Internet a creat petits herois, ja va dir Andy Wharhol, que tothom te dret ha gaudir de 15 minuts de glòria a la televisió, ara amb la aparició de la xarxa de xarxes, més que 15 minuts de glòria podríem dir que tothom te dret a fer un vídeo viral d'èxit, com aquesta noia, capaç de fer equilibris amb 15 llibres al cap, mentre recita els 100 primers decimals del número Pi, i de passada resol el Cub de Rubik.
Heroïna o senzillament poca feina?
dilluns, 8 d’agost del 2011
dimecres, 3 d’agost del 2011
Segons un columnista de Financial Times: Catalunya retalla mentre que les regions espanyoles prenen el pèl
Richard Stovin-Bradfod, un dels columnistes del 'Financial Times', diu en una entrevista a l'ACN, que el govern espanyol exigeix una reducció de la despesa que Catalunya ja està intentant aplicar, però algunes regions prenen el pèl a Madrid.
Stovin-Bradford defensa que "des de fora es veu que Catalunya està adoptant mesures bastant fortes" i "difícils" per rebaixar el seu dèficit mentre que en "algunes regions del sud la despesa encara no s'ha reduït gaire". Stovin-Bradford admet que el sostre de l'1,3% suposa una "reducció brutal que a Catalunya és bastant difícil d'aconseguir" i alerta que l'Estat encara "no ha fet el màxim" per assumir les seves pròpies responsabilitats en la crisi.
Catalunya és una regió que rendeix molt, però també té els seus costos, perquè té una despesa pública bastant elevada", recorda Richard Stovin-Bradford, que forma part de l'equip de la prestigiosa columna Lex del 'Financial Times'. El periodista i expert econòmic admet que "Catalunya no ho pot fer tot" perquè té un poder "delimitat" i que cal que l'estat espanyol "es responsabilitzi per altres despeses" i garanteixi que tothom retalla pressupostos.
En algunes regions del sud la despesa encara no s'ha reduït gaire, i allà hi ha la clau", assegura Stovin-Bradford. Segons ell, el govern espanyol "no disposa de mesures gaire fortes per controlar" les autonomies però "ho ha de fer". Stovin-Bradford assegura que cada comunitat autònoma "ha de fer el màxim" perquè l'Estat pugui sortir de la crisi.
Els Catalans continuem treballant pels altres, mentre nosaltres retallem ells no, fins quan?
Stovin-Bradford defensa que "des de fora es veu que Catalunya està adoptant mesures bastant fortes" i "difícils" per rebaixar el seu dèficit mentre que en "algunes regions del sud la despesa encara no s'ha reduït gaire". Stovin-Bradford admet que el sostre de l'1,3% suposa una "reducció brutal que a Catalunya és bastant difícil d'aconseguir" i alerta que l'Estat encara "no ha fet el màxim" per assumir les seves pròpies responsabilitats en la crisi.
Catalunya és una regió que rendeix molt, però també té els seus costos, perquè té una despesa pública bastant elevada", recorda Richard Stovin-Bradford, que forma part de l'equip de la prestigiosa columna Lex del 'Financial Times'. El periodista i expert econòmic admet que "Catalunya no ho pot fer tot" perquè té un poder "delimitat" i que cal que l'estat espanyol "es responsabilitzi per altres despeses" i garanteixi que tothom retalla pressupostos.
En algunes regions del sud la despesa encara no s'ha reduït gaire, i allà hi ha la clau", assegura Stovin-Bradford. Segons ell, el govern espanyol "no disposa de mesures gaire fortes per controlar" les autonomies però "ho ha de fer". Stovin-Bradford assegura que cada comunitat autònoma "ha de fer el màxim" perquè l'Estat pugui sortir de la crisi.
Els Catalans continuem treballant pels altres, mentre nosaltres retallem ells no, fins quan?
dilluns, 1 d’agost del 2011
Canal 9 descobreix que Valencià i Mallorquí son la mateixa llengua
Tots coneixem que al País Valencià des de que governa el PP, s'han fet tots els esforços del món, per intentar diferenciar el Català que és parla a Catalunya del que és parla al País Valencià i a les Illes Balears. Però ves per on, a Canal 9, la televisió més manipulada del món occidental, se'ls hi ha escapat aquest reportatge del poble de Tàrbena (Marina Baixa), on resulta que els seus habitants parlen un Valencià Salat.
La reportera ha fet (segurament sense ser-ne conscient) un gran reportatge per reivindicar la unitat de la llengua catalana, segur que a blaveros i gonelles no els hi ha agradat gens.
Pareu atenció al minut i.40 segons surt un mapa dels Països Catalans!!!
La reportera ha fet (segurament sense ser-ne conscient) un gran reportatge per reivindicar la unitat de la llengua catalana, segur que a blaveros i gonelles no els hi ha agradat gens.
Pareu atenció al minut i.40 segons surt un mapa dels Països Catalans!!!
dissabte, 30 de juliol del 2011
La caverna extrema del País Valencià, es a Llíria
Álvaro González Andreu, Estudiant de Dret i ADE de la Universitat de València, ha estat el guanyador de la III Edició del Premi Nacional d'Oratòria Gabriel Cisneros Que organitza la Fundació DENAES, Por la Defensa de la Nación Española. El premi, dirigit a estudiants universitaris d'entre 18 i 25 anys, te com a objectiu fomentar el patriotisme (espanyol) de manera desacomplexada i la participació dels joves en la vida pública.
Alvaro Gonzalez és un murcià resident a Lliria, va ser el candidat número 20 de la llista del PP per aquesta població, e3n els seu discurs denuncia la suposada discriminació dels castellans a València (pobrets), és a dir que tenen problemes per a viure la seua puresa racial castellana. Ens trobem doncs com les èlits castellanes d'ideologia supremacista, preparen al PP per a consolidar el seu poder. Coneixen la importància de l'oratòria i s'entrenen. Un bon lider ha de ser un bon orador. Així és fabriquen monstres "no nacionalistes"
Alvaro Gonzalez és un murcià resident a Lliria, va ser el candidat número 20 de la llista del PP per aquesta població, e3n els seu discurs denuncia la suposada discriminació dels castellans a València (pobrets), és a dir que tenen problemes per a viure la seua puresa racial castellana. Ens trobem doncs com les èlits castellanes d'ideologia supremacista, preparen al PP per a consolidar el seu poder. Coneixen la importància de l'oratòria i s'entrenen. Un bon lider ha de ser un bon orador. Així és fabriquen monstres "no nacionalistes"
dimecres, 27 de juliol del 2011
Terratombats - Mitjons Blancs, cançó de l'estiu?
Sembla que per fi tindrem més d'una cançó de l'estiu, desprès de l'inesperat èxit dels Catarres i els seu Jennifer, ara arriben Terratombats, amb el divertit Mitjons Blancs.
Com diuen ells mateixos a Youtube: "Els mitjons blancs són una icona que sovint s'identifica amb una manera de fer d'aquells guiris que visitaven i visiten les nostres contrades, especialment a l'estiu, a la recerca de sol, platja i festa. Durant molt de temps, el nostre país ha viscut amagat de cara a aquests turistes, que tenen una visió distorsionada del país on van a estiuejar, esperant trobar-hi els toros, la sangria o les sevillanes.
Sovint hem de fer un esforç pedagògic per explicar-los on es troben i què és típic de casa nostra; per explicar-los que aquells tòpics que pensen trobar (i que troben en algunes situacions) no són propis de la nostra terra, que té una llengua, una cultura i unes tradicions que cal que coneguin si volen gaudir del país d'una manera més real i autèntica".
Aquí la lletra:
Benvingut a casa nostra, véns a gaudir de la costa
Arribes a terra estranya que algú t’ha dit que és Espanya
Voltes amb flors a la camisa, per Lloret, Salou o Eivissa
Mitjons blancs amb les sabates, i ulleres de sol barates
Véns a torrar-te a l’estiu, aprofitant l’ambient festiu
I fas turisme sexual , que la cultura t’és igual
Ei guiri!
I encara no és migdia, ja t’afartes de sangria
És la teva obsessió, beure sense aturador
I a les rambles per lligar, duus barret de mexicà
I fas gresca i xerinola, tot tocant les castanyoles
Has sentit que aquí hi ha ‘fiesta’, corrides, toros i ‘siesta’
Ai flamenco i sevillanes, i altres llegendes urbanes
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
Per molt que siguis estranger, quatre coses has de saber
Som un poble acollidor, però amb la nostra tradició
Barretina i castellers, Moreneta i bastoners
El porró i la sardana, i la rumba catalana!
Aquí parlem català, No hi volem pas renunciar
No ho fem per tocar la pera, de parlar és nostra manera
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
Noi t’han ben ensarronat, amb la nostra identitat
Tan de bo que la cançó, T’hagi ensenyat la lliçó
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
Com diuen ells mateixos a Youtube: "Els mitjons blancs són una icona que sovint s'identifica amb una manera de fer d'aquells guiris que visitaven i visiten les nostres contrades, especialment a l'estiu, a la recerca de sol, platja i festa. Durant molt de temps, el nostre país ha viscut amagat de cara a aquests turistes, que tenen una visió distorsionada del país on van a estiuejar, esperant trobar-hi els toros, la sangria o les sevillanes.
Sovint hem de fer un esforç pedagògic per explicar-los on es troben i què és típic de casa nostra; per explicar-los que aquells tòpics que pensen trobar (i que troben en algunes situacions) no són propis de la nostra terra, que té una llengua, una cultura i unes tradicions que cal que coneguin si volen gaudir del país d'una manera més real i autèntica".
Aquí la lletra:
Benvingut a casa nostra, véns a gaudir de la costa
Arribes a terra estranya que algú t’ha dit que és Espanya
Voltes amb flors a la camisa, per Lloret, Salou o Eivissa
Mitjons blancs amb les sabates, i ulleres de sol barates
Véns a torrar-te a l’estiu, aprofitant l’ambient festiu
I fas turisme sexual , que la cultura t’és igual
Ei guiri!
I encara no és migdia, ja t’afartes de sangria
És la teva obsessió, beure sense aturador
I a les rambles per lligar, duus barret de mexicà
I fas gresca i xerinola, tot tocant les castanyoles
Has sentit que aquí hi ha ‘fiesta’, corrides, toros i ‘siesta’
Ai flamenco i sevillanes, i altres llegendes urbanes
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
Per molt que siguis estranger, quatre coses has de saber
Som un poble acollidor, però amb la nostra tradició
Barretina i castellers, Moreneta i bastoners
El porró i la sardana, i la rumba catalana!
Aquí parlem català, No hi volem pas renunciar
No ho fem per tocar la pera, de parlar és nostra manera
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
Noi t’han ben ensarronat, amb la nostra identitat
Tan de bo que la cançó, T’hagi ensenyat la lliçó
Ei guiri, don’t you understand?
this is Catalonia my friend!
diumenge, 24 de juliol del 2011
Es crea el primer llit pensat especialment per fer l'amor
La rutina és el pitjor dels problemes als quals s'enfronten multitud de parelles després de diversos anys de convivència. Existeixen mètodes per prevenir o solucionar el desencís romàntic que provoca la monotonia, però en molts casos l'avorriment, els dies ximples, les nits grises o les estones mortes poden evitar dedicar més atenció a la nostra vida sexual. Per recuperar la passió dels primers dies, podem començar redecorant el dormitori.
D'aquest tema n'entén, i molt, Margarita Bonita , una empresa catalana que va néixer el 2010 i que acaba de revolucionar el món de les relacions de parella creant una àmplia gamma de productes únics i exclusius, el disseny està pensat per afavorir al màxim les relacions íntimes. Els artífexs d'aquest projecte, Gener Romeu i Jaume Casteràs, no s'han rendit davant la crisi i pretenen d'aquesta manera ajudar a les parelles a fugir del conformisme i disparar les seves fantasies. Com? Descobrint les qualitats que s'amaguen sota l'aspecte d'un mobiliari aparentment convencional.
Darrere de cada un dels mobles desenvolupats per Margarita Bonita hi ha un procés de creació, proves i assaigs de gairebé dos anys. Per al desenvolupament de tots els seus projectes, la marca rep assessorament tècnic d'un equip de col.laboradors format per diferents professionals, des sexòlegs o metges fins a estilistes, passant per enginyers i decoradors. En la fabricació s'utilitzen materials de gran qualitat i es té en compte fins al més mínim detall de seguretat. Una important inversió en R + D que s'ha vist especialment reflectida en el seu producte estrella: el primera llit del món pensat, a més de per dormir, per fer l'amor
L'anomenada Movement Bed amaga al seu interior un sofisticat motor capaç de reproduir el ritme corporal al fer l'amor. El suport del llit està realitzat en diversos tipus de fusta, segons la mida i les necessitats del client, però la varietat pot anar des del tauler finlandès fins al hidrofugat, i disposa d'uns leds RGB que permeten crear diferents ambients. Així mateix, genera un sentiment de lleugeresa al practicar sexe, perquè l'esforç del moviment el fa principalment el llit, que compta amb diversos tipus d'intensitats. Així, ajuda en el joc eròtic a les persones amb trastorns d'esquena o que, pel motiu que sigui, tenen problemes físics.
Tenen també altres tipus de productes com el Secret Cube, un puf d'elegant disseny que amaga tot un món de plaers eròtics en el seu interior: un equip de música, leds, un mirall a la base i que és modula de manera que la parella deixi anar la seva imaginació...
D'aquest tema n'entén, i molt, Margarita Bonita , una empresa catalana que va néixer el 2010 i que acaba de revolucionar el món de les relacions de parella creant una àmplia gamma de productes únics i exclusius, el disseny està pensat per afavorir al màxim les relacions íntimes. Els artífexs d'aquest projecte, Gener Romeu i Jaume Casteràs, no s'han rendit davant la crisi i pretenen d'aquesta manera ajudar a les parelles a fugir del conformisme i disparar les seves fantasies. Com? Descobrint les qualitats que s'amaguen sota l'aspecte d'un mobiliari aparentment convencional.
Darrere de cada un dels mobles desenvolupats per Margarita Bonita hi ha un procés de creació, proves i assaigs de gairebé dos anys. Per al desenvolupament de tots els seus projectes, la marca rep assessorament tècnic d'un equip de col.laboradors format per diferents professionals, des sexòlegs o metges fins a estilistes, passant per enginyers i decoradors. En la fabricació s'utilitzen materials de gran qualitat i es té en compte fins al més mínim detall de seguretat. Una important inversió en R + D que s'ha vist especialment reflectida en el seu producte estrella: el primera llit del món pensat, a més de per dormir, per fer l'amor
L'anomenada Movement Bed amaga al seu interior un sofisticat motor capaç de reproduir el ritme corporal al fer l'amor. El suport del llit està realitzat en diversos tipus de fusta, segons la mida i les necessitats del client, però la varietat pot anar des del tauler finlandès fins al hidrofugat, i disposa d'uns leds RGB que permeten crear diferents ambients. Així mateix, genera un sentiment de lleugeresa al practicar sexe, perquè l'esforç del moviment el fa principalment el llit, que compta amb diversos tipus d'intensitats. Així, ajuda en el joc eròtic a les persones amb trastorns d'esquena o que, pel motiu que sigui, tenen problemes físics.
Tenen també altres tipus de productes com el Secret Cube, un puf d'elegant disseny que amaga tot un món de plaers eròtics en el seu interior: un equip de música, leds, un mirall a la base i que és modula de manera que la parella deixi anar la seva imaginació...
divendres, 22 de juliol del 2011
El vídeo Benvolgut de Manel, genera controvèrsia
El nou vídeo del Grup Manel, de la cançó Benvolgut, estrenat el passat dimarts 19 de Juliol, s'ha rodat en 16 mil·límetres i al parc natural del Montseny. Sergi Pérez, que ja va dirigir el vídeo de Dona estrangera, és l'autor d'aquesta peça cinematogràfica que il·lustra de manera metafòrica el tema i que té la banda com a protagonista. Aquest vídeo ha generat molta controvèrsia a les Xarxes Socials i a Fòrums com el del Racó Català, hi ha gent que és queixa que el vídeo no te cap relació amb el que explica la cançó, jutjeu vosaltres mateixos:
La lletra de la Cançó és aquesta:
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
La lletra de la Cançó és aquesta:
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
dimecres, 20 de juliol del 2011
Camps dimiteix !!! ja era hora tros de mentider
El president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps (conegut amb el sobrenom de 'el curita') cedeix a les pressions i plega pel cas dels vestits, segons ha anunciat avui 20 de juliol en roda de premsa.
Camps en cap moment s'ha considerat culpable de la trama Gürtel i s'ha limitat a culpar el govern espanyol i l'oposició valenciana de difamar sobre ell. "Hem lluitat contra un sistema dur i brutal, un sistema que no trobarà en mi ni un euro més, ni un bé més que els que he declarat".
La decisió arriba uns dies després que el jutge decidís obrir un judici oral contra Camps per un suposat delicte de suborn. Aquest dimecres s'esperava que acudís al TSJPV per declarar-se culpable i acceptar una multa però finalment ha anunciat la seva dimissió.
Des d'aquest modest blog poc podem afegir, només recomanar l'immens editorial que li dedica avui Vicent Partal a Vilaweb, titulat: L'adéu d'un sucursalista penós
Com ha "homenatge" i resum de la carrera política d'aquest mentider, demagog, populista, i anti-català, res millor que un gag de Polònia, que ja havíem posat anteriorment
Camps en cap moment s'ha considerat culpable de la trama Gürtel i s'ha limitat a culpar el govern espanyol i l'oposició valenciana de difamar sobre ell. "Hem lluitat contra un sistema dur i brutal, un sistema que no trobarà en mi ni un euro més, ni un bé més que els que he declarat".
La decisió arriba uns dies després que el jutge decidís obrir un judici oral contra Camps per un suposat delicte de suborn. Aquest dimecres s'esperava que acudís al TSJPV per declarar-se culpable i acceptar una multa però finalment ha anunciat la seva dimissió.
Des d'aquest modest blog poc podem afegir, només recomanar l'immens editorial que li dedica avui Vicent Partal a Vilaweb, titulat: L'adéu d'un sucursalista penós
Com ha "homenatge" i resum de la carrera política d'aquest mentider, demagog, populista, i anti-català, res millor que un gag de Polònia, que ja havíem posat anteriorment
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


