa el dit a l'ull del segon entrenador del Barça, el sempre discret Tito Vilanova
Evidentment el gran poder mediàtic blanc reacciona i prepara una contra ofensiva acusant Tito Vilanova d'agressor, oferint un vídeo des d'un altre angle, però convenientment retallat, per presentar a l'impresentable com l'agredit.
Tard i malament, tot el món ja ha vist el vídeo de:
El Mou petit quan ralla,
ralla, ralla ralla,
el Mou petit quan ralla,
ralla, amb el dit,
amb el dit, dit, dit,
ara ralla el Mou petit.
En la societat actual de les xarxes i els mòbils amb internet, hi ha molts ulls i qualsevol esdeveniment està sotmès a mirades de tot tipus, com en aquest vídeo d'un aficionat que ens desvetlla que Mourinho també va trepitjar el cap de Cesc Fàbregas, al començament de tot l'enrenou (a partir de segon 22)
I amb tot això la Junta del Barça dirigida per Alexandre Rosell, gran amic de Florentino Perez, mirant les musaranyes i sense una sola declaració en defensa dels seus jugadors i el seu cos tècnic, com diria el gran Mohamed Jordi: Se'ns pixen a la cara i ens diuen que plou.
A aquells que som inconformistes sempre ens quedarà el recurs de piular a twitter amb l'etiqueta #Sandrodimissio
Evidentment el gran poder mediàtic blanc reacciona i prepara una contra ofensiva acusant Tito Vilanova d'agressor, oferint un vídeo des d'un altre angle, però convenientment retallat, per presentar a l'impresentable com l'agredit.
Tard i malament, tot el món ja ha vist el vídeo de:
El Mou petit quan ralla,
ralla, ralla ralla,
el Mou petit quan ralla,
ralla, amb el dit,
amb el dit, dit, dit,
ara ralla el Mou petit.
En la societat actual de les xarxes i els mòbils amb internet, hi ha molts ulls i qualsevol esdeveniment està sotmès a mirades de tot tipus, com en aquest vídeo d'un aficionat que ens desvetlla que Mourinho també va trepitjar el cap de Cesc Fàbregas, al començament de tot l'enrenou (a partir de segon 22)
I amb tot això la Junta del Barça dirigida per Alexandre Rosell, gran amic de Florentino Perez, mirant les musaranyes i sense una sola declaració en defensa dels seus jugadors i el seu cos tècnic, com diria el gran Mohamed Jordi: Se'ns pixen a la cara i ens diuen que plou.
A aquells que som inconformistes sempre ens quedarà el recurs de piular a twitter amb l'etiqueta #Sandrodimissio
dissabte, 25 de juny del 2011
"L'equip petit" quan l'important és participar
Ara que tots sempre estem pendents del l'esport hiperprofessionalitzat, és bo mirar aquest vídeo que explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l'Associaciò de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. Els pre-benjamins d'aquest vídeo han rebut 271 gols en contra i només n'han marcat un al darrer partit de lliga. Però aquest equip, format per 13 nois i noies, dóna una lliçó del veritable sentit de practicar un esport, la motivació i el companyerisme que cal quan se surt al camp.
El vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes, dels pares i de l'entrenador del Margatània, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.
Tota una lliçó del que és l'esport, sobretot per aquells que volen guanyar sempre, de qualsevol manera i sense importar-ne el preu.
El vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes, dels pares i de l'entrenador del Margatània, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.
Tota una lliçó del que és l'esport, sobretot per aquells que volen guanyar sempre, de qualsevol manera i sense importar-ne el preu.
diumenge, 29 de maig del 2011
La felicitat (3) Barça Campió - Quarta Champions
Desprès d'una temporada brillant i molt dura, on hem hagut d'aguantar tot tipus d'insídies casposes, acusacions de favoritismes arbitrals, difamacions no demostrades de dopatge, de qüestionar fins i tot l'honorabilitat d'una entitat com UNICEF, enviades des de la la caverna mediàtica espanyola , guiada en tot moment per un portuguès de professió traductor que no sap que vol dir esport ni fair-play, que el títol més important que te es el de ploramiques més gran del món, i que va llançar a l'univers esportiu una pregunta de fàcil resposta, POR QUE?
Doncs per que el Barça juga a futbol i en això, ara per ara, es el millor del món.
La veritat sembla un Dejà Vú de la temporada 2008-2009, la del "Chorreo" i el 2-6, recordeu?, ens va sortir un post molt similar que titulàvem La Felicitat (2)
dimecres, 13 d’abril del 2011
Més esport extrem Cliff Diving
Si el passat més gener parlàvem d'un nou esport extrem el el Buggy Rollin, avui en ve de gust parlar d'un altre esport dels anomenats extrems, sobretot per la perillositat en la seva pràctica, en referim al Cliff Diving
Molt pocs s'atreveixen a fer el que aquests esportistes han realitzat aquests dies en terres mexicanes. RedBull ha celebrat la seva prova de Cliff Diving a Yucatán. Ha estat la segona de les set parades que estan incloses en el calendari 2011. Els escenaris, tots espectaculars.
El passat 12 de març es va disputar la primera prova d'aquest peculiar esport a Rapa Nui, a l'Illa de Pasqua (Xile). En les properes cites, el Cliff Diving RedBull (sempre Red Bull en aquests tipus d'esports), visitarà països com Grècia, França, Ucraïna o Estats Units. Però molts us preguntareu, com és aquesta competició?. Doncs bé, els 12 millors saltadors d'altura que representen de tots els racons del món lluiten per aconseguir els millors exercicis... des de gairebé 30 metres d'altura!!
Cinc jutges són els encarregats d'avaluar a tots els saltadors, de moment, el colombià Orlando Duque lidera la classificació després de guanyar a Yucatán i sumar en les dues primeres proves un total de 486 punts. Aquest esport és presenciat per molts espectadors per l'espectacularitat dels salts i per la bellesa dels llocs on es celebra la competició. Aquest vídeo és de la proba de Yucatán però en podeu trobar molts més a la xarxa.
Molt pocs s'atreveixen a fer el que aquests esportistes han realitzat aquests dies en terres mexicanes. RedBull ha celebrat la seva prova de Cliff Diving a Yucatán. Ha estat la segona de les set parades que estan incloses en el calendari 2011. Els escenaris, tots espectaculars.
El passat 12 de març es va disputar la primera prova d'aquest peculiar esport a Rapa Nui, a l'Illa de Pasqua (Xile). En les properes cites, el Cliff Diving RedBull (sempre Red Bull en aquests tipus d'esports), visitarà països com Grècia, França, Ucraïna o Estats Units. Però molts us preguntareu, com és aquesta competició?. Doncs bé, els 12 millors saltadors d'altura que representen de tots els racons del món lluiten per aconseguir els millors exercicis... des de gairebé 30 metres d'altura!!
Cinc jutges són els encarregats d'avaluar a tots els saltadors, de moment, el colombià Orlando Duque lidera la classificació després de guanyar a Yucatán i sumar en les dues primeres proves un total de 486 punts. Aquest esport és presenciat per molts espectadors per l'espectacularitat dels salts i per la bellesa dels llocs on es celebra la competició. Aquest vídeo és de la proba de Yucatán però en podeu trobar molts més a la xarxa.
dijous, 31 de març del 2011
Eduardo Inda, deixa l'esport en pau
En aquest Blog em parlat dues vegades de Eduardo Inda l'infame director del diari Marca que com tothom sap es el diari que millor barreja esport i política de tot el món.
Primer vàrem fer un perfil del personatge més endavant ens fèiem ressò d'un grup de Facebook, que amb el descriptiu nom Por el despido de EDUARDO INDA de MARCA y su expulsión del periodismo, un nombròs grup d'espanyols demanvaen el cessament del director doncs sentien vergonya aliena per la seva manera de fer.
El propietaris Italians del grup de comunicació al qual pertany Marca, n'estan fins el cap d'amunt d'Inda, i el progressiu desprestigi del diari i sembla que li buscaran un càrrec a la minúscula (en audiència) televisió del grup VEO7.
En el record de la majoria, quedara la ignominiosa campanya contra l'entrenador del Real Madrid la temporada passada, Manuel Pellegrini, qui va ser menyspreat insultat i fins i tot acomiadat des del diari.
Un grup d'internautes ha modificat aquella lamentable portada on Inda acomiadava Pellegrini, per acomiadar a don Eduardo aquesta vegada.
Primer vàrem fer un perfil del personatge més endavant ens fèiem ressò d'un grup de Facebook, que amb el descriptiu nom Por el despido de EDUARDO INDA de MARCA y su expulsión del periodismo, un nombròs grup d'espanyols demanvaen el cessament del director doncs sentien vergonya aliena per la seva manera de fer.
El propietaris Italians del grup de comunicació al qual pertany Marca, n'estan fins el cap d'amunt d'Inda, i el progressiu desprestigi del diari i sembla que li buscaran un càrrec a la minúscula (en audiència) televisió del grup VEO7.
En el record de la majoria, quedara la ignominiosa campanya contra l'entrenador del Real Madrid la temporada passada, Manuel Pellegrini, qui va ser menyspreat insultat i fins i tot acomiadat des del diari.
Un grup d'internautes ha modificat aquella lamentable portada on Inda acomiadava Pellegrini, per acomiadar a don Eduardo aquesta vegada.
dijous, 10 de març del 2011
Festa del Rugbi català
L'USAP de Perpinyà jugarà un partit de la Heineken Cup a Barcelona, serà el dissabte 9 d'abril a les 16.30 hores. Desprès de molts anys s'han acomplert els desitjos i els somnis dels aficionats catalans al Rugbi, tant del nord com del sud.
Cal dir però que no serà al Camp Nou, com en un principi s'havia dit, segons sembla problemes amb la gespa, replantada fa poc, han aconsellat no fer el partit a l'estadi del F.C. Barcelona i traslladar-lo a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
El Barça, l'USAP i la Federació Catalana de Rugbi, s'han abocat de ple a la promoció d'aquest partit de Copa d'Europa de Rugbi, el rival serà l'equip francès del RCT Toulon i paral·lelament al partit s'han programat una serie d'activats per convertir l'esdeveniment en una festa familiar; el programa és el següent
- 11:00h – 15:00h
Festa, dinar i rugbi experience
- 15:00h – 15:30h
Obertura de portes. Entrada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys
- 15:30h – 16:30h
Actes culturals. Homenatge a la Federació Catalana de Rugbi, Castellers i Cant de l’Estaca
- 16:30h – 18.15 h
Partit USAP-Toulon. Quarts de final de la Heineken Cup
- 18.15h – 19.15 h
Tercer Temps. Concert
S'ha creat un web de l'esdeveniment: http://usapabarcelona.cat/
dilluns, 10 de gener del 2011
Buggy Rollin, nou esport extrem
Us presentem un dels esports extrems més estranys que ens hem trobat en els darrers anys. Es tracta del Buggy Rollin, que consisteix a posar-se una cuirassa amb rodes per totes les parts del cos.
Jean Yves n'és una eminència i un autèntic malalt d'aquest tipus d'esport. És el Robocop del patinatge. Amb una armadura repleta de rodes pels peus, genolls, colzes i esquena, aquest nou rei biònic de les rodetes, es deixa anar per pendents de fort desnivell i aconsegueix velocitats molt altes. Faci el que faci aquest home sempre està rodant.
A tall de mostra us posarem un vídeo que us deixarà la boca oberta. És tracta d'una baixada pel port de Grimselpass a Suïssa, amb 2.165 metres d'altitud, és un pas de muntanya entre la vall del riu Ródano al cantó de Valais.
Si us quedeu amb més ganes de conèixer aquest esport, podeu veure mes vídeos al seu canal exclusiu de Youtube.
Jean Yves n'és una eminència i un autèntic malalt d'aquest tipus d'esport. És el Robocop del patinatge. Amb una armadura repleta de rodes pels peus, genolls, colzes i esquena, aquest nou rei biònic de les rodetes, es deixa anar per pendents de fort desnivell i aconsegueix velocitats molt altes. Faci el que faci aquest home sempre està rodant.
A tall de mostra us posarem un vídeo que us deixarà la boca oberta. És tracta d'una baixada pel port de Grimselpass a Suïssa, amb 2.165 metres d'altitud, és un pas de muntanya entre la vall del riu Ródano al cantó de Valais.
Si us quedeu amb més ganes de conèixer aquest esport, podeu veure mes vídeos al seu canal exclusiu de Youtube.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Triomf incontestable de La Masia
Cal recordar que aquesta any aquest guardó és la unificació dels premis que atorgaven d'una banda la revista France Fotball i de l'altre la FIFA.
És la tercera vegada a la història que tres jugadors del mateix equip aspiren al guardó, un fet que no passava des de l'AC Milan dels anys 1988 i 1989 amb la diferència que eren jugadors fitxats a cop de talonari i no formats a la seva escola de futbol de Milanello. Una vegada coneguts els candidats, no serà fins el 10 de gener quan se sabrà el guanyador del trofeu com a millor jugador del món.
Mentrestant un imitat ex-jugador del Madrid, format a La Fábrica, l'escola de futbol del club, ha sigut enxampat per les autoritats turques, conduint sota el efectes de l'alcohol. Resumint mentre La Masia acumula finalistes a la Pilota d'Or, Guti bufa en un altre tipus pilota.
dimarts, 9 de novembre del 2010
"Fora de joc", documental sobre els impediments a les seleccions catalanes
Les seleccions esportives catalanes, passen per autèntiques curses d'obstacles per poder tenir un reconeixement internacional. Aquest tema el va tractar en profunditat el periodista Lluis Simon, amb el llibre Catalunya contra Espanya, El partit interminable, que ja vàrem comentar en aquest post el passat mes de febrer
Avui la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes fa la pre-estrena al Cinema Comèdia de Barcelona del documental "Fora de Joc" que denuncia els moviments que ha fet el govern espanyol i les diferents federacions espanyoles, en contra de la internacionalització de les nostres seleccions
El documental, de 52 minuts de durada, és obra de la productora Batabat propietat del Grup Cultura 03, principal promotor del Diari Ara. Com tots els documentals d'aquesta productora ("La gran nit del Sant Jordi", "Terra Lliure", "Tete Montoliu, una mirada") el rigor i la bona factura estan garantits.
El reportatge finalment s'ha emès el 29 de desembre de 2011 pel canal Esport3
Si voleu veure el reportatge sencer el podeu recuperar en aquest enllaç:
Avui la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes fa la pre-estrena al Cinema Comèdia de Barcelona del documental "Fora de Joc" que denuncia els moviments que ha fet el govern espanyol i les diferents federacions espanyoles, en contra de la internacionalització de les nostres seleccions
El documental, de 52 minuts de durada, és obra de la productora Batabat propietat del Grup Cultura 03, principal promotor del Diari Ara. Com tots els documentals d'aquesta productora ("La gran nit del Sant Jordi", "Terra Lliure", "Tete Montoliu, una mirada") el rigor i la bona factura estan garantits.
El reportatge finalment s'ha emès el 29 de desembre de 2011 pel canal Esport3
Si voleu veure el reportatge sencer el podeu recuperar en aquest enllaç:
dijous, 9 de setembre del 2010
Algunes esmenes al codi ètic de la Junta de Sandro Rosell
1- No tindràs empreses del sector dels esports, especialment del futbol, com Bonus Sports Management, la qual encara no tenim constància que hagi venut el senyor Rosell tal i com va prometre en campanya electoral.
2- No estaràs imputat per corrupció per la Fiscalia Brasilera per haver participat en el cobrament irregular de 3'5 milions d'euros per part d'una empresa propietat del president Rosell (Ailanto) en un partit entre Brasil i Portugal.
3- Els directius no patrocinaran una secció professional del FC Barcelona com fa l'empresa Borges del directiu Ramon Pont amb la secció d'Handbol. És lleig i incompatible.
4- No demanaràs disculpes a ningú per ser catalans ni per parlar en català en els actes oficials del FC Barcelona.
5- No insultaràs la història del Barça maltractant públicament les seves figures històriques.
6- No embrutaràs el prestigi del Club filtrant a la premsa de Madrid falses insinuacions sobre la honradesa i dignitat dels que han estat dirigents del FC Barcelona.
7- No manipularàs els comptes del Club en el teu benefici per no haver d'avalar, imputant al teu favor els ingressos que han obtingut altres.
No cal dir que aquest blog subscriu les set esmenes.
dimecres, 11 d’agost del 2010
La Roja contra el Barça
Cal dir que els jugadors del Barça encara no s'han pogut entrenar amb els seu equip (que és qui els hi paga els onerosos sous) des del passat 16 de maig, dia en que és va acabar la lliga, i que d'aquí tres dies és juga el partit d'anada de la Super Copa d'Espanya a Sevilla (competició organitzada per la mateixa federació espanyola de futbol). Tot aquest despropòsit ens porta a fer-nos les següents preguntes.
-Per que la FIFA, autoritza com ha data per fer partits de seleccions l'onze d'agost? just només un més deprès de finalitzar el Mundial de Sudàfrica i en plena pretemporada dels clubs.
-Per que la federació espanyola (presidida per l'incompetent Angel Maria Villar) aprofita aquesta data per concretar un "bolo" transoceànic, que perjudicarà sobretot els jugadors del Barça que s'hi juguen la Supercopa tres dies desprès?.
-Per que Vicente Del Bosque (ex-jugador i ex-entrenador del Real Madrid) convoca 7 jugadors de Barça, per un partit on no s'hi juga res.
-Per que el nou President del Barça, l'apolític Sandro (Alexandre?) Rosell, calla davant d'aquest abús?.
Tots sabem que hagués passat si això ho haguessín fet amb l'anterior President Laporta. Ell segur que no s'hauria callat res, ni abans ni desprès de la convocatòria, i probablement hauria fet efecte.
Tornem al Barça poruc i que demana perdó per ser català, en fi males vibracions i això que la pilota encara no ha començat a rodar. Als culers només ens queda confiar en Guardiola (per quantes temporades més?)
dimarts, 13 de juliol del 2010
Mundial 2010, només esport?
Ja s'ha acabat el Mundial de Sudàfrica. Aquest mundial a posat varies coses de manifest.
La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.
La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?
La premsa esportiva en general a tret tots els tòpics (dolents) dels rivals a qui s'havia d'enfrontar la seva selecció, això a passat a gairebé tots els països.
El resultat ha sigut just, ha guanyat la selecció que millor ha jugat, Espanya. Però a qui si que hem de fer un punt i a part.
Aquí si que la barreja de política i esport ha estat insuperable, la tornada de la selecció guanyadora amb la lògica alegria dels seus seguidors, ha sigut aprofitada per periodistes, polítics i el Rei (tots molt espanyols), per llançar uns missatges barrocs i casposos d'unitat. Els periodistes, els polítics i el Rei, han dit, que si estem tots units, Espanya funciona, bla, bla, bla... Quan és clar que Espanya porta molts anys unida i no ha funcionat mai. També ha anat molt be al govern espanyol i el seu President, tenir el poble distret amb "la Roja", per que durant els mundials ningú ha estat massa pendent de la crisi, de la pujada de l'IVA, i del seu fracàs com a President de torn de la Unió Europea (on el ridícul ha sigut de dimensió còsmica).
El paper paranoic i esquizofrènic de la caverna esportiva espanyola (tota, premsa, radio i televisió), queda recollida en aquest acudit.
Els jugadors del Barça, de qui han estat escopint bilis i qüestionant els seus triomfs, durant tot l'any, quan canvien de samarreta i juguen igual, tenen totes les virtuts del món, senzillament ridículs i patètics.
La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.
La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?
La premsa esportiva en general a tret tots els tòpics (dolents) dels rivals a qui s'havia d'enfrontar la seva selecció, això a passat a gairebé tots els països.
El resultat ha sigut just, ha guanyat la selecció que millor ha jugat, Espanya. Però a qui si que hem de fer un punt i a part.
Aquí si que la barreja de política i esport ha estat insuperable, la tornada de la selecció guanyadora amb la lògica alegria dels seus seguidors, ha sigut aprofitada per periodistes, polítics i el Rei (tots molt espanyols), per llançar uns missatges barrocs i casposos d'unitat. Els periodistes, els polítics i el Rei, han dit, que si estem tots units, Espanya funciona, bla, bla, bla... Quan és clar que Espanya porta molts anys unida i no ha funcionat mai. També ha anat molt be al govern espanyol i el seu President, tenir el poble distret amb "la Roja", per que durant els mundials ningú ha estat massa pendent de la crisi, de la pujada de l'IVA, i del seu fracàs com a President de torn de la Unió Europea (on el ridícul ha sigut de dimensió còsmica).
El paper paranoic i esquizofrènic de la caverna esportiva espanyola (tota, premsa, radio i televisió), queda recollida en aquest acudit.
dilluns, 17 de maig del 2010
Cap de setmana intens per l'esport català
El cap de setmana ha sigut molt intens per l'esport català.
Vàrem començar divendres amb l'USAP de Perpinyà. L'equip de Rugbi de la Catalunya Nord jugava la semifinal del Top 14 (Lliga Francesa), contra l'Stade Toulousain, (equip finalista de la Copa d'Europa d'aquest esport). El resultat final va ser 21 a 13 a favor de l'equip català.
Amb aquest resultat l'USAP accedia a la final per segon any consecutiu i la tornarà a disputar contra l'ASM Clermont d'Alvèrnia (l'equip de la multinacional de pneumàtics Michelin), a qui va derrotar l'any passat per un clar 22-13.
El gran mèrit de la victòria, d'aquesta semifinal se'l va emportar un jugador del planter Jérôme Porical (fill i net de jugadors de l'USAP), que va anotar els 21 punts del seu equip. Les senyeres dels 15.000 aficionats catalans, d'un total de 32.000 que omplien l'estadi de Montpeller, es van fer més visibles que mai.
Diumenge el Barça, va guanyar 4 a 0 al Real Valladolid. Amb aquest triomf el Barça guanyava la seva segona lliga consecutiva i la seva vintena en el cómput global d'aquesta competició.
La lliga s'ha fet especialment llarga i pesada, per les permanents intoxicacions que la caverna mediàtica espanyola ha disparat per terra mar i aire contra l'equip de Guardiola.
En la celebració alguns jugadors i el mateix entrenador ja és van encarregar de recordar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)