Els deu accessoris més ridículs per l'iPhone

Els accessoris de l'iPhone s'han convertit en una manera de facilitar la vida als usuaris d'aquest telèfon. Però no sempre acaben sent útils.
La revista Mashable ha elaborat una llista amb els deu accessoris per l'iPhone més ridículs que existeixen al mercat.

Visor de televisió
Amb aquesta singular gorra es poden veure pel·lícules a qualsevol lloc. Costa uns 20 dòlars.
La web de tecnologia Gizmodo ho ha qualificat com el millor accessori de la història de l'iPhone. Però també com el pitjor.

Guants amb dits al descobert
Alguns li trobaran utilitat. Aquest invent va destinat per tots aquells que intentin utilitzar el seu iPhone amb els guants posats. Per solucionar aquest enorme problema un grup de nord-americans han creat uns guants que deixen al descobert els dits índex i polze per poder tocar els botons de l'aparell.

Suport per a videojocs
Aquesta espècie de volant és en realitat un adaptador per jugar més còmodament (o no ) amb l'iPhone. Sempre que estigueu asseguts al sofà de casa vostra, no és gaire portable. El preu aproximat del "Marware Game Grip" ronda els 40 dòlars i es pot adquirir, com la majoria d'accessoris, a través d'internet.

Funda de cowboy
Aquesta funda farà les delícies dels pistolers. En aquest "iPhone Gadget Holster" es pot guardar l'iPhone, els auriculars, les claus, monedes, i altres coses. Així no serà necessari portar els aparells a la butxaca.

Llapis tàctil
Una de les millors característiques de l'iPhone és, segons el propi Steve Jobs (Director general d'Apple), la seva pantalla tàctil. Però alguns preferiran (hi ha gent per tot) fer servir un llapis tàctil al més pur estil de les arcaiques PDAs, per no posar els seus dits al caríssim aparell.

Teleobjectiu per a la càmera de fotos
Un altre dels accessoris més curiosos per al dispositiu d'Apple. Amb aquest teleobjectiu és possible augmentar fins a sis vegades la imatge, encara que per fer fotos així, el més recomanable és comprar-se una càmera de fotos réflex, i fer servir el telèfon per a altres coses.

Funda amb forma de dessuadora
Les fundes per l'iPhone tenen la seva utilitat, especialment per als esquerrans que s'hagin comprat l'última versió del smartphone, però aquesta amb forma de dessuadora no sembla la millor opció. Ara això no se sap mai.

Suport per a paper higiènic
Un dels accessoris més surrealistes de tots. Aquest altaveu inclou un suport per col·locar-hi el rotllo de paper higiènic. El seu nom complet és "iCarta Toilet Roll Holder".

Teclat físic
Encara que l'iPhone tingui el seu propi teclat (virtual), els creadors d'aquest accessori han pensat que seria molt millor incorporar un teclat físic al dispositiu.

Netejavidre
Un eixugaparabrisa per l'iPhone, d'efectivitat i practicitat dubtosa. Tant de bo sigui només una broma. Funciona amb connexió USB, com no podia ser d'una altre manera. Desconeixem el preu d'aquest singular "gadget".

La Roja contra el Barça

La federació espanyola de futbol a consumat la vergonya anunciada. El seleccionador d'aquesta federació, Vicente del Bosque, a convocat a set jugadors del Barça, per jugar una costellada a l'estadi Azteca de Mèxic DF (més de 2.000 metres d'alçada) aquest 11 d'agost.

Cal dir que els jugadors del Barça encara no s'han pogut entrenar amb els seu equip (que és qui els hi paga els onerosos sous) des del passat 16 de maig, dia en que és va acabar la lliga, i que d'aquí tres dies és juga el partit d'anada de la Super Copa d'Espanya a Sevilla (competició organitzada per la mateixa federació espanyola de futbol). Tot aquest despropòsit ens porta a fer-nos les següents preguntes.

-Per que la FIFA, autoritza com ha data per fer partits de seleccions l'onze d'agost? just només un més deprès de finalitzar el Mundial de Sudàfrica i en plena pretemporada  dels clubs.

-Per que la federació espanyola (presidida per l'incompetent Angel Maria Villar) aprofita aquesta data per concretar un "bolo" transoceànic, que perjudicarà sobretot els jugadors del Barça que s'hi juguen la Supercopa tres dies desprès?.

-Per que Vicente Del Bosque (ex-jugador i ex-entrenador del Real Madrid) convoca 7 jugadors de Barça, per un partit on no s'hi juga res.

-Per que el nou President del Barça, l'apolític Sandro (Alexandre?) Rosell, calla davant d'aquest abús?.

Tots sabem que hagués passat si això ho haguessín fet amb l'anterior President Laporta. Ell  segur que no s'hauria callat res, ni abans ni desprès de la convocatòria, i probablement hauria fet efecte.

Tornem al Barça poruc i que demana perdó per ser català, en fi males vibracions i això que la pilota encara no ha començat a rodar. Als culers només ens queda confiar en Guardiola (per quantes temporades més?)

El Museu Britànic premia la Viquipèdia en català

El Museu Britànic ha atorgat a la Viquipèdia en català dos dels cinc premis oferts per a articles de qualitat sobre obres de la seva col·lecció. Els premis han estat per als articles Epifania de Miquel Àngel i Bronzes de Benín. Els altres tres són per a Royal Gold Cup, en anglès; Tabula Rosettana, en llatí, i La gran ola de Kanagawa, en castellà.
Aquests premis són fruit de la col·laboració entre la Viquipèdia i el Museu Britànic, que es va materialitzar en el nomenament de Liam Wyatt com a viquipedista resident, en un projecte pilot per establir relacions fluïdes entre ambdues comunitats. És un reconeixement que la feina de la Viquipèdia no és només de bona qualitat, sinó que, a més, és consistent amb l'objectiu del Museu Britànic de difondre l'art i arribar al públic. El Museu considera positiva la utilització dels seus recursos i la divulgació dels seus materials de recerca i ofereix un contacte amb els conservadors de cada àrea especialitzada per ajudar els editors de la Viquipèdia.
Per premiar els esforços fruit d'aquesta col·laboració, el Museu Britànic ha ofert cinc premis, amb vals bescanviables a la seva botiga en línia, per a articles nous de qualitat sobre temes referits al museu, idealment sobre obres de la seva col·lecció, en qualsevol edició lingüística de la Viquipèdia.
Encara que els articles premiats han estat un treball col·lectiu, la comunitat s'ha posat d'acord immediatament en quins usuaris mereixien rebre el premi. Segons informa un d'aquests dos usuaris premiats de la Viquipèdia en català, ha rebut la felicitació del Museu Britànic amb aquestes paraules: «Estic tan encantat que tinguem un guanyador d'una llengua diferent a l'anglesa! A més, que sigui en català és molt emocionant». Segons Jonathan Williams, conservador del Britànic, «després d'anys d'història, l'aparició d'aquestes obres en portada de la Viquipèdia serà per ara el seu moment de glòria».
Paral·lelament, Amical Viquipèdia, associació de viquipedistes en català, ha iniciat un seguit de contactes amb diferents museus per tal de mirar d'establir un projecte semblant a l'iniciat al Museu Britànic. Fruit d'aquests contactes, iniciats amb el MNAC i el Museu Picasso de Barcelona, el passat 19 de juliol es portà a terme una sessió de treball al Museu Picasso, coordinada per Conxa Rodà, entre diferents representants de museus i representants de la Viquipèdia, amb l'assistència de Liam Wyatt, per tal d'obrir camins a la col·laboració.

Eduard Khil i el Trololololo

Trololololo, és el nom amb el qual es va sobrenomenar al cantant rus Eduard Khil, la vocalització del qual (com definir-ho sinó?) del tema "Estic molt content, per fi me'n vaig a casa" s'ha convertir, els últims mesos, en un fenomen viral sorgit de Youtube.
El video mostra a Khil, un baríton oriünd de la ciutat russa de Smolensk, vestit amb trajo marró i expressió desencaixada recorrent un estudi i tarajant la cançó.
Gravada en 1976, la lletra parlava d'un cowboy, i en plena Guerra Freda, va ser omesa per evitar-se enemics en les hosts de Leonid Brezhnev, líder de la Unió Soviètica en aquells dies. Segons el mateix Khil, que avui té 75 anys, aquests versos "no podien publicar-se en aquella època".
A principis dels 90 es va instal·lar a París, on va treballar en un cafè. En l'actualitat, ajudava al seu fill en un projecte musical.
Fins que Internet va trastocar la seva vida, com ho va fer la televisió durant els anys 60 i 70, Després del retrobament amb els mitjans del seu país, va llançar una convocatòria perquè usuaris de tot arreu aportin la seva lletra. On enviar-la? "A algun lloc d'Internet" encara no especificat.

Com veuen el 10-J altres personatges

De la manifestació del passat 10 de juny, La manifestació independentista més gran de la història, hi ha hagut diferents recomptes i punts de vista, la mateixa organització (Òmnium Cultural), donava una xifra d'assistents, la Guàrdia Urbana, també, fins hi tot l'empresa Lynce s'hi va atrevir (tothom és lliure de fer el ridícul).

El millor que podem fer és agafar-ho tot amb una mica d'humor, tal com ha fet El Bixo, que ha editat aquest divertidíssim vídeo, partint d'un famós tall, d'una pel·licula  alemanya sobre la vida de Hitler.

Sembla ser que aquest vídeo ha esta esborrat diverses vegades pels administradors de Youtube i Vimeo, per problemes de copyright (això diuen) veurem quan dura aquí, si l'esborrisin, a dailymotion encara es pot veure.

Herència de Sudàfrica 2010, la Vuvuzela

Parlàvem en aquest post, del recent Mundial de Sudàfrica, de la barreja de política i esport que tothom ha fet en diferent grau.
Però avui no parlarem dels partits ni dels periodistes, sinó de de la principal herència d'aquest Mundial, la Vuvuzela.
Correm el perill que aquest instrument (?) s'instal·li per les nostre contrades. El Mundial de Mèxic va servir per exportar la famosa onada pels estadis de tot el món.
Correm el risc doncs, de que assistir a un partit de futbol, vagi acompanyat per un soroll semblant al de 1.000.000 de panals d'abelles, constant i interminable.
De moment però la gent s'ho agafa amb humor, com en aquest "trailer" d'una hipotètica quarta part de la saga de "El Senyor dels Aneylls, la Comunitat de la Vuvuzela"

Torna el NODO?

Intereconomia TV, últimament acapara tots els posts que fem sobre la Caverna.
Ja sigui parlant de l'us dels preservatius a l'Àfrica, o fent un recull de les mentides que diu a les seves tertúlies la tertuliana (no podem dir-li periodista) Isabel Duran.
Però és que són senzillament insuperables, ens ho posen molt fàcil, no cal escriure gaire, mireu sinó el resum que feien, el 10 de juliol, el dia de la manifestació (independentista) més gran que ha viscut mai Barcelona. La notícia és tal com la van donar i no, no és un gag del Polònia

Mundial 2010, només esport?

Ja s'ha acabat el Mundial de Sudàfrica. Aquest mundial a posat varies coses de manifest.

La primera és molt bona, un país africa està preparat per organitzar un esdeveniment de les dimensions d'un Mundial, segurament desprès de l'èxit organitzatiu la ciutat de Durban (també a Sudàfrica) presentarà candidatura per organitzar el Jocs Olímpics del 2020.

La segona cosa que ha posat de manifest és aquesta insuportable barreja de política i esport per part de tothom. Un exemple clar és l'eliminació de França a les primeres de canvi. Alguns jugadors van demanar entrevistar-se amb el President de la República Francesa per donar la seva explicació dels fets (?). I que hi pot fer un President d'un país si un equip de futbol no juga be?

La premsa esportiva en general a tret tots els tòpics (dolents) dels rivals a qui s'havia d'enfrontar la seva selecció, això a passat a gairebé tots els països.

El resultat ha sigut just, ha guanyat la selecció que millor ha jugat, Espanya. Però a qui si que hem de fer un punt i a part.

Aquí si que la barreja de política i esport ha estat insuperable, la tornada de la selecció guanyadora amb la lògica alegria dels seus seguidors, ha sigut aprofitada per periodistes, polítics i el Rei (tots molt espanyols), per llançar uns missatges barrocs i casposos d'unitat. Els periodistes, els polítics i el Rei, han dit, que si estem tots units, Espanya funciona, bla, bla, bla... Quan és clar que Espanya porta molts anys unida i no ha funcionat mai. També ha anat molt be al govern espanyol i el seu President, tenir el poble distret amb "la Roja", per que durant els mundials ningú ha estat massa pendent de la crisi, de la pujada de l'IVA, i del seu fracàs com a President de torn de la Unió Europea (on el ridícul ha sigut de dimensió còsmica).

El paper paranoic i esquizofrènic de la caverna esportiva espanyola (tota, premsa, radio i televisió), queda recollida en aquest acudit.

Els jugadors del Barça, de qui han estat escopint bilis i qüestionant els seus triomfs, durant tot l'any, quan canvien de samarreta i juguen igual, tenen totes les virtuts del món, senzillament ridículs i patètics.