Mapa de la corrupció dels partits polítics

Molt indicatiu aquest mapa de la corrupció dels partits polítics, veurem que hi ha partits que hi surten molt i partits que no hi surten gens


Mostra Mapa de Corrupció per Partits Polítics en un mapa més gran

Canvis en la correlació de forces polítiques catalanes

Les mostres demoscòpiques comencen a reflectir una realitat canviant.

Fa només una setmana al Congrés del PP català (?), una sobre-exposada Alicia Sanchez Camacho, manifestava que l'objectiu del PP era convertir-se en la segona força política de Catalunya, la realitat és però un altre.

Segons l'enquesta publicada avui per GESOP, encarregada per "El Periódico", El PP seria ara la quarta força política, per molt poc respecte la cinquena, o sigui que menys treure pit, cara-botox.
Un altre bona notícia és que l'independentisme tornaria a ser la tercera força política i estaria al centre del debat polític català, a veure si aquesta vegada es gestiona millor l'èxit electoral!

Jorge Moragas, caverna nostrada

La caverna te la seva versió nostrada, parlem de ciutadans catalans encantats amb l'espoli i que són capaços de fer qualsevol tipus de discurs per tal de acontentar l'amo i que aquest el premiï amb un càrrec.

Un clar exemple d'això és Jorge Moragas Sánchez (Barcelona, 1965), un advocat, diplomàtic i polític català. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, té diploma del Centre d'Estudis Internacionals de Barcelona i de la Universitat de Drew (EUA). Des del 1995 és diplomàtic i ha estat assessor de Protocol de la Presidència del Govern espanyol (1995-1998 i Director del Gabinet del Secretari General de la Presidència del Govern (1998-2002). És secretari executiu de Relacions Internacionals del Partit Popular, membre del Comitè Executiu Nacional i del Comitè Regional del PP a Catalunya. Des del desembre de 2011 és cap de gabinet del president del govern espanyol.

Aquest home ha estat d'actualitat, aquest cap de setmana, pel seu discurs en el Congrés del PP català. Un discurs on ha carregat amb tots els tòpics contra el catalanisme:

Moragas, ha carregat amb contundència contra la "deriva suïcida" del nacionalisme català i la seva política "infantil, irresponsable i immadura" de buscar enemics "externs", en el Govern espanyol.
Literalment ha dit (en espanyol naturalment): "Mientras CiU relee las bases de Manresa, nosotros miramos el pacto fiscal de la UE,  el PP vive en el siglo XXI, en contraposición a los nacionalistas catalanes, instalados, en el siglo XIX".

Ja ho diuen que amb el PP tornem enrere!

Convergència no és independentista

Convergència no és independentista, això ho sap tothom, sempre marejant la cosa i escalfant al personal, quan arriba l'hora de la veritat, doncs ja se sap´, el soci preferent és el PP, i els "lobbys" catalans que fan negoci de la dependència (constructors, entitats financeres, gestores d'infrastuctures) la mar de contents.
Els de Polònia, un altre vegada ho han resumit molt bé en aquest gag emès el passat 1 de març.

Per ambaixades cares, les Espanyoles (II)

Ja vàrem parlar de la despesa innecessària de les ambaixades espanyoles en aquest post, avui en farem una segona part amb el vídeo de la intervenció d'Alfred Bosch durant la compareixença de Soraya Saez de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, a la comissió constitucional del Congrés (24/01/12). fixeu-vos- hi bé, en la cara de la Vice-Presidenta del govern, és tot un poema



Podeu complementar la informació en aquest article del seu blog

Per tota aquesta disbauxa hi ha convocada una manifestació, sota el lema, ni espoli fiscal ni espoli social aquest dissabte 28 de gener a les 16.45 a la plaça Universitat amb carrer Balmes

15 mesures d'austeritat

Ara que Mariano Rajoy a destapat algunes de les seves mesures econòmiques, i que molts votants del PP s'han sentit enganyats en menys de 15 dies (a apujat l'IRPF als assalariats)
Des d'aquest blog em fet un recull de 15 propostes recollides a la xarxa i que ens semblen interessants:

01- Desaparició del Senat i extinció dels senadors.

02- Desaparició de les Diputacions Provincials i similars.

03- Agregació de municipis menors de 3.000 habitants.

04- Desaparició dels vehicles oficials i dels viatges en primera classe, per part dels polítics.

05- Eliminació de les dietes, a incloure en sou, només les més bàsiques.

06- Eliminació de sous vitalicis i contractes blindats a polítics i empreses públiques.

07- Eliminació de prebendes en pensions a qualsevol polític.

08- Eliminació de targetes de crèdit oficials de les administracions

09- Prohibició d'acceptar qualsevol tipus de regal i prebenda, des de qualsevol càrrec públic.

10- Inhabilitació de per vida de qualsevol càrrec públic per mala gestió i malversació de fons.

11- Penes de presó per tràfic d'influències i/o desfalc.

12- L'Estat no podrà ajudar a empreses amb ànim de lucre.

13- Les empreses amb beneficis no podran acomiadar als seus treballadors.

14- Augmentar el percentatge de retenció de l'IRPF de les SICAV (Societats d'Inversió de les grans fortunes) que actualment estan situades al lamentable 1% de l'IRPF.

15- Impost de Successions i de Patrimoni per a fortunes superiors al milió d'euros.

Clar i català, diumenge República del Sí o Rubajoy (Apoyaré)

Quant un polític espanyol diu "Apoyaré.... Catalunya", realment vol dir "No pagaré.... Catalunya"



Nosaltres ho tenim clar, Comunitat Autònoma "Game Over", volem la República del Sí

Gregorio Peces Barba, FILL DE PUTA

Està clar que les declaracions, del pare de la Constitució, Gregorio Peces Barba, sobre els bombardejos de Barcelona, són una autèntica provocació, d'algú que menysprea la vida i que te sentit ocupant del territori.

De les reaccions que han generat les les paraules d'aquest proto-terrorista (és bombardejava Barcelona per generar terror) la que considerem més moderada és la del diputat Joan Tardà, també és la més descriptiva.

Des d'aquest moderat bloc rebutgem les reaccions de la major part de la classe política catalana per aquest afer. Per que són:  

Extremistes, en la seva condescendència.
Radicalment toves. 
Ultraconservadores, en el seu to

Nosaltres com a suport al senyor Tardà, dediquem aquesta cançó, en l'únic idioma capaç d'entendre qui va presidir el Congrés espanyol, i que en qualsevol democràcia occidental seria jutjat per justificació de genocidi.

Peces Barba, ni oblit ni perdó FILL DE PUTA!!!

Amb Oriol Junqueras, ERC recupera la centralitat política

Al mes de desembre de l'any passat fèiem aquest post, donant en el nostre punt de vista sobre la crisi d'ERC. Avui 10 mesos desprès, el partit a executat una renovació profunda, començant per les seccions locals i les federacions comarcals ja que moltes d'elles han canviat les seves executives, el procés s'ha culminat amb l'elecció d'Oriol Junqueras, com a President i Marta Rovira com a Secretària.

El discurs de cloenda del Congrés de Junqueras va ser d'aquells que fan època, èpic i emotiu, un bon resum de per on aniran els trets al partit més antic del Parlament.

L'estelada de Cesc, barrejar esport i política

El Barça ha tornat a guanyar la Super Copa d'Europa, ja en van quatre, el partit no ha sigut del millors que ha fet el conjunt blaugrana però ha arribat a un nivell, que quan no juga bé també guanya.

Si busqueu informació del partit, anàlisi tècnica i altres coses segur que els mitjans especialitzats us en informaran millor. Nosaltres hem obert aquest post per parlar de les reaccions al gest del jugador del Barça de posar-se una estelada a la celebració:

La Caverna: Primer ha reaccionat amb la seva clàssica hipocresia, s'han posat com fieres, amb allò de barrejar política i esport, especialitat de la casa, tal com ja vam explicar en aquest post desprès del mundial, ells són els mestres d'aquesta barreja. Un cop embafats de demagògia, ha començat una campanya d’incitació a la violència contra Cesc que ha originat fins i tot una etiqueta a Twitter, #cescmuerte (quart tema més utilitzat a espanya la nit de la final) on molts dels comentaris son directament susceptibles d'aplicar el de codi penal.

La Junta del Barça: El President Rosell, i tota la seva junta, han amagat un altre cop el cap sota l'ala, i no han sortit, en cap moment, en defensa del jugador, davant la fúria desbocada d'odi, dels mitjans de comunicació cavernaris. No només a fallat el Barça, les autoritats esportives catalanes haurien d'haver sortit en defensa de Cesc i el seu dret a la llibertat d'expressió.

TVE3: Vergonyosa l'actitud de la televisió pública catalana, silenciant el gest d’un jugador català durant la retransmissió, i sobretot desprès al telenotícies on anuncien que donaran tots els detalls de la final, i començen a donar una sèrie d'imatges, que si Sandro riu (com si és vol fer una palla) de si aquest porta la copa així i l'altre aixà, que si el vestidor..... però cap referència a l'estelada, lamentable.

El Jugador: La reacció del jugador ha sigut la típica del catalanet acomplexat i ha demanat tres vegades perdó a traves de twitter. És curiós que per portar un drap (si, si, un drap) a l'esquena, triguis 3 segons a demanar perdó i per fotre el dit al l'ull (si estàs al bàndol espanyol) no ho hagis de fer i a sobre te'n mostris orgullós.

S'ha creat una etiqueta a  Twitter per comentar tot allò relacionat amb aquest afer: #CescEstalada

Camps dimiteix !!! ja era hora tros de mentider

El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (conegut amb el sobrenom de 'el curita') cedeix a les pressions i plega pel cas dels vestits, segons ha anunciat avui 20 de juliol en roda de premsa.
Camps en cap moment s'ha considerat culpable de la trama Gürtel i s'ha limitat a culpar el govern espanyol i l'oposició valenciana de difamar sobre ell. "Hem lluitat contra un sistema dur i brutal, un sistema que no trobarà en mi ni un euro més, ni un bé més que els que he declarat".
 La decisió arriba uns dies després que el jutge decidís obrir un judici oral contra Camps per un suposat delicte de suborn. Aquest dimecres s'esperava que acudís al TSJPV per declarar-se culpable i acceptar una multa però finalment ha anunciat la seva dimissió.

Des d'aquest modest blog poc podem afegir, només recomanar l'immens editorial que li dedica avui Vicent Partal a Vilaweb, titulat: L'adéu d'un sucursalista penós

Com ha "homenatge" i resum de la carrera política d'aquest mentider, demagog, populista, i anti-català, res millor que un gag de Polònia, que ja havíem posat anteriorment

A ERC li cal un nou Congrés de Vilafranca

Poc desprès de les eleccions al Parlament de Catalunya un cop confirmats els desastrosos resultats d'ERC, el mes de desembre escrivíem un post, que vistos els resultats d'ERC aquestes eleccions municipals és plenament vigent, sota el títol A ERC li cal un nou Congrés de Vilafranca creiem que val la pena recuperar-lo

10-A Barcelona Decideix, avui més que mai capital de Catalunya

Avui arribem a la culminació del procés iniciat a Arenys de Munt el passat 13 de setembre de l'any 2009, la consulta per la independència arriba al cap i casal.
D'aquella primera consulta al petit poble del Maresme, amb una sola mesa electoral, passem a la complexa organització de Barcelona Decideix, amb més de 3.000 voluntaris i més de 350 col·legis electorals.
L'esforç fet per organitzar la consulta a Barcelona, també s'ha vist recompensat per la gran quantitat de personalitats que s'han adherit a la consulta, així com el gran nombre d'entitats que hi han col·laborat.

Les consultes s'han convertit en un autèntic fenomen de mobilització i participació popular, per desesperació dels no demòcrates (auto-anomenats no nacionalistes) que han intentat primer ignorar-les (sense èxit), desprès ridiculitzar-les (sense èxit), per passar al finalment a atacar-les de manera des-acomplexada, la portada del Periodico de divendres 8 d'abril de 2011, passarà a la història com a clara mostra de l'auto-odi de determinada casta periodística (per sort en regressió) del País.

Avui, la capital catalana actuarà de cap de cartell del que s'ha anomenat més d'una vegada la festa de la democràcia que pregunta "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió europea?

Tots el Barcelonins a votar !!!!!!

ERC, 80 anys

El 19 de març Esquerra Republicana de Catalunya fa 80 anys, esquerra és el partit degà del nostre país.

El partit a tingut una història prou convulsa, plena d'alegries i decepcions, ha passat per tràngols molt difícils, malgrat tot, ha estat un dels motors dels canvis i avenços d'aquest país, el partit de l'esquerra no dogmàtica, que sempre estarà a favor de la llibertat, dels drets humans, de la injustícia, allunyat de la demagògia, amant del civisme i  també de l'ordre. És l'esquerra nacional que no defallirà mai en lluita dels catalans per assolir l'estat propi.

Per commemorar l'esdeveniment el republicans han editat aquest magnífic i emotiu vídeo.

Campanya perquè la Generalitat pregunti per la independència a les seves enquestes

El passat mes d'octubre ens fèiem ressò de #votaindependencia, una iniciativa a la xarxa d'una sèrie d'activistes encapçalats per Xavier Mir , on és promovia un hashtag a twitter en el qual es demanava que és votés independència de manera genèrica, fos quin fos el vot de cada un d'ells, era igual que és votés ERC, SI o Rcat.

Avui Xavier Mir encapçala un altre iniciativa a aquesta mateixa xarxa social, aquesta vegada demana a @joanaortega (Vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals) que el baròmetre d'opinió política, pregunti directament sobre la independència.

Actualment, el BOP (Baròmetre d’Opinió Política de la Generalitat, amb quatre emissions l’any) pregunta quina hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya i dóna quatre opcions. El promotor demana que es pregunti què es votaria en un referèndum d’independència: sí o no. Aquest canvi no tindria cap cost econòmic i permetria fer el seguiment del suport a la independència i detectar en quin moment deixa d’haver-hi risc de fractura social.

No cal dir que des d'aquest modest blog, com ja vàrem fer amb el #votaindependencia, ens sumem a aquesta lloable iniciativa.

Teniu Twitter? doncs cliqueu aquí: http://act.ly/30b

A ERC li cal un nou Congrés de Vilafranca

Després del mals resultats  que ERC ha obtingut a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, un grup de militants anònims creiem que cal fer una reflexió.
D’entrada hi ha molta gent interessada, de fora el partit, en convertir això en un ball de dimissions, baralles i punyalades “traperes”, per que els interessa una ERC afeblida i barallada.

Creiem que no és el moment de dimissions en bloc ni de congressos extraordinaris (l’últim va ser lamentable) hem de pensar que el cicle electoral l’acabarem el proper mes de maig a les eleccions municipals, un cop passades aquestes eleccions si cal fer un Congrés.

Si al partit hi ha d’haver canvis (d’orientació i de persones)  s’ha de fer ordenadament i no de manera traumàtica, com ha sigut habitual en la convulsa història recent del partit.
Esperem i desitgem que les coses és facin des de dins i amb el màxim consens i correcció. No han de començar a desfilar militants o executives locals "rajant" en públic de la direcció o d’aquest o aquell càrrec del partit. Seria bo que per una vegada la militància tingués sentit d’organització, en això a ERC n’hem d’aprendre molt del PSC (PSC-PSOE) i CiU.Creiem que el replantejament que ha de fer ERC va més enllà de qui ha d’ocupar la direcció.

L’estratègia d’esquerra ha vingut marcada pel Congrés de Vilafranca de l’any 1996, on el partit iniciava el viatge de l’esquerra nacional i s’apostava fort en la confluència de les qüestions socials i nacionals com element estratègic per avançar cap a una majoria social sobiranista.
Dos eixos marcaven clarament el discurs: l’equidistància dels dos grans partits i l’espoli fiscal que pateix el nostre país. El primer s'ha anat qüestionat amb el pas del temps i ha perdut credibilitat sobretot després del segon tripartit i els pactes a les diputacions;  el segon punt és avui assumit per totes les forces del catalanisme. Ens cal doncs un nou missatge i algunes cares noves, per donar credibilitat al projecte.

Ara és el moment de llançar un missatge positiu, procurar fer un Congrés de Vilafranca 2, que rellanci el partit com ho va fer el de l’any 1996, és necessari tornar a il·lusionar la militància i l’entorn amb nous missatges, noves estructures i repetim algunes cares noves, cal també recuperar persones que ens abandonat els darrers anys.

Molta gent vol enterrar esquerra, però gràcies a la gent de base, que porta molts anys picant pedra des dels barris i els municipis, el partit és molt més fort del que els nostres enemics voldrien. Situacions molt pitjors hem sigut capaços de remuntar.

Salut i Independència.

Diumenge 28N eleccions, recull de vídeos de campanya

Farem un recull de vídeos de campanya per aquesta jornada de reflexió, els anirem afegint conforme els anem trobant

Convergència i Unió, vídeo presidencialista


Esquerra Republicana, apel·la a les emocions Gent valenta


ICV són més d'esquerres que ningú (diuen)


PSC(PSC-PSOE)Montilla parla (però no comunica)


PP de Catalunya (o no) fent por a la gent.

Iniciativa Independetista conjunta a Twitter #Votaindependencia!

Des de la xarxa una sèrie d'activistes encapçalats per Xavier Mir (un altre iniciativa seva), estan promovent un hashtag al twitter que demana a la gent, que vagi a votar el 28-N, i que voti Independència

El grup pretén donar un missatge conjunt, sigui quin sigui el vot de cada un d'ells, és igual si uns voten ERC, SI o Rcat., del que és tracta és d'unificar el missatge independentista ja que políticament no ha estat possible. En definitiva com diuen els seus impulsors ''no passa res perquè no anem junts, però si que cal donar aquest missatge d'unitat''

#votaindependencia és també una petició formal a CiU perquè no traeixin l'esperit del 10 de juliol i perquè es repensin la determinació de no fer ni declaració d'independència ni referèndum en tota la legislatura vinent.

No cal dir que des d'aquest modest blog ens sumem a aquesta lloable iniciativa.

La Diada i el nou Independentisme

Últimament, sembla que l'esport preferit del nou Independentisme és carregar contra ERC. Les ires d'aquesta gent sempre van mal enfocades, des d'aquest món, és crítica amb molt mala llet al partit de Puigcercós, el nois d'Intereconomia no ho farien millor.

Aquesta setmana s'ha fet pública una carta del CCN (Centre Català de Negocis) acusant a ERC de no se que, repetim sembla que l'únic horitzó del nou independentisme sigui culpar a ERC de tot. Sembla que si encara no som independents, és per que ERC no vol, oblidant que les forces hegemòniques del país (CiU i PSC(PSC-PSOE)) són unionistes.

No ens agrada gens com ens barallem els independentistes. Esperem i desitgem que aquesta Diada, l'independentisme, en general, no torni a fer el ridícul, a fer-se retrets, a discutir de manera estèril,  debats del tipus, tu m'has fet, tu m'has dit, si tu fas jo faré, etc..

Moltes vegades aquestes discussions agafen un caire ridícul, i ens ve al cap aquella memorable escena de la pel·licula La Vida de Brian..........

Com veuen el 10-J altres personatges

De la manifestació del passat 10 de juny, La manifestació independentista més gran de la història, hi ha hagut diferents recomptes i punts de vista, la mateixa organització (Òmnium Cultural), donava una xifra d'assistents, la Guàrdia Urbana, també, fins hi tot l'empresa Lynce s'hi va atrevir (tothom és lliure de fer el ridícul).

El millor que podem fer és agafar-ho tot amb una mica d'humor, tal com ha fet El Bixo, que ha editat aquest divertidíssim vídeo, partint d'un famós tall, d'una pel·licula  alemanya sobre la vida de Hitler.

Sembla ser que aquest vídeo ha esta esborrat diverses vegades pels administradors de Youtube i Vimeo, per problemes de copyright (això diuen) veurem quan dura aquí, si l'esborrisin, a dailymotion encara es pot veure.