Nova versió d'Ubuntu

Ja vàrem parlar en aquest post que El Corstó havía fet el salt cap a Ubuntu.
Aquesta distribució GNU/Linux estrena avui la seva nova versió, la 9.10 (Karmic Koala), que ja pot ser descarregada des del seu lloc web.
Nosaltres com a usuaris de l'anterior versió, la 9.04 (Jaunty Jackalope) podrem actualitzar la versió des del mateix sistema operatiu.
Ja us direm com ens ha anat i comentarem les novetats més endavant.
Per aquells que vulguin instal·lar l'Ubuntu des d'un Windows (i disposar de tots dos sistemes operatius) poden fer-ho descarregant i usant el Wubi, que podeu trobar a la plana web d'aquest sistema.

El PAR i el català

El PAR (Partido Aragonés Regionalista) vol que a la nova llei de llengües, que es debat al Parlament Aragonès, el català de la Franja sigui denominat aragonès. En un comunicat ha manifestat, que els seu col·lectius locals "reclamen respecte i reconeixement per a l'aragonès que es parla en la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a llengua pròpia i històrica d'Aragó". Una mostra més dels despropòsits que els polítics poden arribar a fer, acompanyats de la clàssica demagògia anticatalana, juguen a ser filololegs, sense cap mena de por al ridícul.
Per sort hi ha gent a l'Aragó que s'ho agafa amb humor, com els d'Oregón Televisón (el Polònia de la televisió aragonesa) en aquest magnífic sketch (que oferim en tres parts) parodien la pel·licula "Los Otros", i ridiculitzen aquest tios del PAR. No hi ha res millor que l'humor per posar en evidència els polítics.

Nou Windows, o el de sempre

La companyia Apple, no ha esperat per atacar el nou Windows 7.
Ha difós un nou vídeo publicitari en el qual dos personatges encarnen Mac i PC respectivament i discuteixen sobre el nou sistema operatiu.
"No tindras cap dels problemes dels anteriors sistemes. Confia en mi", afirma el personatge de PC.
"Crec que he sentit això abans, respon Mac.
Tot seguit, el vídeo presenta la mateixa conversa en diferents èpoques cada vegada que Microsoft ha llançat una versió nova de Windows.
La campanya ha creat molta polèmica a Internet. Gran part de la blogosfera critica que Apple hagi atacat el seu rival en el seu primer dia de llançament.

OSSA torna

Una bona notícia, enmig de la crisi i el tancament d'empreses que estem vivint últimament.
L'empresa catalana de motos renaixerà d'aquí pocs dies.
Dos empresaris gironins, Joan Gurt i Jordi Cuxart, han comprat la patent de la marca i estan dissenyant una moto de trial ultralleugera.
Pel que sembla la primera moto que posaran a la venda serà una réplica exacte de l'Ossa Mike Andrews doble campiona del món el 1971 i 1972.
Més endavant dissenyaran altres motos, la presentació serà al Saló de la moto de Milan (ECIMA 2009).
El seu web, ja està operatiu: http://www.ossafactory.es
De totes les motos que va fabrica a la primera època potser la més emblemàtica va se l'OSSA Yankee 500, moto de dos temps que feia les delícies dels més cremats. A tots aquells a qui agraden les motos, va dedicada aquesta deliciosa melodia.

Crisi?

De vegades l'economia sembla fins i tot fàcil. Un conte amb moralitat, en aquests temps de "crisi".

És agost, una petita ciutat de la costa ..., en plena temporada; fa diversos dies cau una pluja torrencial, la ciutat sembla deserta.

Tots tenen deutes i viuen a base de crèdits. Per sort, arriba un rus carregat de diners i entra en un petit hotel amb encant. Demana una habitació.

Posa un bitllet de 100 € a la taula del recepcionista i se'n va a veure les habitacions.El cap de l'hotel agafa el bitllet i surt corrent a pagar els seus deutes amb el carnisser.

Aquest agafa el bitllet i va a pagar el seu deute amb el criador de porcs.

Al seu torn aquest es dóna pressa a pagar el que li deu el proveïdor de pinso per a animals.

El del pinso agafa el bitllet al vol i va a liquidar el seu deute amb la prostituta a la qual fa temps que no paga. En temps de crisi, ella també ofereix serveis a crèdit.

La prostituta agafa el bitllet i surt cap al petit hotel on havia portat als seus clients les últimes vegades i que encara no havia pagat. Lliurant el bitllet de 100 € al propietari del hotel, i liquida els seus deutes.

En aquest moment baixa el rus, que acaba de fer una ullada a les habitacions, diu que no li convenç cap, agafa el bitllet que havia donat abans, i se'n va de la ciutat.

Ningú ha guanyat un euro, però ara tota la ciutat viu sense deutes i mira el futur amb confiança!

Llicó de tot això: Si els diners circulen s'acaba la crisi.

Perversió del Llenguatge

Determinada manera de pensar dels nostres veïns, els ha portat ha batejar les coses pel contrari del que volen dir. Aquí uns exemples:

Del monolingüisme castellà en diuen bilingüisme.

Del nacionalisme espanyolista en diuen no-nacionalisme.

Del sistema encotillat de partits PP-PSOE en diuen democràcia.

De la intransigència anticatalana en diuen tolerància.

Dels espanyolistes anticatalans que viuen a Catalunya en diuen ciutadans.

Això no seria preocupant si no fos per què hi un percentatge de catalans que és creuen aquesta perversió del llenguatge.

A la Ville de ..... Rio de Janeiro

El triomf de Rio de Janeiro, sobre altres ciutats teòricament més "importants" en la cursa per organitzar el jocs olímpics del 2016, ha sigut una lliçó per a tothom.
El primer que cal dir és que ha guanyat la humilitat (Rio) i ha perdut la supèrbia (Madrid i Chicago).
Els nord americans, és pensaven que enviant el carismàtic Obama ho tenien tot fet, però el President americà ja ha perdut aquella aura màgica que l'envoltava i s'ha d'enfrontar a la seva primera derrota important.
Quant als espanyols, doncs el de sempre, han escalfat als seus d'una manera prepotent (guanyarem per que som els millors), ha recordat aquell festival d'eurovisió de la "Rosa de España", on tothom estava davant la tele convençut que guanyarien i al veure el resultat, ningú no s'ho creia, era impossible, no podia ser, hi havia tongo.
Un exemple de la supèrbia espanyola són les declaracions de José María Odriozola, vicepresident del COE i president de la Federació Espanyola d'Atletisme, abans d'anar a Copenhaguen:
"Para mí Río es la peor candidatura. Hablando francamente es producto del marketing, de sentimientos y de usar mucho que van a ser los primeros Juegos en Sudamérica. A estas alturas, el COI no se arriesga a llevar los Juegos a un sitio donde no se tenga total confianza de que se puedan hacer bien y los Juegos son cada vez más difíciles". Tot un endeví aquest paio Odriozola.