Estimadíssima esposa:
En virtut del fet que parlar amb tu és pràcticament impossible (mai calles) m'he vist en
la imperiosa necessitat d'informar-te mitjançant aquesta carta, del següent desacord:
Durant l'últim any he intentat fer l'amor amb tu 315 vegades.
Vaig tenir èxit en només 36 vegades, és a dir, un cop cada 10 dies.
A continuació et dono una llista amb els motius pels quals he fracassat la majoria de vegades:
Despertarem als nens: .....12 vegades
És molt d'hora: .............. 17 vegades
Estic massa cansada ....... 33 vegades
És massa tard ................. 11 vegades
Fa massa calor ............... 18 vegades
Et vas fer l'adormida ....... 39 vegades
Fa massa fred ................. 22 vegades
Tinc mal el cap ................ 27 vegades
No m'he rentat les dents . 10 vegades
No em trobo .................... 8 vegades
Vull veure la tele ............. 16 vegades
No m'he dutxat ................13 vegades
M'està baixant la ............. 12 vegades
Tinc ganes de fer pi-pi ..... 15 vegades
Ara, de les 36 vegades que he tingut èxit, el resultat no ha estat sempre satisfactori, perquè:
6 vegades vas romandre aquí ajaguda simplement
4 vegades em vas dir que em donés pressa per acabar
7 vegades et vaig haver de despertar-te per dir-te que havia acabat;
1 vegada em vaig espantar perquè vaig creure que t'havia fet mal, ja que et vas posar dreta i vas començar a respirar agitadament.
A l'espera de resposta a la present, quedo per el que necessitis ...
El teu Espòs.
Resposta
Estimadíssim marit:
Em sembla que has exagerat una mica les coses, és a dir, pots anar a prendre pel cul. Aquí van les raons per les quals no vas aconseguir més del que vas obtenir:
Tornar borratxo ............................. 14 vegades
No tornar a casa ............................ 30 vegades
Tornar massa tard .......................... 29 vegades
Se't va afluixar abans d'hora ........... 16 vegades
Rampes a les cames ....................... 11 vegades
No se t 'va aixecar ......................... 34 vegades
Mig se't va aixecar ......................... 25 vegades
Et vas enganxar amb la cremallera .... 1 vegada
Estaves refredat i et degotava el nas . 7 vegades
Et vas cremar la llengua amb el cafè .. 9 vegades
Me la vas voler fotre pel darrere ......12 vegades (pensant que era per davant)
Se't van passar les ganes ................. 36 vegades
Les vegades que vaig romandre aquí ajaguda (com tu dius) va ser a causa simplement, què va sortir i et vas dedicar a fregar els llençols ... i com semblaves molt entusiasmat, no vaig voler moure'm i arruïnar el teu plaer.
Aaaaaaahhhhhhhhhh! i el dia que em vaig aixecar i em vaig posar a respirar agitadament, va ser perquè entre els teus moviments passionals se't va escapar un pet ... (so fastigós)
Atentament
El teva Esposa
PD: Algun altre dubte estimat?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Interparides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Interparides. Mostrar tots els missatges
dilluns, 7 de maig del 2012
divendres, 27 d’abril del 2012
Consultori sexològic radiofònic: Doctora, Analista, Psicòloga, Terapeuta Sexual, Respon:
Oient: - Sóc la Verònica i volia saber per què els homes fugen després de fer l'amor, en la primera trobada?
Doctora: - Perquè la trobada s'ha acabat, amor meu, en cas contrari estaríem parlant de matrimoni.
Oient: - Em dic Lídia i tinc un amic que vol tenir sexe amb mi, però té un penis de 20 cm. Crec que em farà mal ... Que faig?
Doctora: - Envia-me'l al meu consultori, ja et diré alguna cosa ...
Oient: -. Sóc la Cristina i volia el seu consell! Com ho faig per seduir l'home que estimo?
Doctora: - Molt senzill, els homes són primitius. Només treu-te la roba! sí no se't tira a sobre ...és gai!
Oient: -. Sóc la Rosa, i volia saber perquè els homes es masturben després de casar-se?
Doctora: - Estimada amiga ...el partit és una cosa, però l'entrenament és una altra molt diferent.
Oient: -. Vull saber si el primer cop fa mal. Tinc 21 anys i encara no he fet mai l'amor, perquè penso que el dolor serà inaguantable ...
Doctora: - És com anar al dentista amb un queixal corcat ... Et fa mal, et fa mal, però no voldràs que te la treguin.
Oient: - Bon dia Doctora, volia saber si puc prendre les píndoles anticonceptives amb diarrea ...
Doctora: - Miri ...jo les prenc amb aigua, però si li agrada així, no hi ha contraindicacions!
Oient: - Aquí Sandro i voldria saber perquè els huracans reben noms de dones?
Doctora: - Perquè quan arriben són salvatges i humides, i quan se'n van, s'emporten la teva casa teva i el teu cotxe amb elles!
Oient: - Sóc el Martí I tinc un dubte ...què són aquests puntets que tenen les dones al voltant dels mugrons? Doctora: - Estimat Martí ...En Braile vol dir "xucli aquí" ...
Oient: - Vull saber com embogir al meu xicot, abans del casament
Doctora: - Has de dir-li a l'oïda ... "tinc un retard de tres setmanes"!
Doctora: - Perquè la trobada s'ha acabat, amor meu, en cas contrari estaríem parlant de matrimoni.
Oient: - Em dic Lídia i tinc un amic que vol tenir sexe amb mi, però té un penis de 20 cm. Crec que em farà mal ... Que faig?
Doctora: - Envia-me'l al meu consultori, ja et diré alguna cosa ...
Oient: -. Sóc la Cristina i volia el seu consell! Com ho faig per seduir l'home que estimo?
Doctora: - Molt senzill, els homes són primitius. Només treu-te la roba! sí no se't tira a sobre ...és gai!
Oient: -. Sóc la Rosa, i volia saber perquè els homes es masturben després de casar-se?
Doctora: - Estimada amiga ...el partit és una cosa, però l'entrenament és una altra molt diferent.
Oient: -. Vull saber si el primer cop fa mal. Tinc 21 anys i encara no he fet mai l'amor, perquè penso que el dolor serà inaguantable ...
Doctora: - És com anar al dentista amb un queixal corcat ... Et fa mal, et fa mal, però no voldràs que te la treguin.
Oient: - Bon dia Doctora, volia saber si puc prendre les píndoles anticonceptives amb diarrea ...
Doctora: - Miri ...jo les prenc amb aigua, però si li agrada així, no hi ha contraindicacions!
Oient: - Aquí Sandro i voldria saber perquè els huracans reben noms de dones?
Doctora: - Perquè quan arriben són salvatges i humides, i quan se'n van, s'emporten la teva casa teva i el teu cotxe amb elles!
Oient: - Sóc el Martí I tinc un dubte ...què són aquests puntets que tenen les dones al voltant dels mugrons? Doctora: - Estimat Martí ...En Braile vol dir "xucli aquí" ...
Oient: - Vull saber com embogir al meu xicot, abans del casament
Doctora: - Has de dir-li a l'oïda ... "tinc un retard de tres setmanes"!
dimarts, 28 de febrer del 2012
Dubtes jurídics
Des d'aquest humil blog hem de confessar que la postura de l'església en determinats temes ens omple de dubtes:
Si per a l'Església, la píndola de l'endemà, és un avortament.
Ens sorgeixen els següents dubtes en l'àmbit jurídic
Una palla és homicidi prematur o premeditat?
El sexe oral és canibalisme?
Podem considerar el “coitus interrumpus”, com abandonament d'un menor?
I què dir del preservatiu? És homicidi per asfíxia mecànica?
I el sexe anal ..? És enviar al futur fill a la merda?
Si entre els seguidors d'aquest blog i hagués algun jutge, advocat o procurador els agrairíem tinguin l'amabilitat d'esclarir-nos aquestes qüestions o que facin els bons oficis d'intentar esbrinar-ho a través d'altri. Gràcies!!!
diumenge, 29 de gener del 2012
dijous, 22 de desembre del 2011
Jo també ric amb això
Jo tampoc sabia què cony fer amb el color blanc dels llapis de colors ...
Odio que em despertin preguntant-me si estic dormit.
Jo també he estirat de la porta quan posava clarament "empenyeu"
Jo també he utilitzat alguna vegada el mòbil com llanterna.
Trec el mòbil, miro l'hora, el guardo, ni idea de quina hora és.
Demanis el que demanis, el perruquer sempre fa el que li surt dels collons.
Jo també vaig dir "porta, que tu no en saps!" i jo tampoc en vaig saber.
Els diners no donen la felicitat, però jo prefereixo plorar en un Ferrari.
Jo també canto les cançons en anglès com em dóna la gana!
No entenc com la gent dorm al metro i es desperta a la seva parada.
Senyores que es queden adormides amb la novela però si canvies es desperten.
La meva mare també em diu "com hi vagi jo i el trobi ..." hi va, hi ho troba!
Acabo de saber que sugus és capicua.
La meva mare també diu: "aquesta és la primera vegada que m'assento en tot el dia!".
Jo també de petit deia "inglish pitinglish".
Sempre he volgut pujar a un taxi i cridar: "segueixi a aquest cotxe!"
Siguem realistes; ningú farà una fila i sortirà en calma si hi ha foc.
Mama fes-me alguna cosa per menjar. - ¿Per què no ho fas tu? - No és igual no tinc gana.
Visc amb la por que un dels meus contactes em porti al “Diario de Patricia”.
Per als que quan toquem timbre i pregunten qui és? diem "JO"!!
Jo mai he acabat una goma d'esborrar, abans se'm perden.
Jo tampoc he vist mai un colom petit ¿Neixen ja grans?
Tant de bo tingués a la nit el somni que tinc al matí.
A mi també em va dir que li va sortir fatal i la fastigosa va treure un 10.
Jo també em vaig quedar aïllat perquè la meva mare va fregar el terra.
Posar el dit per que no et mosseguin massa el bocata.
La meva habitació es desordena sola ...
OBRE FÀCIL? Els collons!
Els talls de digestió no existeixen: són els pares.
M 'he mort infinitat de vegades per no haver re-enviat cadenes d'e-mails.
Jo també premo més fort el botó del comandament quan es gasten les piles.
Jo també dic RES quan em passa ALGUNA COSA.
Li dic a un amic que miri dissimuladament, i mai mira dissimuladament.
A mi també m'han fet callar els meus pares quan veien que tenia raó!
És millor conversar a la classe, que al pati.
Sempre em cau un mitjó quan porto un munt de roba a la rentadora!
Si t'ha agradat, passa-ho ...
BON NADAL A TOTHOM
Odio que em despertin preguntant-me si estic dormit.
Jo també he estirat de la porta quan posava clarament "empenyeu"
Jo també he utilitzat alguna vegada el mòbil com llanterna.
Trec el mòbil, miro l'hora, el guardo, ni idea de quina hora és.
Demanis el que demanis, el perruquer sempre fa el que li surt dels collons.
Jo també vaig dir "porta, que tu no en saps!" i jo tampoc en vaig saber.
Els diners no donen la felicitat, però jo prefereixo plorar en un Ferrari.
Jo també canto les cançons en anglès com em dóna la gana!
No entenc com la gent dorm al metro i es desperta a la seva parada.
Senyores que es queden adormides amb la novela però si canvies es desperten.
La meva mare també em diu "com hi vagi jo i el trobi ..." hi va, hi ho troba!
Acabo de saber que sugus és capicua.
La meva mare també diu: "aquesta és la primera vegada que m'assento en tot el dia!".
Jo també de petit deia "inglish pitinglish".
Sempre he volgut pujar a un taxi i cridar: "segueixi a aquest cotxe!"
Siguem realistes; ningú farà una fila i sortirà en calma si hi ha foc.
Mama fes-me alguna cosa per menjar. - ¿Per què no ho fas tu? - No és igual no tinc gana.
Visc amb la por que un dels meus contactes em porti al “Diario de Patricia”.
Per als que quan toquem timbre i pregunten qui és? diem "JO"!!
Jo mai he acabat una goma d'esborrar, abans se'm perden.
Jo tampoc he vist mai un colom petit ¿Neixen ja grans?
Tant de bo tingués a la nit el somni que tinc al matí.
A mi també em va dir que li va sortir fatal i la fastigosa va treure un 10.
Jo també em vaig quedar aïllat perquè la meva mare va fregar el terra.
Posar el dit per que no et mosseguin massa el bocata.
La meva habitació es desordena sola ...
OBRE FÀCIL? Els collons!
Els talls de digestió no existeixen: són els pares.
M 'he mort infinitat de vegades per no haver re-enviat cadenes d'e-mails.
Jo també premo més fort el botó del comandament quan es gasten les piles.
Jo també dic RES quan em passa ALGUNA COSA.
Li dic a un amic que miri dissimuladament, i mai mira dissimuladament.
A mi també m'han fet callar els meus pares quan veien que tenia raó!
És millor conversar a la classe, que al pati.
Sempre em cau un mitjó quan porto un munt de roba a la rentadora!
Si t'ha agradat, passa-ho ...
BON NADAL A TOTHOM
diumenge, 27 de novembre del 2011
Les nenes bessones de nom Catalunya i España
Una mare dóna a llum a dues nenes bessones i els hi posa de nom Catalunya i Espanya...
La noticia corre com la pólvora a tot l'estat espanyol... fins i tot arriba al Palau de la Sarsuela. Quan el reiet s'assabenta pensa... Això no m'ho vull perdre... Dit i fet programa una visita privada a Barcelona i visita la Maternitat per conèixer aquesta bona dona i les seves dues filles...
Un cop arribat a la Maternitat entra a l'habitació de la partera i just en aquell moment està alletant a una de les nenes...
Bon dia, diu el rei
Bon dia, exclama sorpresa la mare...
Vostè és la mare de Catalunya i Espanya, no? li demana al rei...
Si, li contesta la dona.
I aquesta quina és? li demana el rei referint-se a la que esta xuclant del seu pit...
Aquesta és Espanya, li diu la mare...
Molt maca, molt maca aquesta nena...
I Catalunya on és? li demana el monarca...
Catalunya està dormint...
En Juan Carlos li prega llavors... I no podria despertar-la, si us plau? Així veuria a les dues nenes despertes
I la mare li diu: Perdoni majestat... és que si Catalunya es desperta Espanya deixarà de mamar..
dijous, 20 d’octubre del 2011
Diferents estils de comptar bitllets
Sempre s'ha dit que hi ha gent per tot, i sinó aquí va un exemple:
Us heu parat a pensar alguna vegada com compteu els bitllets? (si és que en teniu gaires). Doncs hi ha gent a la xarxa que si ho ha fet, i no sabem si és producte de l'experiència o de l'observació que han fet quan han viatjat, el cas és que segons els país i la cultura, alhora de comptar bitllets, és fa de manera diferent.
Segurament és un recull inútil, però no deixa de ser curiós, aquest vídeo que triomfa a la xarxa sobre les diferents maneres de comptar bitllets
I vosaltres com compteu els diners?
Us heu parat a pensar alguna vegada com compteu els bitllets? (si és que en teniu gaires). Doncs hi ha gent a la xarxa que si ho ha fet, i no sabem si és producte de l'experiència o de l'observació que han fet quan han viatjat, el cas és que segons els país i la cultura, alhora de comptar bitllets, és fa de manera diferent.
Segurament és un recull inútil, però no deixa de ser curiós, aquest vídeo que triomfa a la xarxa sobre les diferents maneres de comptar bitllets
I vosaltres com compteu els diners?
dilluns, 19 de setembre del 2011
Realment som rics als quaranta, cinquanta, i seixanta
No ens ha de fer por fer anys, com hem dit a l'encapçalament d'aquest post, realment som rics als quaranta, cinquanta, i seixanta, per que tenim o tindrem:
Plata als cabells.
Or a les dents.
Pedres als ronyons.
Sucre a la sang
Dipòsits d'oli i greix als malucs.
Plom als peus.
Ferro a les articulacions.
I una font inesgotable de Gas Natural.
Mai ningú pensa que a partir dels 40 es pot arribar a tenir tanta riquesa!!!! Una salutació a tots els qui entreu al nostre blog i sou rics.
Plata als cabells.
Or a les dents.
Pedres als ronyons.
Sucre a la sang
Dipòsits d'oli i greix als malucs.
Plom als peus.
Ferro a les articulacions.
I una font inesgotable de Gas Natural.
Mai ningú pensa que a partir dels 40 es pot arribar a tenir tanta riquesa!!!! Una salutació a tots els qui entreu al nostre blog i sou rics.
dilluns, 8 d’agost del 2011
Equilibris amb 15 llibres al cap, recitant els 100 decimals de Pi, mentre resol el Cub de Rubik
Internet a creat petits herois, ja va dir Andy Wharhol, que tothom te dret ha gaudir de 15 minuts de glòria a la televisió, ara amb la aparició de la xarxa de xarxes, més que 15 minuts de glòria podríem dir que tothom te dret a fer un vídeo viral d'èxit, com aquesta noia, capaç de fer equilibris amb 15 llibres al cap, mentre recita els 100 primers decimals del número Pi, i de passada resol el Cub de Rubik.
Heroïna o senzillament poca feina?
Heroïna o senzillament poca feina?
dilluns, 20 de juny del 2011
La broma japonesa més divertida
L'èxit de determinats programes televisius, a vegades és deu a que alguns del seus moments mes brillants o imprevisibles salten a la xarxa i és converteixen en vídeos virals, és el cas que ja vàrem reflectir, en el post
Els perills de llençar una Síndria del popular programa de televisió The Amazing Race de la cadena de televisió americana CBS.
Ara el programa internacional de bromes televisives Just For Laughs , la van encertat de ple amb aquesta original broma de dues suposades turistes japoneses. Millor no us expliquem res i vosaltres mateixos descubriu de que va la broma.
Els perills de llençar una Síndria del popular programa de televisió The Amazing Race de la cadena de televisió americana CBS.
Ara el programa internacional de bromes televisives Just For Laughs , la van encertat de ple amb aquesta original broma de dues suposades turistes japoneses. Millor no us expliquem res i vosaltres mateixos descubriu de que va la broma.
dimarts, 31 de maig del 2011
Com funciona un país?
Una professora en una escola posa com a deures als seus alumnes investigar de com funciona el país.
A la tarda en arribar a casa un dels nens pregunta al seu pare:
Papa, com funciona un país???
T'ho explicaré amb un exemple fill, agafa llapis i paper i escriu:
El meu pare és el govern, perquè a casa mana ell.
La meva mare és la llei, perquè imposa l'ordre.
La meva àvia és la premsa, perquè està assabentada de tot.
La minyona és el poble, perquè es qui fa el treball dur.
i el nen diu…
Jo sóc la joventut i el meu germanet és l'esperança del demà!
Si senyor !! ja tens els deures que la mestre t'ha posat fets.
A mitjanit el nen s'aixeca s'acosta al lavabo i sent sorolls. A dins hi ha la dona de la neteja i el seu pare “feinejant”, espantat corre cap a l'habitació dels pares i troba la seva mare dormint, va corrent cap a l'habitació de l'àvia, que està desperta mirant la televisió, torna cap a la seva habitació i és troba al seu germà amb el bolquer ple de merda i exclama amb sorpresa: Ara ho entenc tot !!!
El govern carda al poble, mentre:
la llei dorm plàcidament,
la premsa perd el temps amb tonteries,
la joventut passeja desorientada sense que ningú li faci cas i
l'esperança del demà està de merda fins el coll.
A la tarda en arribar a casa un dels nens pregunta al seu pare:
Papa, com funciona un país???
T'ho explicaré amb un exemple fill, agafa llapis i paper i escriu:
El meu pare és el govern, perquè a casa mana ell.
La meva mare és la llei, perquè imposa l'ordre.
La meva àvia és la premsa, perquè està assabentada de tot.
La minyona és el poble, perquè es qui fa el treball dur.
i el nen diu…
Jo sóc la joventut i el meu germanet és l'esperança del demà!
Si senyor !! ja tens els deures que la mestre t'ha posat fets.
A mitjanit el nen s'aixeca s'acosta al lavabo i sent sorolls. A dins hi ha la dona de la neteja i el seu pare “feinejant”, espantat corre cap a l'habitació dels pares i troba la seva mare dormint, va corrent cap a l'habitació de l'àvia, que està desperta mirant la televisió, torna cap a la seva habitació i és troba al seu germà amb el bolquer ple de merda i exclama amb sorpresa: Ara ho entenc tot !!!
El govern carda al poble, mentre:
la llei dorm plàcidament,
la premsa perd el temps amb tonteries,
la joventut passeja desorientada sense que ningú li faci cas i
l'esperança del demà està de merda fins el coll.
dissabte, 26 de març del 2011
Breu explicació de les xarxes socials
Hi ha molta gent que no sap res de les xarxes socials, que no te cap compte a cap xarxa d'aquestes vaja, i se li fa molt difícil d'entendre les diferències que hi ha entre Facebook i Twitter per posar un exemple.
Aquest bloc sempre amb voluntat de servei posa a disposició del seus lectors una breu síntesi molt entenedora i específica de cada xarxa social.
Evidentment no hi ha totes les xarxes socials, hi manquen xarxes tant importants i nombroses com Flickr o Myspace, així doncs qualsevol aportació d'altres xarxes no recollides al quadre d'aquí sota seran benvingudes.
Si voleu complementar la informació hem obert un fil al Racó Català , allà hi ha molts i divertits suggeriments per tot tipus de xarxes,
val la pena anar-hi, hi ha gent molt ocurrent i amb molt sentit de l'humor al Racó.
Aquest bloc sempre amb voluntat de servei posa a disposició del seus lectors una breu síntesi molt entenedora i específica de cada xarxa social.
Evidentment no hi ha totes les xarxes socials, hi manquen xarxes tant importants i nombroses com Flickr o Myspace, així doncs qualsevol aportació d'altres xarxes no recollides al quadre d'aquí sota seran benvingudes.
Si voleu complementar la informació hem obert un fil al Racó Català , allà hi ha molts i divertits suggeriments per tot tipus de xarxes,
val la pena anar-hi, hi ha gent molt ocurrent i amb molt sentit de l'humor al Racó.
diumenge, 6 de març del 2011
Què important és saber argumentar!
Una treballadora domèstica demana augment de sou a la senyora de la casa on treballa.
A la senyora no li va molt bé la sol.licitud, així que li pregunta:
Maria (nom de la minyona), per què creus que mereixes un augment de sou?
Senyora, hi ha tres raons:
La primera és que jo planxo la roba millor que vostè.
Qui t'ha dit que planxes millor que jo?
El seu marit, senyora.
Oh, vaja!
La segona raó és que jo cuino millor que vostè.
Això t'ho inventes, qui t'ha dit que cuines millor que jo?
També el seu marit, senyora.
Ah, caram!
I la tercera raó, i la més important, és que jo follo millor que vostè.
En sentir-ho, la senyora, completament fora de si i cridant li pregunta a la Maria:
El meu marit t'ha dit això?
No, senyora ...... de moment m'ho ha dit el jardiner.
dijous, 27 de gener del 2011
Acudit aclaridor de la política del PSC(PSC-PSOE)
Un home vola en globus aerostàtic quan, de sobte, se n’adona que està perdut. Llavors, maniobra i descendeix lentament fins veure una persona i li pregunta cridant:
Podria vostè ajudar-me? He quedat en veurem a les 2.00 p.m. amb un amic, vaig mitja hora tard i no sé on em trobo.
Es clar que sí, li contesta. Es troba vostè en un globus d’aire calent flotant a uns trenta metres d’altitud, entre els 40 i 43 graus de latitud nord i entre els 58 i 60 graus de longitud oest.
És vostè enginyer, veritat? pregunta el del globus
Sí, senyor, ho sóc... Com ho ha sabut?
Senzill, perquè tot el que ha dit és tècnicament correcte, però pràcticament inútil. Segueixo perdut i arribaré tard a la meva cita perquè no sé que fer amb la seva informació.
I vostè, és sociata, no? pregunta l’enginyer.
Sí senyor, com ho ha endevinat?
Molt senzill. Perquè vostè no sap on és, ni on va, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolgui el problema... De fet, està vostè, exactament, en la mateixa situació que estava abans de trobar-me, sols que ara, per alguna raó... La culpa és meva!
Podria vostè ajudar-me? He quedat en veurem a les 2.00 p.m. amb un amic, vaig mitja hora tard i no sé on em trobo.
Es clar que sí, li contesta. Es troba vostè en un globus d’aire calent flotant a uns trenta metres d’altitud, entre els 40 i 43 graus de latitud nord i entre els 58 i 60 graus de longitud oest.
És vostè enginyer, veritat? pregunta el del globus
Sí, senyor, ho sóc... Com ho ha sabut?
Senzill, perquè tot el que ha dit és tècnicament correcte, però pràcticament inútil. Segueixo perdut i arribaré tard a la meva cita perquè no sé que fer amb la seva informació.
I vostè, és sociata, no? pregunta l’enginyer.
Sí senyor, com ho ha endevinat?
Molt senzill. Perquè vostè no sap on és, ni on va, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolgui el problema... De fet, està vostè, exactament, en la mateixa situació que estava abans de trobar-me, sols que ara, per alguna raó... La culpa és meva!
dilluns, 13 de desembre del 2010
Home de 70 anys molt desgraciat
A un home d'uns 70 anys és entrevistant per un periodista en ple carrer. L'home entrevistat s'expressa de la següent manera:
Sóc fill d'exiliats.
Fins als 27 anys i poc abans de la transició no vaig poder tornar A Espanya per culpa de Franco.
Al meu pare, pobre, no sabíem ni on enterrar-lo.
La meva mare va estar molts anys en cadira de rodes.
Ara tinc 70 anys.
Fa mesos em van treure el 30 % d'un pulmó.
La meva dona és immigrant.
Tinc tres fills amb ella.
Dels tres només treballa una, la del mig,…. però no cobra res i també té problemes perquè el seu marit és un xoriço i un pocavergonya i segurament el tancaran a la presó ....
La gran s'acaba de divorciar.
L'altre gendre era alcohòlic i drogadicte i ha deixat la meva filla gran amb dos nens.
El petit dels meus fills encara viu a casa i és més s'ha casat amb una divorciada i l'ha portat a viure amb nosaltres. Aquesta senyora abans treballava, tenia un bon lloc, però des que va venir a la meva casa ja no fa res. Ara tenen dues nenes que també viuen sota el nostre sostre….i a sobre aquest any, amb el de la crisi, gairebé no ens hem pogut anar de vacances i si m'apures…… ni he pogut celebrar que Espanya ha guanyat el Mundial.
El periodista posa els ulls molt rodons i comenta:
Majestat, no crec que la seva situació sigui tan dolenta.
Sóc fill d'exiliats.
Fins als 27 anys i poc abans de la transició no vaig poder tornar A Espanya per culpa de Franco.
Al meu pare, pobre, no sabíem ni on enterrar-lo.
La meva mare va estar molts anys en cadira de rodes.
Ara tinc 70 anys.
Fa mesos em van treure el 30 % d'un pulmó.
La meva dona és immigrant.
Tinc tres fills amb ella.
Dels tres només treballa una, la del mig,…. però no cobra res i també té problemes perquè el seu marit és un xoriço i un pocavergonya i segurament el tancaran a la presó ....
La gran s'acaba de divorciar.
L'altre gendre era alcohòlic i drogadicte i ha deixat la meva filla gran amb dos nens.
El petit dels meus fills encara viu a casa i és més s'ha casat amb una divorciada i l'ha portat a viure amb nosaltres. Aquesta senyora abans treballava, tenia un bon lloc, però des que va venir a la meva casa ja no fa res. Ara tenen dues nenes que també viuen sota el nostre sostre….i a sobre aquest any, amb el de la crisi, gairebé no ens hem pogut anar de vacances i si m'apures…… ni he pogut celebrar que Espanya ha guanyat el Mundial.
El periodista posa els ulls molt rodons i comenta:
Majestat, no crec que la seva situació sigui tan dolenta.
diumenge, 21 de novembre del 2010
Curiosa manera d'aparcar
Sobren les paraules, anàvem a fer un comentari però ens acusarien de masclistes.
dijous, 7 d’octubre del 2010
La Felicitat, a la Basca
Parlàvem en un dels primers posts que fem en aquest blog de la felicitat, Matt Harding va viatjar a través de moltes nacions de la Terra, va començar a ballar, i en va filmar el resultat. Ara uns joves bascos han repetit l'experiència de l'aventurer-ballarí americà, i durant vint-i-un mesos han recorregut tots els racons d'Euskalerria, han ballat, han fet amics, i finalment n'han fet un vídeo amb la meteixa música de Garry Shyman. L'han titulat Dancing in the Basque Country (2009-2010)
Potser va ser la inspiració per fer el vídeo de la cançó de l'estiu de 2010 del Club Super 3, titulada Fem un salt, en aquest cas de Catalunya, Andorra, Mallorca i Menorca deixant alguns indrets dels Països Catalans per visitar.
Potser va ser la inspiració per fer el vídeo de la cançó de l'estiu de 2010 del Club Super 3, titulada Fem un salt, en aquest cas de Catalunya, Andorra, Mallorca i Menorca deixant alguns indrets dels Països Catalans per visitar.
dimecres, 15 de setembre del 2010
Els perills de llençar una Síndria
Va passar al concurs televisiu The Amazing Race, que emet la cadena de Televisió nord-americana CBS, aquest concurs consisteix en fer un viatge per parelles sense saber-ne la destinació, i per saber on s'ha d'anar els concursants han de passar diverses proves. El cas que ens ocupa, la concursant havia de fer punteria amb una mena de tiraxines gegant, tota divertida i sense ser gaire conscient del que li passaria va començar a disparar síndries....
dimarts, 20 de juliol del 2010
Herència de Sudàfrica 2010, la Vuvuzela
Parlàvem en aquest post, del recent Mundial de Sudàfrica, de la barreja de política i esport que tothom ha fet en diferent grau.
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.
De moment però la gent s'ho agafa amb humor, com en aquest "trailer" d'una hipotètica quarta part de la saga de "El Senyor dels Aneylls, la Comunitat de la Vuvuzela"
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.
De moment però la gent s'ho agafa amb humor, com en aquest "trailer" d'una hipotètica quarta part de la saga de "El Senyor dels Aneylls, la Comunitat de la Vuvuzela"
dijous, 3 de juny del 2010
Remi Gaillard, el més impertinent
En l'anterior post parlàvem de Jimmy Jump, reventador professional d'actes multitudinaris, la seva última aparició al festival d'Eurovision ha causat furor a la xarxa.
Però ni molt menys aconseguirà el seguiment que te el personatge del qual avui parlarem. Segur que molts el coneixeu sense saber-ho.
Remi Gaillard, és un humorista francès (de Montpellier), que es va donar a conèixer mundialment a través d'Internet. Te milions de seguidors, i la suma de visites als seus vídeos a Youtube y daylimotion sobrepassen, de llarg, els cent milions.
Es caracteritza per fer bromes, de qüestionable bon gust, a gent del carrer i a parodiar qualsevol anunci joc (de consola d'ordinador) o esport. L'aparició més famosa de Remi Gaillard va ser la final de la Copa de França de 2002, en què va celebrar la victòria amb la resta de jugadors i va arribar a saludar el que era el president de la República Francesa en aquell moment, Jacques Chirac.
Des de jugar a Mario Kart pels carrers, passant per disfressar-se de soldat de la Segona Guerra Mundial simulant el desembarcament de Normandia en una llanxa inflable, fins anar a un camp de golf caracteritzat de Neil Amstrong, Remi sempre sorprèn amb les seves esbojarrades idees.
Avui us portem dos vídeos del singular personatge que deixen les brometes de Jimmy Jump a Oslo, com una cosa angelical.
En aquest primer es dedica a fer la guitza disfressat de Cangur a tothom que és creua amb ell pels carrers de Montpellier.
Aquest altre és de la serie Decathlon, on és dedica a parodiar qualsevol tipus d'esport, emprenyant a tothom.
Si voleu continuar veient les animalades d'en Remi res millor que el seu web nimportequi
Però ni molt menys aconseguirà el seguiment que te el personatge del qual avui parlarem. Segur que molts el coneixeu sense saber-ho.
Remi Gaillard, és un humorista francès (de Montpellier), que es va donar a conèixer mundialment a través d'Internet. Te milions de seguidors, i la suma de visites als seus vídeos a Youtube y daylimotion sobrepassen, de llarg, els cent milions.
Es caracteritza per fer bromes, de qüestionable bon gust, a gent del carrer i a parodiar qualsevol anunci joc (de consola d'ordinador) o esport. L'aparició més famosa de Remi Gaillard va ser la final de la Copa de França de 2002, en què va celebrar la victòria amb la resta de jugadors i va arribar a saludar el que era el president de la República Francesa en aquell moment, Jacques Chirac.
Des de jugar a Mario Kart pels carrers, passant per disfressar-se de soldat de la Segona Guerra Mundial simulant el desembarcament de Normandia en una llanxa inflable, fins anar a un camp de golf caracteritzat de Neil Amstrong, Remi sempre sorprèn amb les seves esbojarrades idees.
Avui us portem dos vídeos del singular personatge que deixen les brometes de Jimmy Jump a Oslo, com una cosa angelical.
En aquest primer es dedica a fer la guitza disfressat de Cangur a tothom que és creua amb ell pels carrers de Montpellier.
Aquest altre és de la serie Decathlon, on és dedica a parodiar qualsevol tipus d'esport, emprenyant a tothom.
Si voleu continuar veient les animalades d'en Remi res millor que el seu web nimportequi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





