La Riquesa del Català

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: Collons.

Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, un significa car (val un colló); dos significa valentia (té dos collons); i tres significa menyspreu (m’importa tres collons).

El verb canvia el significat: tenir indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb posar indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el present indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el reflexiu significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’imperatiu significa sorpresa (toca’t els collons!).

Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), des significa riure (descollonar-se), ut indica perfecció (collonut) i assos indica indolència o abúlia (collonassos).

Les preposicions matisen l’expressió : de significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), per significa voluntarietat (ho faré per collons!); i sense indica covardia (és un home sense collons).

El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color violeta significa fred (em van quedar els collons morats!); la forma significa cansament (tinc els collons quadrats); el desgast indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la mesura expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

La mida i la posició són importants: la mida (els té ben grossos), i la posició (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una mida mínima: (de colló de mico).

La interjecció significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la voluntat (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el depressiu diu: tinc els collons per terra, i l’eufòric diu: em va sortir de collons!.

Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.

Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: recollons, quin sopar!.

Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: Sou collonuts.