LibDub per la llengua, ara a Ferreries (Menorca)

En aquest blog ja hem explicat qué és un Lipdub, i constatem que al nostre país, cada vegada agafen més volada aquells que és fan en defensa de la llengua catalana:

El primer va ser el Lipdub per la llengua amb música de Gossos, organitzat per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l'objectiu de reivindicar el paper del català com a llengua comuna.

Desprès Perpinyà fou l'escenari d'una reivindicació molt simple, en paraules dels propis promotors: VOLEM que l'Estat francès ratifiqui la Carta Europea de les llengües dites minoritàries, per ratificar la dita Carta l'Estat ha de fer canvis a la Constitució i ha de reconèixer que la llengua francesa no és l'única llengua de la república.

Avui és el municipi menorquí de Ferreries, qui ha elaborat un Lipdub per defensar i reivindicar la llengua i la cultura de Menorca

Apa a gaudir-lo!!!

Lipdub per la llengua catalana a Perpinyà

A finals del més d'octubre de 2010 és publicava a Youtube el Lipdub que actualment té el rècord mundial de més gent participant, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy, és tracta de l'anomenat Lipdub Independència, rodat a Vic amb música del grup valencià Obrint Pas

L'abril de l'any passat es va presentar el Lipdub per la llengua, organitzat per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de gent inmigrada, amb l'objectiu de reivindicar el paper del català com a llengua comuna, en tant que element clau per a la inclusió social de la població d'origen nouvingut, i garant de cohesió. La cançó escollida ha estat Corren, del grup Gossos.

Avui s'ha penjat a Internet un Libdup que ja ha superat el primer, en nombre de participants, doncs aquest a reunit 7153 persones i té els mateixos objectius que el segon, impulsar la llengua catalana.

El vídeo rodat a Perpinyà te una reivindicació molt simple, en paraules dels propis promotors: VOLEM que l'Estat francès ratifiqui la Carta Europea de les llengües dites minoritàries, per ratificar la dita Carta l'Estat ha de fer canvis a la Constitució i ha de reconèixer que la llengua francesa no és l'única llengua de la república.

A gaudir-lo!!!

El Rap de les protestes estudiantils

Aquesta darrera setmana s'ha caracteritzat per les protestes dels estudiants, en defensa de l'ensenyament públic, massives manifestacions arreu del Països Catalans, d'unes reivindicacions prou justes. Com quasi sempre que passa a Barcelona quan hi ha manifestacions importants, grups organitzats, aliens a les reivindicacions han protagonitzat incidents, que han anat molt bé a la caverna per criminalitzar la cosa.

El que ha passat per alt a la majoria de mitjans de comunicació, és el talent d'aquest jove estudiant de Barcelona que es marca un reivindicatiu Rap a les portes del World Mobile Congrés.

Caldrà estar atents i seguir en la mesura de lo possible, les evolucions d'aquest jove talent, del qual desconeixem el nom.

Jo Mai Mai, Joan Dausà i Els Tipus d'Interès

Avui portem un grup que tot i ser nou, no és exactament un grup novell, ja que tots els seus components menys el cantant (Joan Dausà) estan bregats en altres grups de l'escena catalana.

Segons diu la seva pàgina de Myspace, Joan Dausà i els tipus d'interès és un projecte que neix de la fusió de cançons escrites pel Joan, actor que posa la veu de Xavi Masdéu a Arròs Covat, i les diferents visions de músics-amics com Axel Pi (Sidonie), Martí Maymó (Manel), Carol Duran (La Carrau), Toni Llacuna i David Romero (Hans Laguna y la Sintaxis) i Eloi Isern (La Banda del Coche Rojo).

El seu primer treball es titula Jo Mai Mai i la presentació es farà el propers 29 de febrer i 1 de març a la sala Heliogàbal de Barcelona, carrer Ramón y Cajal, 80 prop de les estacions de metro L4 (Joanic) i L3 (Fontana). El disc serà a les botigues a partir del 14 de febrer.

Per anar fent boca us posem el seu primer senzill que dona nom al disc, Jo Mai Mai



La lletra és aquesta:

Avui l'Albert arriba a l'hora,
em dóna el cava
i el poso en fred.

I arriben l'Hèctor i la Clara
porten la nena
adormida en el cotxet.

I obro la porta a la Judit
avui véns sola,
"m'encanta el teu vestit".

I va arribant tota la colla,
quan són a taula
trec el sopar.

"Un menjar exquisit",
"vull provar aquest vi",
"qui vol cafè?,
hi ha gintònics, també".
i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu,
"no parleu tant fort que la nena dorm".

I l'Hèctor diu:
"jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit"
i afegeix:
"jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit",
tothom em mira i ningú beu.

I aquell dard emmetzinat
se m'ha clavat al cor
i ho reconec i faig un glop.

I veig que tots riuen de cop,
però la Judit aixeca el got
em mira i em diu:
"jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat",
"jo mai mai no he pensat
que seria més feliç al teu costat".

I jo em congelo i ella beu.

Si voleu més informació del grup podeu anar al seu web: http://www.joandausaielstipusdinteres.com
també podeu fer m'agrada a la seva pàgina de facebook, 

Bon Any Nou!!

Tancarem el blog per unes hores per marxar a la festa de cap d'any. No sense desitjar un MOLT BON 20102 A TOTHOM, segurament demà al matí estareu tots en pijama i mal de cap mirant això.

Adele, Rolling in the Deep i Vazquez Sounds

En aquest bloc, som molt fans de la jove cantant britànica Adele. Segurament la cançó que més l'ha popularitzat és Rolling in the Deep.



A Molts quílómetres de les Illes Britàniques, uns encara més joves germans mexicans, anomenats Vazquez Sounds, n'han fet una versió molt digne, l'han pujat a la xarxa, i sens dubte s'han convertit en la sensació del moment.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Freddie Mercury 20 anys de la seva mort

Farrokh Bulsara nascut el 5 de setembre de 1946 a la ciutat africana de Zanzíbar va morir el 24 de novembre de 1991, ahir va fer 20 anys. Ningú el coneixia per amb aquest nom, per tothom va ser sempre Freddie Mercury.

Sense cap mena de dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock durant tot segle XX, dotada d'un extraordinari registre i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals, moltes de les seves cançons s'han convertit en autèntics himnes.

Aquí li retem un petit homenatge.

Ai Se Eu Te Pego de Michel Teló, de Brasil al món

La nova sensació musical al Brasil és Michel Teló, nascut a la ciutat de Medianera, de l'estat brasiler de Paraná, el 21 de gener de 1981.
El seu tercer single de la seva carrera en solitari, la cançó Ai Se Eu Te Pego (Ai si t'agafo), s'ha convertit en un autèntic fenomen al Brasil i posteriorment a Europa. La cançó, com no podia ser d'un altre manera en aquests casos, va acompanyada d'un vall que fa furor a les discoteques carioques, el vall també ha ajudat a popularitzar la cançó arreu del món.



La lletra original en portugés és aquesta:

Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Sábado na balada
A galera começou a dançar
E passou a menina mais linda
Tomei coragem e comecei a falar

Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Sábado na balada
A galera começou a dançar
E passou a menina mais linda
Tomei coragem e comecei a falar

Nossa, nossa
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Delícia, delícia
Assim você me mata
Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego

Ens hem pres la llibertat de traduir la lletra al català:

Carm, caram
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai ai si t'agafo

Plaer, el delit
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai ai si t'agafo

El dissabte de festa
La multitud va començar a ballar
va passar la noia més maca
Ple de valor vaig començar a parlar

Caram, caram
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai si t'agafo

Plaer, el delit
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai ai si t'agafo

El dissabte de festa
La multitud va començar a ballar
va passar la noia més maca
Ple de valor vaig començar a parlar

Caram, caram
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai ai si t'agafo

Plaer, el delit
Així tu em mates
Ai si t'agafo, ai ai si t'agafo.

L'èxit de la cançó ha portar inevitablement la creació de moltes versions, nosaltres en quedem amb aquesta.

Sting, 60 anys d'un mite

El diumenge 2 d'octubre Sir Gordon Matthew Thomas Sumner, més conegut per Sting  (que en català significa fibló) fa 61 anys, felictats doncs a un un dels millors baixistes de rock de tots els temps i un dels més influents de la història, que va començar com a baixista i cantant del grup musical The Police, als voltants de 1977, per desprès de la separació dels grup l'any 1985, continuar la seva carrera en solitari.

Com a solista i com a membre de The Police, Sting ha venut més de cent milions d'àlbums, ha rebut més de setze Premis Grammy, va rebre el primer, per la millor interpretació de rock l'any 1981, i va obtenir una nominació als premis Oscar per millor cançó.

En fi no explicarem la seva vida, per que segur que hi ha blogs i pàgines especialitzades on podreu recollir tota la informació que vulgueu, nosaltres només li volem retre un petit homenatge pel seu 60é aniversari, posant una cançó que ens agrada especialment:
Every Breath You Take nominada en el seu moment al Oscar a la millor cançó.

Pepet i Marieta "Me Moles", un altre cançó per l'estiu

Aquest estiu estem especialment pesats per trobar una cançó de l'estiu en català. el més de juny proposàvem Jenifer del grup Els Catarres, desprès el més de juliol els proposar Mitjons Blancs dels grup Terratombats, ara que ja som al mes d'agost us portem aquesta proposta del grup Pepet i Marieta, i la cançó Me Moles.

Pepet i Marieta és un grup format per 8 músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques d’arreu del món. Rumba, patxanga, jota, reggae, bolero, ska o ritmes llatins, tot estil és vàlid per a aquesta banda sòlida i contundent que saben fer gaudir el públic allà on es presenten.

Les seves lletres són tan reivindicatives com creatives. Així podem trobar crítiques a la Seguretat Social, al preu de la vida o al de l'habitatge, reivindicacions a la cultura i a la comarca del Sénia, cançons contra el transvasament de l'Ebre i fins i tot lletres més romàntiques i agosarades, com aquesta d'avui, el vídeo de la qual ha estat gravat amb la col·laboració desinteressada de fans del grup.



Aquí la lletra:

Podrien ser els teus ulls, però no
Los tens grossos i marrons, com qualsevol fill de veí
Podria ser el teu cul, però no
Lo tens pla, com s'aixeca el mar de matí
Podria ser el que dius i com ho dius,
Però ens passem lo dia dient tonteries
Podria ser el teu monyo,
Podria ser el teu cor,
La vergonya que't carrega de manies!

I diuen que l'amor és cec,
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec,
És que no hi ha res que l'explique,
L'has d'emprendre tal com és
I diuen que l'amor és cec,
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec,
És que no hi han explicacions
Que justifiquen les passions!

Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Però per quina raó no teu sabria dir.
Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Per sort l'amor encara no té sentit

Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Però per quina raó no teu sabria dir.

Podria ser lo teu al·lè,
Però quan fumes també tens gust de cendrer
Podria ser el teu to de veu,
Però tu no parles, xilles com un mercader,
Podria ser la teua joventut,
Podrien ser los teus canuts
Podria ser la força que me transmets,
La vidilla que me dónes quan te veig

I diuen que l'amor és cec,
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec,
És que no hi ha res que l'explique,
L'has d'emprendre tal com és
I diuen que l'amor és cec,
Sintonia de mirades, veus i olors
Però el que jo realment crec,
És que no hi han explicacions
Que justifiquen les passions!

Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Per quina raó no teu sabria dir.
Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Per sort l'amor encara no té sentit

Me moles que te cagues,
Me moles perquè si,
Però per quina raó no teu sabria dir.

Terratombats - Mitjons Blancs, cançó de l'estiu?

Sembla que per fi tindrem més d'una cançó de l'estiu, desprès de l'inesperat èxit dels Catarres i els seu Jennifer, ara arriben Terratombats, amb el divertit Mitjons Blancs.

Com diuen ells mateixos a Youtube: "Els mitjons blancs són una icona que sovint s'identifica amb una manera de fer d'aquells guiris que visitaven i visiten les nostres contrades, especialment a l'estiu, a la recerca de sol, platja i festa. Durant molt de temps, el nostre país ha viscut amagat de cara a aquests turistes, que tenen una visió distorsionada del país on van a estiuejar, esperant trobar-hi els toros, la sangria o les sevillanes.

Sovint hem de fer un esforç pedagògic per explicar-los on es troben i què és típic de casa nostra; per explicar-los que aquells tòpics que pensen trobar (i que troben en algunes situacions) no són propis de la nostra terra, que té una llengua, una cultura i unes tradicions que cal que coneguin si volen gaudir del país d'una manera més real i autèntica".



Aquí la lletra:

Benvingut a casa nostra, véns a gaudir de la costa
Arribes a terra estranya que algú t’ha dit que és Espanya

Voltes amb flors a la camisa, per Lloret, Salou o Eivissa
Mitjons blancs amb les sabates, i ulleres de sol barates

Véns a torrar-te a l’estiu, aprofitant l’ambient festiu
I fas turisme sexual , que la cultura t’és igual

Ei guiri!

I encara no és migdia, ja t’afartes de sangria
És la teva obsessió, beure sense aturador

I a les rambles per lligar, duus barret de mexicà
I fas gresca i xerinola, tot tocant les castanyoles

Has sentit que aquí hi ha ‘fiesta’, corrides, toros i ‘siesta’
Ai flamenco i sevillanes, i altres llegendes urbanes

Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!

Per molt que siguis estranger, quatre coses has de saber
Som un poble acollidor, però amb la nostra tradició

Barretina i castellers, Moreneta i bastoners
El porró i la sardana, i la rumba catalana!

Aquí parlem català, No hi volem pas renunciar
No ho fem per tocar la pera, de parlar és nostra manera

Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!

Noi t’han ben ensarronat, amb la nostra identitat
Tan de bo que la cançó, T’hagi ensenyat la lliçó

Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!

El vídeo Benvolgut de Manel, genera controvèrsia

El nou vídeo del Grup Manel, de la cançó Benvolgut, estrenat el passat dimarts 19 de Juliol,  s'ha rodat en 16 mil·límetres i al parc natural del Montseny. Sergi Pérez, que ja va dirigir el vídeo de Dona estrangera, és l'autor d'aquesta peça cinematogràfica que il·lustra de manera metafòrica el tema i que té la banda com a protagonista. Aquest vídeo ha generat molta controvèrsia a les Xarxes Socials i a Fòrums com el del Racó Català, hi ha gent que és queixa que el vídeo no te cap relació amb el que explica la cançó, jutjeu vosaltres mateixos:



La lletra de la Cançó és aquesta:

Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.

Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:

Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.

I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.

Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.

Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.

Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.

Quin anunci de cervesa us agrada més el de San Miguel o el d'Estrella Damm?

Tots els estius les companyies cerveseres rivalitzen per fer un spot, acompanyat per cançó que aspira a ser la "cançó de l'estiu, els darrers anys Estrella Damm, sembla que ha guanyat la partida, amb el anuncis ambientats a Formentera i Menorca, aquest any però repetir la fórmula d'anys anteriors potser no li ha anat tant bé....



Aquest estiu però la cervesera Sant Miguel a afinat molt més i a evolucionat el seu popular missatge "allà on va triomfa" per "Cervesa d'un lloc anomenat món" i de la ma del grup Delafé y Las Flores Azules a fet un vídeo realment trencador (i car).



De totes maneres nosaltres ja hem dit que la cançó de l'estiu 2011 sense cap mena de dubte és Jenifer, dels Catarres la cançó del moment.

Calrence Clemons, ens ha deixat

Desgraciadament aquest passat cap de setmana ens ha deixat Clarence Clemons, conegut amb el sobrenom de Big Man, Clemons era el saxofonista de la E Street Band i tothom el conexia per ser part fonamental de la banda de Bruce Springsteen, suposem que tothom per retre-li homenatge haurà posat als seus blogs, facebooks i demés comptes, vídeos dels seus "solos" en cançons del "Boss", sobretot de la cançó Jungleland, però nosaltres recordarem que també coses pel seu compte, com aquesta cançó amb el gran Jakson Browne, que ens porta bons records.

Els Catarres, Jenifer - la cançó del moment

No tenen discogràfica ni surten a la televisió, però la xarxa en va plena del seu nom. Autoproduïts i autogestionats, Els Catarres són el nou grup de folk-pop català que està triomfant al marge del circuït convencional, i que està format per Èric Vergés (veu i guitarra), Jan Riera (guitarra, acordió, pandereta i bombo) i Roser Cruells (contrabaix) son la sensació del moment

Els Catarres van començar la seva singladura el mes de desembre passat quan l'Èric i el Jan, de 27 anys, amb experiència en altres grups, van rebre la petició d'amenitzar una fira d'artesans d'Aiguafreda, la seva localitat d'origen, per donar una mica més d'entitat a la música van recórrer a  Roser Cruells, de 24, del poble veí de Centelles. A partir d'aquesta actuació, van començar a rebre propostes de nous concerts, amb els diners que guanyats en aquests concerts es paguen l'enregistrament d'un disc, i el pengen per que la gent se'l descarregui gratuïtament a internet. Una de les principals característiques del grup és el seu posicionament a favor de la "música lliure", també fan un videoclip de la cançó Jenifer, que és el que avui us portem al nostre blog.

La peculiar proposta de "folk festiu" d'aquest trio ha començat a "colar-se" des de fa uns dies a les principals emissores de Catalunya, mentre la seva llista de concerts es perllonga ja fins al proper mes de novembre, la majoria d'ells en espais d'entrada lliure. El grup assegura no creure en l'actual sistema discogràfic, per la qual cosa han decidit "plantar-se" i regalar la seva música gravada des del seu propi web, doncs creuen que els músics han de guanyar-se la vida tocant i suant a l'escenari.

A "Jenifer" canten en clau d'humor la història d'un jove "més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal", soci del Barça i votant de CiU, que s'enamora d'una "'txoni' de Castefa", per l'amor "prohibit per el qual qual" lluitarà enfront de les "ments estretes" que pretenen separar-los.

A nosaltres en encanta, la música i el sentit de l'humor dels Catarres i a vosaltres?

Darrerament s'han fet dos versions on inverteixen la història, canviant la Jennifer per la Montserrat ho podeu llegir aquí 

També els de Polònia n'han fet una versió anomenada Oh Alícia,  entre Artur Mas i Alícia Sanchez Camacho.




Per qui ho busqui la lletra, és aquesta:

Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig 'trekking' per Montserrat,
Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
Jo que soc soci del Barça i no 'trago' ni en pintura als 'pericos' de Sarrià,
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
Jo que porto 'Els Segadors' com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el 'mundillu' casteller,
Jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
Jo que sóc més radical que el partit de Mohamed Jordi en campanya electoral,
Jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
Jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una 'txoni' de Castefa
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l'amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.
Oh Jenifer, em 'tunejaré' el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
Uoh Jenifer

Lipdub per la llengua amb música de Gossos

El LipDub, és un tipus de vídeo que combina la sincronització de llavis i el doblatge d'àudio per a fer un vídeo musical, sobre un tema conegut, en parlàvem per primera vegada el mes de març de l'any passat al comentar el Lip dub fet per la Universitat de Monreal, probablement el més popular a la xarxa.
A finals del més d'octubre de 2010 és publicava a Youtube el Lipdub que actualment  té el rècord mundial de més gent participant, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy, és tracta de l'anomenat Lip dub Independència, rodat a Vic amb música del grup valencià Obrint Pas
Avui s'ha presentat el Lipdub per la llengua, organitzat per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l'objectiu de reivindicar el paper del català com a llengua comuna, en tant que element clau per a la inclusió social de la població d'origen nouvingut, i garant de cohesió. La cançó escollida ha estat Corren, del grup Gossos.

Si voleu més informació aneu a aquest enllaç lipdubperlallengua.cat

Els Amics de les Arts al Palau de la música (II)

A finals del més març parlàvem en aquest post dels dos concerts antològics que Els Amics de les Arts van fer al Palau de la música per tancar la seva gira abans de tancar-se a l'estudi per gravar un nou disc.
Avui continuarem posant vídeos del grup format per: Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret.

Començarem amb 4-3-3, ara que s'acosten 4 partits seguits entre el Barça i el Real Madrid, res com recordar la primera estrofa:
Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria
Per la porta principal entrar als annals de la història.      



La que probablement s'ha convertit en la seva cançó més popular Jean Luc:
A vegades interpretem malament els gestos que ens fa el sexe oposat en circumstàncies excepcionals.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet / era fàcilment malinterpretable. / Vaig augurar una nit per la posteritat, / fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom / difícilment igualable.



Per acabar posarem un altre clàssic del grup Per Mars i Muntanyes, cançó que ens posa especialment tendres, en aquesta versió en directe s'atreveixen a cantar-la en japonès, desconeixem la llengua del sol naixent i no sabem si pronuncien be, si algú entra en aquest modes blog sap japonès que ens digui si ho ha fan be o no, gràcies per endavant.

Els Amics de les Arts al Palau de la música (I)

Ara que tothom parla dels Manel i del seu nou disc 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura (Warner Music / Discmedi) que ha arribat al número 1 en vendes globals a allò que els constitucionalistes anomenen  Espanya, nosaltres parlarem dels Amics de les Arts, grup de pop-folc català.
Format per quatre ex-companys de pis d'estudiants, tothom vaticinava que aquest passat 2010 seria el seu any, però ningú no s'esperva que arribessin tant amunt:
Set premis Enderrock (incloent Millor disc 2009 segons la crítica i Millor Directe segons el públic), el guardó de Disc Català de l’Any otorgat pels oients de Ràdio4, finalistes als Premis UFI a Millor Artista Myspace. Guanyadors del Premi Cerverí a la millor lletra de cançó de l’any. Nominats als Premis ARC, i guanyadors de tres premis Enderrock 2010 a Millor Directe, Millor Videoclip i Millor pàgina web, i algun altre premi que segur que ens deixem,
També han estat protagonistes de l'anunci d'Estrella Damm i el Barça d'aquest any, el popular #queteneim.
Però el més important de tot ha sigut el reconeixement massiu per part del públic, del seu darrer disc Bed & Breakfast.

L'última gira es va cloure amb dos concerts al Palau de la música catalana, els passats 6 i 7 de febrer, on les entrades es van esgotar amb molta anticipació.

Començarem posant dos vídeos d'aquest concert, el primer el del cançó Tren Transsiberià, qui no ha desitjat mai anar en un tren Transsiberià? i ser un malparit? ..........



La segona cançó que de moment posem és La merda se'ns menja, en agrada especialment l'estrofa que diu: Que no t'he dit/que Barcelona crema./Que no t'he dit que no és teva ni meva./Que no t'he dit/que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.
En aquesta versió en directe fan participar molt al públic. Si veu anar al concert potser us veieu entre el públic, sobretot si estàveu a la platea.



Si voleu llegir la segona part del post cliqueu aquí

Kitsch, el grup català més injustament infravalorat

El passat dilluns 21 de febrer, s'acomplien 19 anys d'un dels millors concerts als quals hem assistit mai a la ciutat de Barcelona, concretament al Zeleste (antic nom del la Sala Razzmataz).
No era un Grup Nord-americà ni Britànic, era un grup de Banyoles ple d'energia i bones vibracions anomenat Kitsch.
Del Concert se'n va editar un CD, Kitsch III en directe, que és una de les joies que qualsevol amant del rock en llengua catalana hauria de tenir a casa seva.

Kitsch, van ser molt avançats per l'època en que van començar, s'apartaven considerablement dels referents musicals clàssics que tenien la majoria de grups del llavors emergent Rock Català, ells van sintonitzar més amb l'onada gòtica i sinistre britànica com  Siouxsie and the Banshee,  Sisters of Mercy, New Order, o els mítics The Cure, també estaven influenciats pels espanyols Paralisis Permanente, en el concert de Celeste van tancar l'actuació versionant la cançó més emblemàtica del grup, Autosufiencia.

Avui posarem més d'un vídeo. Començarem amb un vídeo del Concert que ha motivat l'article la cançó és Presó Mental



El 1993, en una de les malauradament poques actuacions a l’estranger, actuen a l’Auditori del Kremlin de Moscou (Rússia), convidats per la TV Constantino.El clip és de la cançó Dia Boig 



La cançó que probablement va tenir més repercussió de tot el repertori del grup, Oració, el clip de la qual va ser dirigit pel llavors realitzador de programes de TV3  Manuel Huerga.



Per acabar la versió-homenatge feta "a capella" per El Cor de Teatre d'aquesta última cançó, al festival (a)phònica 2007, a la ciutat del grup, Banyoles.



Si en voleu saber més d'aquest magnific grup:

Web: http://www.kitsch.cat/
Twitter del Grup: @Kitsch_oficial
Grup de Fans de Facebook
Canal de Youtube

Gary Moore ens ha deixat

El guitarrista de rock Nord-irlandès Gary Moore va morir ahir diumenge 6 de febrer en un hotel d'Estepona (Espanya) als 58 anys d'edat. Moore, era un reconegut solista que abans d'emprendre la seva carrera en solitari va formar part del mític grup Irlandès Thin Lizzy.

Autor d'èxits com Still Got the Blues, Over the Hills and Faraway, Out in the Fields, Empty Rooms o Wild Frontier, Moore no tenia problemes de salut coneguts.

Aquest blog com a modest homenatge posa el vídeo del que segurament és el seu èxit més sonat,  Still Got the Blues. D.E.P.