El decàleg de Guardiola ( i de Cruyff?)

1. Gaudir del futbol pel públic i també pels jugadors. El futbol és espectacle.
2. La tècnica i el seu perfeccionament hauran de convertir-se en la principal preocupació del jugador.
3. Sempre hem d'estar disposats a aprendre coses noves dels altres.
4. La il·lusió és bàsica en el futbol.
5. El respecte pels companys, el públic, l'àrbitre ...
6. Ser bons companys i acceptar que els altres cometran errors i haurem d'ajudar-los, de la mateixa manera que ells ho faran quan els cometem nosaltres.
7. Treballar en equip: un jugador sol no pot guanyar un partit.
8. Entrega al cent per cent.
9. Responsabilitat social: el futbolista es un model per a molta gent i representa uns colors i una afició.
10. El futbol és una bona escola per a la formació personal i ajuda a madurar com a persona.

Diferències entre català i espanyol.

Ells diuen perro viejo i mosquita muerta allà on nosaltres diem gat vell i gata maula.

La sort màxima de la rifa és un masculí el gordo, allà, i un femení, la grossa, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui Virgen i nosaltres que sigui Mare (de Déu).

Ells paguen impuestos, que ve d'imponer, i nosaltres contribucions que ve de contribuir.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas, mentre que els corresponents catalans són, només, uns poca-vergonyes.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen madera quan nosaltres toquem ferro.

Allà celebren cada any las Navidades mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou.

Com en tenim prou també amb un bon dia i una bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días i buenas noches diaris.

A Espanya es veu que ho donen tot dar besos, abrazos, pena, paseos... mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets fer petons, abraçades, pena, un tomb...».

Allà diuen ¡oiga! quan aquí filem mes prim amb un escolti!.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen morenos i nosaltres rossos, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment almeja i ací figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells hablan aquí enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre.

Per això, tots els qui han canviat de llengua, a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

El cotxe més barat del món

El passat diumenge 17 de maig és tancava l'última edició del Saló de l'automòbil de Barcelona, com sempre hi ha hagut escasses novetats, i el triomf absolut dels vehicles ecològics i de baix cost.
Entre tots aquest sobresurt per sobre dels altres el Tata Nano, propietat de la companyia índia Tata Motors , actualment propietària de les marques britàniques de luxe Jaguar i Land Rover. Costarà només 100.000 rupies, uns 1.700 euros.

Ratan Tata, el president del grup indi del mateix nom, ha fet realitat el seu projecte: oferir a la societat índia un vehicle de quatre rodes per quatre o cinc places que, gràcies a un preu inferior a 2.000 euros, pugui estar a l'abast d'una gran majoria de ciutadans Indis. Aquest va ser presentat el el passat 21 de març de 2009 a la jornada inaugural del Saló de l'Automòbil de Nova Delhi.

Amb el Nano, Tata ofereix un autèntic vehicle de baix cost a la mesura de l'Índia. Es llençarà en uns mesos i ja hi ha un milió de sol·licituts per a les 60.000 unitats que sortiran de la fàbrica aquest primer any.

Arribarà a Europa probablement d'aquí dos anys però a un preu de més de 4.000 euros.

Dos acudits més del Madrid Barça

1- Aquest d'aquí sota és el nou logo de la candidatura de Madrid 2016
2-Sabeu de què ha mort el Madrid a la lliga?
D'una sobre DOS-SIS

Patxi López = Patxinotxo

El PP va fer ahir possible, per primera vegada en més de trenta anys que un socialista sigui Lehendakari, i per primer cop el PNB també sabrà què és l'oposició. Tot això va passar pel pacte entre el PSOE i el PP, res estrany en els temps que corren, recordem Navarra o la cessió i gestió del castell de Montjuic.
El tretze vots del PP, van donar a Patxi López la Lehendakaritza. Per donar més solemnitat a la cosa, per primer cop la votació es va fer a peu dret i de viva veu.

Als 25 vots dels socialistes, doncs, s'hi afegiren els 13 del PP, que sumen els 38 vots de la majoria absoluta, necessària per poder ser elegit en primera votació.
A aquests vots també s'hi va sumar el vot de UPyD, com tots sabeu partit ultranacionalista espanyol. Tot això pot ser normal ( o no ), si no fos per que Patxi López es va passar tota la campanya, dient (una i mil vegades) que no pactaria amb el PP, tal com podeu veure en el vídeo d'aquí sota, probablement per això s'ha guanyat el sobrenom de Patxinotxo, entre els seu compatriotes.

Acudit del Madrid Barça

Diuen que el Barça li està fent un pis al Madrid, sabeu per què?
Doncs per què l'any passat li va fer el passadís i aquest any li ha fet un bany.

El Fede s'en va de la COPE

Federico Jimenez Losantos, posarà a finals de juny punt i final a la seva trajectòria a la cadena dels bisbes. A la COPE, es veu que estan farts de pagar les seves multes, producte de totes les querelles que han presentat contra aquest "Ayatolah" de la "Jihad Hispànica"(gran expressió de Pepe Rubianes). Probablement continuarà des d'una altre atalaia radiofònica (relacionada amb l'empresa editora dels diaris fonamentalistes El Mundo i Marca) les seves prèdiques, i els seus constants insults a tots aquells que no pensin com ell. El personatge ha sigut descrit de moltes maneres per molts periodistes, però la millor descripció la va fer el programa Polònia l'any 2006 amb aquest gag.

Algunes respostes per lliurar-se del tele-màrqueting

És molt possible que hagueu notat, en les últimes setmanes un increment en l'activitat de promoció telefònica o tele-màrqueting: operadors de telefonia mòbil, Internet, companyies d'assegurances, proveïdors de gas i electricitat, ... tots estan intentant vendre'ns els seus serveis a base d'insistir i insistir a totes hores, són literalment uns pesats

Com alliberar-se d'ells? És possible; Sí, després d'anys de pràctica, hem aconseguit anar polint una sèrie de respostes que volem compartir amb vosaltres perquè, en la propera trucada, pugueu posar-ho en pràctica. Són verídiques, estan provades i funcionen.

Primera: "Només compro allò que m'és venut en català!"
La mes efectiva sense cap mena de dubte. La majoria d'aquests “call centers”, estan fora de Catalunya alguns inclús són al Marroc, per tant és una resposta per la qual no estan preparats, o és queden muts o et comencen a insultar.... llavors podem penjar tranquil·lament.

Segona: "És que jo treballo a ..."
Aquesta és la segona i més fàcil, només cal esperar a saber què ens ofereixen i ser ràpid en el contraatac. Per exemple, si ens diuen de Jazztel, els diem '... ui, miri, és que jo treballo a Telefónica i com comprendrà em fan un preu especial'. En cas que l'operador sigui llest (que n'hi ha) intentaran que digueu la tarifa, per poder explicar la seva promoció. Aquí és necessari ser ràpid i apuntar baix: '... tres euros al mes i tinc Internet, telèfon fix i telèfon mòbil amb dos-cents SMS gratuïts'. No us talleu, el farol serà més creïble com més exagerat ho feu.

Tercera: "Miri, jo només treballo aquí ..."
Aquesta és la ideal per una dona. S'ha d'adoptar fins i tot un cert to tipus Gracita Morales per explicar que ella és la cangur o la senyora de la neteja. En aquest cas, l'operador/a sol preguntar quan seria possible trobar els senyors de la casa. Sigueu ràpids i digueu alguna cosa com '... doncs demà al matí, de 9 a 12 ...' o qualsevol franja horària en que sàpiguen que no estaran a casa, això els proporcionarà uns dos dies de marge.

Quarta: "Sí, és clar, posi-me'n dotze!"
Aquí s'hi ha de posar cara. Cal dir el primer que a un li passi pel cap intentant aconseguir que us prenguin per bojos. Per a aquesta tècnica és bo revisar els diàlegs de Groucho Marx,

Cinquena: "Sap vostè on està trucant?"
Aquesta només la podreu utilitzar una o dues vegades. Igual que en el segon cas, cal esperar una mica per saber què ens ofereixen. Llavors, amb veu tranquil·la i sense que s'us escapi el riure heu de preguntar "¿Sap vostè on està trucant? '. Sigui quina sigui la reacció de l'operador, heu de ser contundents al dir '... Aquesta és la residència del director general de xxxxxx', on xxxxxx és el nom de la companyia dels serveis que us intenten vendre.