Ells diuen
perro viejo i
mosquita muerta allà on nosaltres diem
gat vell i
gata maula.
La sort màxima de la rifa és un masculí
el gordo, allà, i un femení,
la grossa, aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui
Virgen i nosaltres que sigui
Mare (de Déu).
Ells paguen
impuestos, que ve d'
imponer, i nosaltres
contribucions que ve de
contribuir.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns
sinvergüenzas, mentre que els corresponents catalans són, només, uns
poca-vergonyes.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen
madera quan nosaltres toquem
ferro.
Allà celebren cada any
las Navidades mentre que aquí amb un sol
Nadal anual ja en tenim prou.
Com en tenim prou també amb un
bon dia i una
bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples
buenos días i
buenas noches diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot
dar besos, abrazos, pena, paseos... mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets fer
petons, abraçades, pena, un tomb...».
Allà diuen ¡
oiga! quan aquí filem mes prim amb un
escolti!.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen
morenos i nosaltres
rossos, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment
almeja i ací
figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells
hablan aquí
enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua, a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
El passat 29 de març parlàvem, en aquest bloc de la felicitat, avui 28 de maig de 2009, cal parlar d'un altre tipus de felicitat, la que sentim molts dels que ens identifiquem amb el Barça.
