dissabte, 3 d’octubre del 2009

A la Ville de ..... Rio de Janeiro

El triomf de Rio de Janeiro, sobre altres ciutats teòricament més "importants" en la cursa per organitzar el jocs olímpics del 2016, ha sigut una lliçó per a tothom.
El primer que cal dir és que ha guanyat la humilitat (Rio) i ha perdut la supèrbia (Madrid i Chicago).
Els nord americans, és pensaven que enviant el carismàtic Obama ho tenien tot fet, però el President americà ja ha perdut aquella aura màgica que l'envoltava i s'ha d'enfrontar a la seva primera derrota important.
Quant als espanyols, doncs el de sempre, han escalfat als seus d'una manera prepotent (guanyarem per que som els millors), ha recordat aquell festival d'eurovisió de la "Rosa de España", on tothom estava davant la tele convençut que guanyarien i al veure el resultat, ningú no s'ho creia, era impossible, no podia ser, hi havia tongo.
Un exemple de la supèrbia espanyola són les declaracions de José María Odriozola, vicepresident del COE i president de la Federació Espanyola d'Atletisme, abans d'anar a Copenhaguen:
"Para mí Río es la peor candidatura. Hablando francamente es producto del marketing, de sentimientos y de usar mucho que van a ser los primeros Juegos en Sudamérica. A estas alturas, el COI no se arriesga a llevar los Juegos a un sitio donde no se tenga total confianza de que se puedan hacer bien y los Juegos son cada vez más difíciles". Tot un endeví aquest paio Odriozola.