Un partit polític autonomista, de les nostres contrades, intenta fer-nos creure que no és el mateix votar Rajoy que Rubalcaba, doncs per nosaltres sí.
El problema és que molts (catalans, bascos, espanyols...) no ens sentim gens representants pel debat. Van parlar molt de sanitat i educació, competències que a moltes comunitats autònomes son exclusives, per tant si fossin respectuosos amb la llei (no ho són ni l'un ni l'altre) no hi tindrien res a dir.
Això sí cap dels dos va fer esment al fiançament de les comunitats autònomes (ells les creen i no se les creuen); Ni una paraula sobre la relació entre els Països Catalans i Espanya i res de res sobre obre el procés de pau obert a Euskalerria.
Suposem que per acord previ dels dos candidats no és va fer ni un esment de la corrupció (els dos partits tenen o gent processada o a la presó), millor no parlar-ne
Tot tenia un aire dels anys 80, el decorat, el moderador, un referent del "periodisme progressista" d'aquesta època, que no va preguntar ni dirigir el debat cap a temes que incomodessin a Rubalcaba o Rajoy, i per acabar-ho d'adobar a la prèvia, va dirigir unes paraules a l'audiència en italià i en portugués (homenatge al fill de puta de Peces Barba?), res de català basc o gallec no fos cas que fossin plurals.
Per nosaltres qui millor va descriure el debat, hores abans que aquest comencés, va ser Alfred Bosch, dient que el cara a cara entre Rubalcaba i Rajoy s'acabaria convertint en un "cul a cul".
Probablement per tot això l'etiqueta que va triomfar més a twitter va ser #Rubajoy els dos candidats son intercanviables, tenen moltes coses en comú, la més destacada: Cap dels dos sap parlar anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada